Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, desembre 17, 2018
Sou aquí: Home » Universitats » Un informe de Xavier Martínez (UB) determina que el sistema de beques actual és insuficient i poc efectiu

Un informe de Xavier Martínez (UB) determina que el sistema de beques actual és insuficient i poc efectiu 

compartir

beques

Un informe elaborat pel professor de la UB Xavier Martínez Celorrio per a la Fundació Bofill determina que el sistema actual de beques educatives és insuficient i poc efectiu, i que beneficia més les classes mitjanes que les classes baixes. L’informe “Les beques a examen, analitza els sistemes espanyol i català de beques —subvenció de matrícula o places, llibres, desgravacions fiscals, prestacions familiars, vals o xecs menjador, crèdits per a l’educació, beques salari—, tenint en consideració les seves reformes i el conflicte competencial obert amb Catalunya. Examina també l’impacte de les retallades i l’equitat i coherència del sistema actual, tot comparant-lo amb els models d’altres països i tradicions. 

Per primer cop, en aquest informe s’ha fet un recompte de la inversió total en beques, sumant totes les partides de beques i ajudes que apareixen en fonts disperses. Alguns dels resultats destacats mostren que el sistema de beques és un pilar fonamental contra l’abandonament educatiu molt poc desenvolupat al nostre país; que la mitjana d’inversió en beques a la Unió Europea és del 7,5 %, mentre que Catalunya hi destina menys de la meitat, un 3,5 %, i Espanya, un 3,8 %; que a Espanya, entre el 2009 i el 2015, s’ha retallat un 29 % la dotació per a beques, molt més que el total retallat en educació, que és del 13,6 %, i que a Catalunya s’ha mantingut la despesa en beques, però reduint els ajuts a les etapes no universitàries (beques escolars) en 50 milions d’euros, i augmentant la dotació en beques universitàries pel mateix import.

Martínez Celorrio també destaca en el seu informe que el sistema de beques exclou el 32 % dels estudiants entre 12 i 24 anys i apunta dues qüestions a tenir en compte: que com més baix és el nivell econòmic de les famílies, més gran és l’efecte positiu i incentivador de les beques per a l’èxit en els ensenyaments postobligatoris, i que els joves becats tenen més probabilitat d’ascens social com més etapes becades tinguin (mentre que els joves de 28 a 34 anys que no han tingut beca tenen un 27 % de probabilitat d’ascens social, els que han gaudit de dues o més etapes becades en tenen un 54 %).

El sistema de beques a Espanya no surt gaire ben parat en aquest estudi, que considera que segueix un model centralista, unitari i simètric que ha generat un conflicte competencial amb Catalunya. Aquest sistema transfereix renda dels territoris rics als pobres sense tenir en compte el cost de la vida ni la mitjana salarial de cada regió, fet que perjudica les rendes baixes no extremes de la població de Catalunya.

Per resoldre la manca de suficiència, efectivitat i equitat del sistema de beques actual l’estudi proposa, entre altres mesures: crear modalitats de beques de reforç que incentivin la via lenta i acompanyin la continuïtat dels estudis postobligatoris per als fills de famílies de renda baixa (fins al batxillerat o la formació professional), i introduir noves modalitats de beques —principalment, en les especialitats més cotitzades al mercat de treball— que combinin una part a fons perdut i una part retornable (a l’estil de les beques  BAFöG, que funcionen a Alemanya), de manera que s’introdueix també la cultura de retorn de la inversió social en els graduats universitaris.♦

Related posts: