Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, octubre 15, 2018
Sou aquí: Home » Recerca » Fibrosi quística: la UPV participa en el desenvolupament d’una app perquè els xiquets puguen personalitzar el seu tractament

Fibrosi quística: la UPV participa en el desenvolupament d’una app perquè els xiquets puguen personalitzar el seu tractament 

compartir

1

La Universitat Politècnica de València (UPV), a través de l’Institut Universitari d’Enginyeria d’Aliments per al Desenvolupament (IuEAD), participa juntament amb experts d’empreses, grups de recerca i universitats d’Espanya, Itàlia, Noruega, Alemanya, Portugal, Bèlgica i els Països Baixos en el projecte europeu MyCyFAPP (enfocament innovador per a l’autogestió i el benestar social de pacients amb fibrosi quística a Europa: desenvolupament, validació i implementació d’una eina telemàtica), una ambiciosa iniciativa per a permetre als xiquets afectats per la fibrosi quística poder personalitzar el seu tractament.

La iniciativa -la primera trobada de treball de la qual s’ha produït a l’Institut d’Investigació Sanitària La Fe- compta amb un pressupost de més de cinc milions d’euros i integra un equip multidisciplinari, coordinat pel Grup d’Investigació de la Malaltia Celíaca i la Immunopatologia Digestiva que dirigeix la doctora Carmen Ribes Koninckx.

L’objectiu final d’aquest ambiciós projecte internacional és el desenvolupament d’una aplicació per a dispositius mòbils que permeta -tant a xiquets, com a pares i professionals- autoajustar la medicació a la dieta de cada dia.

Patologia greu crònica i hereditària

La fibrosi quística és una malaltia crònica i hereditària que afecta principalment els pulmons i el sistema digestiu, una patologia greu de tipus evolutiu amb una esperança de vida limitada i que avui dia no té curació. A Espanya, s’estima que la incidència és d’un cas per cada 5.000 neixements vius, encara que un de cada 35 habitants són portadors sans de la malaltia.

El projecte, finançat per la Comissió Europea a través del programa marc de recerca i innovació Horitzó 2020, inclou l’estudi de les dietes de xiquets de diferents països europeus, amb la finalitat de determinar posteriorment els enzims que necessiten per a digerir-la.

L’IuEAD de la UPV estudiarà la digestibilitat dels aliments habituals en dietes infantils

Amb aquesta finalitat, l’IuEAD de la UPV estudiarà la digestibilitat dels aliments habituals de les dietes d’aquests xiquets, simulant en el laboratori les condicions del procés digestiu típiques d’aquests pacients (estudis de digestió in vitro), i desenvoluparà un model matemàtic que permeta ajustar la situació modèlica a la real.

Tota aquesta informació es trasllada a una aplicació per a dispositius mòbils (app), com tauletes o telèfons intel·ligents, fàcil d’utilitzar pels xiquets amb fibrosi quística i les seues famílies, de manera que puguen interaccionar amb aquesta plataforma i autocontrolar la seua malaltia ajustant-se la medicació al que mengen cada dia.

És a dir, abans de menjar un menú concret podran saber quina quantitat de suplement enzimàtic necessitaran per a l’adequada digestió. D’aquesta forma, l’objectiu final és millorar l’estat nutricional dels pacients i, en conseqüència, l’estat de salut i nutricional i la qualitat de vida, gràcies a les noves tecnologies.

L’aplicació tindrà diferents nivells i interfícies segons siga utilitzada per xiquets, adolescents, pares o professionals, i inclourà jocs educatius i recursos interactius perquè els xiquets puguen conèixer i aprendre a gestionar la seua malaltia. Tota la informació registrada en aquestes aplicacions suposarà, a més, una base de dades molt útil per als professionals.

Autogestió supervisada dels tractaments

El projecte suposa un pas més en la nova tendència d’autogestió supervisada de tractaments de malalties per part dels pacients, que s’alinea amb els objectius marcats per la Comissió Europea.

Entre els resultats principals esperats amb el projecte destaca “tant la millora de l’estat de salut i nutricional de les persones afectades, com l’estalvi econòmic per al sistema de salut, els pacients i les famílies”, segons la doctora Carmen Ribes.

Per dur a terme aquest projecte es compta amb grups de recerca capdavanteres a Europa, com també amb empreses pioneres en innovació en tecnologia mòbil i aplicades a la gestió de malalties.

L’equip multidisciplinari està compost per nutricionistes, gastroenteròlegs, biòlegs, tecnòlegs, neumòlegs, infermeres i psicòlegs, així com enginyers i empreses de jocs, que seran les encarregades d’aconseguir que el dispositiu final siga fàcil d’usar i atractiu per a xiquets i adolescents.

Fases del projecte del 2015 al 2018

Les diferents fases del projecte, que es desenvoluparà del 2015 al 2018, inclouen inicialment una enquesta per a conèixer els hàbits nutricionals dels xiquets europeus. Posteriorment, es durà a terme un estudi de la quantitat d’enzims necessaris per a digerir aquests menjars, però no els components aïllats, sinó els plats ja elaborats segons els hàbits de cada país.

En una tercera fase es realitzarà un model matemàtic que integre aquestes dades. Després d’això, es desenvoluparà el programari integrador i es durà a terme un assaig clínic amb el model pilot. Si els resultats són els esperats, s’explotaran els resultats a través de les empreses que participen en el projecte.♦

 

Related posts: