Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, novembre 18, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » Experts de la Universitat Politècnica de València recomanen talar i extraure de la muntanya els arbres infestats per la plaga del Tomicus

Experts de la Universitat Politècnica de València recomanen talar i extraure de la muntanya els arbres infestats per la plaga del Tomicus 

compartir

gran plaga

Un equip d’experts de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi Natural de la Universitat Politècnica de València (ETSEAMN-UPV), recomana la tala i l’extracció dels arbres -pins, principalment- de la Comunitat Valenciana afectats per la plaga del Tomicus.

Amb l’objectiu d’evitar-ne la propagació, els investigadors aconsellen tallar els arbres infestats i escorçar-los, triturar-los o extraure’ls de la muntanya abans que apareguen els insectes adults.

 

La tala dels pins morts, que ja contenen l’insecte, no incideix en el control de la plaga

Antonio del Campo, professor del Departament d’Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de l’ETSEAMN de la UPV, explica que “en els focus localitzats, han de tallar-se els pins que mantenen parts verdes per evitar que nasca la nova generació d’insectes que se’n troba a l’interior. Aquesta decisió, a més, ha de ser presa per personal tècnic que conega la biologia de l’insecte”.

“Els arbres morts”, afig Del Campo, “bé amb motiu de la sequera o de la plaga, ja no porten l’insecte, ja que aquest ha eixit del tronc i talar-los no incideix en el control de la plaga ni incideix a agreujar-ne l’evolució. No obstant això, poden considerar-se altres motius per a la tala com els paisatgístics, de seguretat o qualsevol altre que estime el seu propietari”.

Les accions de l’administració pública, de dubtosa utilitat si no canvien les condicions climàtiques

Contra aquesta plaga, l’administració pública valenciana ha engegat diverses accions. No obstant això, segons els investigadors, encara que aquestes entren dins del sentit comú, “la veritat és que la seua utilitat és molt dubtosa si les condicions climàtiques no canvien, cosa que sembla poc probable”.

“Hem de tenir en compte”, prossegueix Del Campo, “que la precipitació del curs 2013-2014 en moltes zones de la Comunitat Valenciana és la pròpia del Cap de Gata -una de les àrees més seques d’Europa-, on òbviament els boscos no poden existir i apareixen formacions fruticoses molt menys exigents en aigua i més estables amb el clima”.

A més, els investigadors de l’ETSEAMN de la UPV apunten com a imprescindible la conscienciació social que el canvi climàtic està convivint amb la societat i que no sols porta canvis del paisatge, sinó que també els comportarà en altres aspectes de la socioeconomia i la cultura.

Ràpida proliferació com a conseqüència d’una sequera extrema per a la zona

L’aparició i ràpida proliferació de la plaga del Tomicus s’explica per l’extrema sequera que està afectant la Comunitat Valenciana, que ha tingut com a conseqüència directa una deterioració en l’estat fitosanitari de la vegetació.

Així, ha suposat la mort de nombrosos peus de pi blanc (Pinus halepensis) i de pinastre (Pinus pinaster), especialment del primer, per ser molt més abundant. Es tracta d’una mortaldat excepcional, motivada per uns baixíssims registres de pluja sense parangó conegut en èpoques anteriors.

No en va, gran part del territori valencià havia rebut, a l’inici de la plaga, menys de la tercera part de la pluja que normalment li correspondria al seu clima i, durant l’últim any hidrològic, la pluja a penes va assolir el 40 % de la mitjana habitual. A més, malgrat la lleugera millora de l’últim semestre, el dèficit acumulat agreuja encara més la situació.

Lluny de ser un episodi anecdòtic i aïllat de sequera, els deficients registres indicats s’uneixen a una sèrie amb elevada irregularitat i dèficit de pluges (n’hi ha prou a citar com a exemple la primavera del 2012, a la qual va seguir un catastròfic estiu amb més de 50.000 ha calcinades només a la província de València).

I és que, si bé les masses forestals mediterrànies poden resistir una elevada intensitat d’estrès hídric, també cal tenir en compte que la freqüència i magnitud d’aquest acaba afeblint i, finalment, matant molts arbres.

Un escolítid que, en gran nombre, pot afectar també arbres sans

Aquesta situació afavoreix l’aparició d’agents nocius dels denominats de feblesa. En el cas dels pinars, han proliferat els insectes perforadors, la majoria dels quals pertanyen a la família dels escolítids.

Es tracta d’insectes autòctons presents en totes les pinedes, que necessiten de certa feblesa de l’arbrat per a generar danys, excepte quan la població de l’insecte és molt gran, cas en què poden afectar llavors a arbres completament sans, motiu pel qual s’ha de treballar -com recomana l’equip d’experts de l’ETSEAMN de la UPV- en el control efectiu de la plaga.♦

Related posts: