Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimarts , juny 25, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » RECERCA: “Els nadons d’entorns bilingües llegeixen els llavis abans i durant més temps que els monolingües”

RECERCA: “Els nadons d’entorns bilingües llegeixen els llavis abans i durant més temps que els monolingües” 

compartir

Nadons1

Els nadons fan servir diferents mecanismes per entendre les persones del seu voltant i aprendre a parlar. Un equip de la Universitat de Barcelona ha identificat una de les maneres que utilitzen per aprendre dues llengües sense esforç aparent. Segons l’estudi publicat a la revista Psy­cho­log­ical Sci­ence, els nadons bilingües dirigeixen l’atenció a la boca dels seus interlocutors abans i durant més temps que els nadons monolingües de la mateixa edat. Aquest mecanisme sembla crucial per diferenciar les dues llengües i facilitar-ne l’aprenentatge.

L’estudi el signen Ferran Pons i Laura Bosch, professors del Departament de Psicologia Bàsica de la Facultat de Psicologia de la UB i de l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C), i David J. Lewkowicz, de la Northeastern University (Boston, EUA).

Investigacions prèvies amb adults i nadons havien corroborat que extreure informació visual de la boca ajuda a comprendre els interlocutors. Així, els nadons aprenen a parlar no només escoltant sons, sinó també llegint els llavis. A mesura que els nadons comencen a balbotejar (al voltant dels vuit mesos), comencen a dirigir l’atenció cap a la boca de la persona que parla per aprofitar la gran quantitat d’informació que poden recollir observant els llavis del seu interlocutor.

Aprofitar els senyals audiovisuals de la parla

A partir d’aquests estudis, l’equip de la UB va observar un grup de nadons que vivia en un ambient bilingüe (català i castellà) i un altre grup de nadons que només tenia contacte amb una de les dues llengües (català o castellà). Durant l’experiment, els nadons havien de mirar un vídeo d’una dona parlant en català o castellà. Els infants portaven un aparell de tecnologia de seguiment ocular per mesurar amb precisió quant de temps miraven als ulls i a la boca de la persona que apareixia al vídeo. L’objectiu era trobar diferències en l’aprofitament d’aquests senyals audiovisuals.

Els resultats de l’estudi mostren que els nadons bilingües dirigien l’atenció als llavis aviat i per un període de temps més llarg que els nens monolingües. «Ja se sabia que els infants monolingües es fixen més en la boca en l’etapa de balboteig, però el que és innovador del nostre estudi és comprovar que els infants bilingües necessiten aquesta informació extra per uns altres motius igual o més importants, com són poder diferenciar i establir que hi ha dues llengües al seu voltant», explica Ferran Pons.

Els investigadors van trobar que, independentment de l’idioma que parlés la persona del vídeo, els nadons monolingües de quatre mesos miraven més temps als ulls que a la boca, mentre que els nadons bilingües de quatre mesos miraven als ulls i a la boca el mateix temps. «La informació que els nadons obtenen de la boca és crucial per aprendre les dues llengües que està adquirint l’infant bilingüe. Per aquest motiu, ja en les etapes més primerenques (quatre mesos), han de començar a utilitzar aquesta informació extra, cosa que els monolingües no fan perquè no els cal, ja que no tenen l’input doble», aclareix Ferran Pons. 

Una eina per consolidar l’aprenentatge

L’experiment també mostra com aquesta tendència continua en els nadons de dotze mesos. D’una banda, els nadons monolingües d’aquesta edat miraven igual als ulls i a la boca en resposta a la llengua nativa i miraven més temps a la boca en resposta a la parla no nativa. D’altra banda, els nadons bilingües de dotze mesos miraven més temps a la boca, independentment del llenguatge, i més temps que els nadons monolingües en qualsevol cas. «Quan els infants són més grans també és important per als bilingües seguir utilitzant aquesta informació visual de la boca, ja que estan consolidant les seves dues llengües maternes», assenyala Ferran Pons.

L’estudi ha tingut continuació amb una altra recerca que ha comparat les estratègies d’aprenentatge d’infants bilingües que aprenen llengües romàniques similars (català i castellà) amb infants bilingues que aprenen llengües més distants (castellà i anglès). Els resultats preliminars de l’estudi, fet amb nadons de dotze i quinze mesos, suggereixen que és més difícil i complex aprendre llengües similars, ja que aquest grup d’infants necessiten més atenció a la boca en comparació dels qui aprenen llengües més dissemblants. «És a dir, com més complex és l’entorn lingüístic en què es troben, més necessitat tenen d’utilitzar aquestes pistes audiovisuals», recalca l’investigador.

Beneficis per abordar els trastorns del llenguatge

Aquesta recerca pot ser útil per aprofundir en el coneixement dels diferents factors que poden estar relacionats amb dificultats per adquirir el llenguatge en etapes primerenques del desenvolupament.

 L’estudi també ha obert una altra línia de recerca que relaciona el fet de mirar a la boca o als ulls no només amb l’aprenentatge del llenguatge per si mateix, sinó amb variables comunicatives, socials i emocionals. «Intentem explorar tots els factors que poden intervenir en els patrons de mirada que té un infant quan interactua amb un adult i de quina manera diferents aspectes com el fet de ser bilingüe poden modular aquest patró de mirada sense indicar cap problema social o comunicatiu», conclou l’investigador. ♦

 Article de referència: Pons, F.; Bosch, L.; Lewkowicz, D. J. «Bilingualism Modulates Infants’ Selective Attention to the Mouth of a Talking Face».Psychological Science Online, 2015. DOI: 10.1177/0956797614568320

Related posts: