Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimecres, abril 8, 2020
Sou aquí: Home » Recerca » L’estimulació elèctrica del cervell per millorar el rendiment mental podria ser una pràctica habitual en 10 anys

L’estimulació elèctrica del cervell per millorar el rendiment mental podria ser una pràctica habitual en 10 anys 

compartir

 

yalestudysho

L’estimulació elèctrica del cervell ja ha mostrat beneficis en el tractament de pacients amb depressió, epilèpsia, ictus i Parkinson

La neuroestimulació també podria aplicar-se en persones sanes: de fet, certs videojocs ja la utilitzen per millorar el temps de reacció dels jugadors, encara que l’ús generalitzat requerirà estudis rigorosos per evitar riscos o efectes secundaris

La implantació de xips al cervell permetrà a grans discapacitats escriure textos o controlar dispositius domèstics amb la ment

Experts en neurociència analitzen els avenços en la investigació del còrtex cerebral a CaixaForum convocats per B·Debate, Centre Internacional pel Debat Científic,una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”

 

El còrtex cerebral és la capa més superficial del cervell i actua com a processador de la informació que rep de l’exterior i codifica comandaments motors. Els nous coneixements sobre l’escorça cerebral, els avenços tecnològics i en computació, així com el desenvolupament de nous materials, “permeten una interacció amb el cervell que era impensable fa 20 anys”, comenta Mavi Sánchez Vives, líder científic del B·Debate i professora de recerca ICREA a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

El 29 i 30 d’abril, neurocientífics europeus i nord-americans discutiran els últims avenços en interfícies cervell-ordinador i estimulació cerebral a Barcelona, convocats per B•Debate, Centre Internacional pel Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”.  

Algunes prediccions dels neurocientífics per als propers anys:

ü  L’estimulació cerebral aplicada sense dolor a través d’elèctrodes podrà millorar el rendiment mental de les persones sanes, com ho fa el cafè i altres begudes energètiques. Fins i tot, podran estimular-se amb patrons personalitzats. La neuroestimulació elèctrica de zones determinades del cervell ja ha mostrat beneficis per tractar els símptomes d’una depressió, bloquejar els atacs d’una epilèpsia, induir la recuperació d’un ictus o controlar els tremolors del Parkinson.

ü  Els pacients amb paràlisi podran escriure missatges de text i controlar altres dispositius domèstics amb l’implant d’un xip al cervell. En la pròxima dècada també veurem avenços en las pròtesis sensorials, com en les visuals, que generen estímuls directament en l’escorça visual i proporcionen informació visual a invidents. Aquesta neuropròtesi és una interfície cervell-ordinador, que treballa a partir del registre de l’activitat cerebral i la codificació de les senyals elèctriques del cervell.

Els següents científics assistents al B·Debate:

  • Mavi Sánchez Vives. Líder científic del B·Debate. Professora de recerca ICREA a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), on investiga sobre l’activitat elèctrica que genera el còrtex cerebral, així com la interacció entre el cervell i els entorns de realitat virtual.
  • Nick Ramsey. Professor de neurocirurgia a la University Medical Center d’Utrecht (Països Baixos). Treballa perquè pacients amb paràlisi tinguin control remot d’equips comunicatius i dispositius domèstics a través d’implants que llegeixin la seva activitat cerebral. Membre del comitè que elabora el full de ruta d’interfícies cervell-ordinador d’Europa.
  • José del R. Millán. Professor de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL). Especialista en interfície cervell-ordinador, sobretot en el desenvolupament de robots i neuropròtesis no invasives controlades pel cervell.
  • Marcelo Massimini. Professor associat de la Universitat de Milà al departament de ciències biomèdiques i clíniques L. Sacco. Investiga el grau de consciència de pacients en coma per valorar-ne la capacitat de recuperació.
  • Marom Bikson. Professor associat d’enginyeria biomèdica del City College de la Universitat de la Ciudad de Nueva York (CUNY). Desenvolupa guies de seguretat per a dispositius mèdics per tractar malalties com la depressió i l’epilèpsia. 
  • Arthur Konnerth. Catedràtic de la Universitat Tècnica de Munich (UTM) i director de l’Institut de Neurociència de la TUM. Investigador dels processos bàsics de la funció i circuits cerebrals, sobretot en les interaccions entre neurones. També s’interessa pels defectes neuronals associats a la malaltia de l’Alzheimer.♦

Related posts: