Quadre d’indicadors del 2015 sobre la justícia a la Unió Europea

Ahir la Comissió Europea va publicar el seu Quadre d’indicadors del 2015 de la justícia a la UE, que ofereix una visió de conjunt de la qualitat, independència i eficàcia dels sistemes judicials dels Estats membres.

El quadre d’indicadors de la justícia a la UE és un instrument d’informació que ajuda els Estats membres a fer més eficaços els seus sistemes judicials mitjançant dades objectives, fiables i comparables sobre la justícia civil, mercantil i contenciosa administrativa.

«Disposar d’un sistema judicial eficaç és fonamental per a qualsevol democràcia. La reforma de la justícia té, doncs, un paper clau a l’hora d’enfortir els valors comuns de la Unió i crear un entorn adient per a les inversions que necessitem per fer possible un creixement sostenible. El 2014 la majoria dels Estats membres es van comprometre a reformar el seu sistema judicial i la Comissió ha donat suport als seus esforços. Uns sistemes judicials més eficaços es tradueixen en un augment de la confiança mútua entre els estats membres. Ja se sap que la reforma de la justícia triga a produir resultats, però en el nou quadre d’indicadors hem trobat alguns senyals encoratjadors. Confio que els Estats membres duran a terme les seves reformes amb decisió i determinació», ha declarat avui la comissària de la UE de Justícia, Consumidors i Igualtat de Gènere, Věra Jourová.

Les dades que recull el quadre d’indicadors s’aprofiten durant el Semestre Europeu, que és el procediment anual de coordinació econòmica i fiscal que la UE fa dels pressupostos nacionals: juntament amb les avaluacions que fa de cada Estat membre, el quadre d’indicadors ajuda a detectar deficiències i a motivar els Estats a fer les reformes que calguin dels seus sistemes judicials.

Principals conclusions del quadre d’indicadors del 2015 de la justícia a la UE:

• s’ha observat una millora de l’eficàcia dels sistemes judicials dels Estats membres; no obstant això, la situació varia força segons l’indicador i d’un Estat a un altre; ja se sap que les reformes dels sistemes judicials triguen a produir resultats;
• s’ha continuat fent esforços per fomentar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TICS); tot i així, els indicadors detecten mancances en diversos Estats tant pel que fa a la disponibilitat de les TICS per part de l’administració judicial i dels jutjats, com pel que fa a les comunicacions electròniques entre els òrgans jurisdiccionals i les parts;
• a la majoria d’Estats membres més del 20 % dels jutges han participat en activitats de formació permanent sobre el Dret de la UE o dels altres Estats; això supera àmpliament l’objectiu anual que s’havia fixat del 5 % de professionals de la justícia que calia formar per arribar al 50 % el 2020.
• la majoria dels Estats membres ja permet l’accés gratuït en línia a les sentències en matèria civil i mercantil;
• sembla ser que com més alt sigui jeràrquicament un tribunal, menor és el percentatge de jutgesses que hi figuren; tot i que als òrgans de primera i segona instància el percentatge de jutgesses sembla indicar una tendència positiva, als òrgans jurisdiccionals superiors de la majoria dels Estats membres encara queda molt camí per recórrer per aconseguir una proporció d’homes i dones del 60 % / 40 %.

L’objectiu d’aquesta tercera edició del quadre d’indicadors de la justícia a la UE és detectar tendències en tres qüestions fonamentals: eficàcia, qualitat i independència de la justícia (sobre les edicions anteriors.

És per això que el quadre conté més indicadors i dades més precises que es basen en noves fonts d’informació com ara la diligència dels òrgans jurisdiccionals a l’hora de resoldre litigis sobre contractació pública o sobre drets de propietat intel·lectual.

També s’hi inclouen nous paràmetres sobre el recurs a mètodes de resolució alternativa de litigis en matèria de consum, sobre la resolució de les reclamacions d’escassa quantia fetes per internet, sobre les polítiques de comunicació dels òrgans jurisdiccionals o sobre la proporció de jutgesses; a més, també es para esment en factors que poden contribuir a millorar la qualitat dels sistemes judicials.

Propers passos

Les conclusions del quadre d’indicadors s’inclouen en les avaluacions del Semestre Europeu del 2015 corresponents a cada estat membre.

Les conclusions del quadre d’indicadors també es tenen en compte a l’hora d’establir les prioritats de les reformes dels sistemes judicials que cal finançar amb els Fons Estructurals i d’Inversió Europeus i és per això que s’han creat indicadors especials per avaluar l’eficàcia d’aquest finançament.

Background

El quadre d’indicadors del 2015 aplega dades procedents de diverses fonts com ara les que facilita la Comissió per a l’avaluació de l’eficàcia de la justícia del Consell d’Europa, que aplega dades de tots els seus Estats membres; també fa servir dades d’altres fonts gràcies a l’estreta col·laboració amb la Xarxa Europea de Consells del Poder Judicial.

D’altra banda, val a dir que el quadre d’indicadors del 2015 analitza els mateixos indicadors que el 2014, però que també fa servir fonts d’informació addicionals:

• indicadors sobre l’eficàcia dels sistemes judicials: durada, percentatge de resolucions i nombre de casos pendents;
• indicadors sobre la qualitat dels sistemes judicials: formació, supervisió i avaluació de les activitats dels òrgans jurisdiccionals, ús d’enquestes de satisfacció, pressupostos i recursos humans;
• indicadors sobre la independència dels sistemes judicials: percepció sobre la independència de la justícia segons els criteris del Fòrum Econòmic Mundial establerts en el seu informe sobre la competitivitat mundial anual, existència de garanties jurídiques o estudi comparatiu sobre la independència estructural.

El quadre d’indicadors de la justícia a la UE és una baula més del Semestre Europeu  perquè permet detectar deficiències relacionades amb la justícia que mereixen una atenció especial. Precisament, juntament amb l’avaluació específica que feia de cada Estat membre, el quadre d’indicadors del 2014 en va ajudar dotze: Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Eslovàquia, Espanya, Irlanda, Itàlia, Letònia, Malta, Polònia, Portugal i Romania, a seguir les recomanacions específiques que en l’àmbit de la justícia s’hi feia a cadascun d’ells. És així com els indicadors fan servei tant a la UE, com als Estats membres, que malden per aconseguir uns sistemes judicials més eficaços per als ciutadans i les empreses. En acabat, això contribueix a millorar les estratègies de creixement de tots els estats membres afectats i de la UE en general.

El quadre d’indicadors no inclou cap classificació, però dóna una visió general del funcionament dels sistemes judicials en funció de diferents indicadors, que són d’interès comú per a tots els estats membres; no promou cap mena de sistema judicial concret i tracta tots els estats membres en peu d’igualtat; amb independència del model de sistema judicial nacional o de la tradició jurídica en què es fonamenti, la diligència, la independència, l’assequibilitat i l’accessibilitat són alguns dels principals paràmetres de qualsevol sistema judicial que vulgui ser eficaç.♦

Quadre d’indicadors del 2015 de la justícia a la UE. Text complert … CLICAR AQUÍ