Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, juliol 23, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » Institut de Ciències del Mar del CSIC: “La formació de muntanyes afavorir l’expansió de les diatomees marines”

Institut de Ciències del Mar del CSIC: “La formació de muntanyes afavorir l’expansió de les diatomees marines” 

compartir

CSIC skeletonema-500

Aquest procés va incrementar l’aportació d’àcid silícic, necessari per al creixement d’aquestes algues, als oceans.

El treball liderat per l’Institut de Ciències del Mar del CSIC contribuirà a entendre millor quins mecanismes regulen els nivells de CO2 atmosfèric.

L’aixecament de la serralada de l’Himàlaia, que va arrencar fa 40 milions d’anys, va accelerar l’erosió continental, augmentant l’aportació d’àcid silícic a les aigües superficials dels oceans i facilitant, com a conseqüència, l’expansió de les diatomees marines. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi liderat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) que apareix publicat en l’últim número de la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). El treball contribuirà a entendre millor quins mecanismes regulen els nivells de diòxid de carboni atmosfèric.

Les diatomees, algues microscòpiques, són responsables de la meitat de la producció primària marina. Transfereixen carboni des de la superfície de l’oceà cap a les aigües profundes i els sediments marins, un procés denominat “bomba biològica” amb el que contribueixen a regular la concentració de diòxid de carboni atmosfèric i el clima de la Terra. Depenen de la disponibilitat d’àcid silícic, amb el qual construeixen les seves parets cel·lulars.

Els científics han fet servir un model ecològic i dades del registre sedimentari per quantificar l’augment de les diatomees marines durant el Cenozoic, així com les causes de la seva diversificació i expansió geogràfica.

“La nostra hipòtesi de partida va ser que la competició entre diatomees i radiolaris, plàncton que, com les diatomees, necessita àcid silícic per créixer, va facilitar l’expansió de les diatomees marines. Els nostres resultats mostren que aquest procés és insuficient per explicar el seu èxit ecològic i que va ser necessari una aportació externa d’àcid silícic als oceans procedent de l’erosió continental “, assenyala Pedro Cermeño, investigador del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar.

Les roques de silicat (basalts, granits) constitueixen la major part de l’escorça terrestre i la seva erosió representa la principal font d’àcid silícic als oceans. L’erosió continental depèn de la interacció de forces físiques, químiques i biològiques que es combinen per potenciar la dissolució i transport dels minerals que constitueixen les roques. L’elevació de serralades muntanyoses proporcionar condicions ideals per a la ruptura i dissolució dels silicats continentals, facilitant l’expansió de les diatomees marines.

L’estudi contribuirà a entendre millor quins mecanismes regulen els nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera. L’expansió de les diatomees hauria incrementat la intensitat de la “bomba biològica” durant els últims 40 milions d’anys. Els científics suggereixen la possibilitat que la fertilització natural de l’oceà en el passat va poder augmentar la productivitat primària marina, la qual cosa va contribuir a reduir els nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera.

“Entendre quins mecanismes van regular els nivells de diòxid de carboni atmosfèric en el passat ens permetrà desenvolupar tecnologies naturals i eficients que ens ajudin a mitigar els efectes de les emissions de diòxid de carboni antropogènic”, afegeix Cermeño.♦

Pedro Cermeño, Paul G. Falkowskib, Oscar E. Romero, Morgan F. Schaller, and Sergio M. Vallina. Continental erosion and the Cenozoic rise of marine diatomsPNAS. DOI: 10.1073/pnas.1412883112

 

FOTOGRAFIA: Imatge de microscopia electrònica de la diatomea Skeletonema costatum a on es pot apreciar la ornamentació del seu frústul de silica. Autor: J.M Fortuño.

Related posts: