Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dijous, març 23, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » La Universitat de València obté nanopartícules de perovskita híbrida amb luminescència del 80%

La Universitat de València obté nanopartícules de perovskita híbrida amb luminescència del 80% 

compartir

equip_julia_perez web

Investigadors de l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València (ICMol), dirigits per la catedràtica Julia Pérez-Prieto, han desenvolupat un mètode per a la preparació de nanopartícules híbrides metilamoni-bromur de plom (CH3NH3PbBr3) que posseeixen una extraordinària luminescència. Aquest treball ha aconseguit incrementar l’eficiència luminescent de les nanopartícules fins al 80%.

A més, ha demostrat la seua gran estabilitat enfront de la llum ultraviolada visible. La revista ‘Journal of Materials Chemistry A’ acaba de recollir en línia les conclusions d’aquest treball.

Els científics van publicar a principis del 2014 la primera obtenció de nanopartícules de CH3NH3PbBr3, solubles en dissolvents orgànics i amb un rendiment de luminescència del 20%. La professora Julia Pérez diu que, en primer lloc, l’estratègia de preparació d’aquestes nanopartícules va consistir a confinar l’estructura de perovskita amb sals de bromur d’amoni de cadena llarga. En col·laboració amb l’investigador de la Universitat de València Henk Bolink, també integrant de l’ICMol, situat al Parc Científic, es van obtindre pel·lícules primes amb aquestes nanopartícules i es va mesurar la seua electroluminescència, la qual va ser deu vegades superior a la del material volumètric. El rendiment de luminescència d’aquestes nanopartícules, bé com a dispersió bé en pel·lícula, va ser pròxim al 20%. 

L’equip dirigit per Pérez-Prieto es va proposar millorar les prestacions luminescents d’aquestes nanopartícules tot disminuint els defectes en la seua superfície mitjançant un millor recobriment d’aquesta. Com revelen en el treball publicat en ‘Journal of Materials Chemistry A’, han aconseguit nanopartícules “amb millor solubilitat i una extraordinària luminescència ajustant la relació molar dels components utilitzats per a la preparació d’aquest material (sals d’amoni i bromur de plom)”, assegura la directora de l’estudi. 

Aplicacions fotovoltaiques

Actualment hi ha un gran interés per les perovskites híbrides d’halur de plom per la seua capacitat d’absorbir llum en l’ultraviolat visible, la seua luminescència i conductivitat elèctrica, propietats rellevants per a aplicacions fotovoltaiques. La preparació de les perovskites com a nanopartícules de petita grandària (diàmetre de la nanopartícula inferior a deu nanòmetres) permet la seua dispersió en medi no aquós, la qual cosa en facilita el processament i, amb això, el seu ús futur en cel·les solars i materials luminescents. La perovskita de plom més estudiada ha estat la de iodur per la seua major capacitat per a absorbir llum en el visible. No obstant això, la perovskita de brom posseeix, entre altres avantatges, una major estabilitat enfront de la humitat.

Julia Pérez-Prieto és catedràtica de química orgànica i directora del Grup de Reactivitat Fotoquímica en l’ICMol de la Universitat de València. Coordina a València el màster i el doctorat de Química sostenible i és editora associada de la revista ‘EPA Newsletter’. La seua recerca se centra en el disseny i la síntesi de nous materials fotoactius (molècules, supramolècules i nanopartícules inorgàniques), així com en l’estudi de la potencialitat de les nanopartícules per a ser utilitzades en el reconeixement de molècules, la fotocatàlisi, la bioimatge, la teràpia fotodinàmica o els dispositius luminescents, segons quina siga la seua composició.♦

Soranyel González-Carrero, Raquel E. Galián, Julia Pérez-Prieto, ‘Maximizing the emissive properties of CH3NH3PbBr3 perovskite nanoparticles’, Journal of Materials Chemistry A, 2015, DOI: 10.1039/C4TA05878J

Related posts: