Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimecres, juliol 17, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » UB: La gorgònia vermella, un organisme clau per millorar la gestió i conservació a les reserves marines

UB: La gorgònia vermella, un organisme clau per millorar la gestió i conservació a les reserves marines 

compartir

 

Gorgonia-vermella-copyright-Cristina-Linares-UB-660x330

Les reserves marines són espais emblemàtics per a la conservació de la biodiversitat en àrees oceàniques de tot el planeta. Segons un nou treball publicat a la revista PLOS ONE, analitzar de manera conjunta els factors genètics i demogràfics d’algunes espècies estructurals, per exemple la gorgònia vermella, és un factor clau per millorar el disseny i la gestió de la conservació de les reserves marines.

El nou treball, que aporta conclusions extrapolables a altres poblacions de gorgònies tant en l’àmbit mediterrani com en altres regions marines, està signat per un equip científic integrat per Cristina Linares i Rosana Arizmendi Mejía, del Departament d’Ecologia de la UB; Joaquim Garrabou (Institut de Ciències del Mar, ICM-CSIC), Enric Ballesteros i Emma Cebrián (Centre d’Estudis Avançats de Blanes, CEAB-CSIC), David Díaz (Institut Espanyol d’Oceanografia, IEO) i Agostinho Antunes i Jean-Baptiste Ledoux (Centre Interdisciplinari de Recerques Marines i Ambientals, CIMAR/CIIMAR).

Un bosc de gorgònies als fons marins

La gorgònia vermella (Paramuricea clavata) és un cnidari típic dels paisatges submarins del coral·ligen. Com altres espècies marines estructurals o formadores d’hàbitat, és una espècie que contribueix amb la seva estructura tridimensional al paisatge dels ecosistemes marins.

Tal com explica la investigadora de la UB Cristina Linares, «aquestes espècies són l’equivalent als arbres en els ecosistemes terrestres. La gorgònia vermella, en concret, és una espècie ecològicament important per als ecosistemes bentònics ja que aporta gran part de la seva estructura tridimensional, biomassa i complexitat a l’hàbitat marí, fet que comporta una gran biodiversitat associada. Això li dóna també un valor patrimonial extraordinari».

«Com que és una espècie molt longeva i té una dinàmica poblacional molt lenta és molt sensible a les pertorbacions, tant naturals com derivades, de l’activitat humana», assenyala l’experta. Per això, és una bona indicadora dels canvis en la magnitud i la intensitat de les pertorbacions que afecten les comunitats on es troben.

Un bon indicador per a la gestió mediambiental

Fins a l’actualitat, la majoria de plans de gestió i estudis sobre reserves marines se centren en les poblacions de peixos, que són els organismes que responen més ràpidament a l’efecte de la protecció. Segons els autors del nou estudi, caldria incloure també les espècies estructurals o formadores d’hàbitats en els protocols de gestió i disseny de les reserves marines ja que la conservació d’aquestes espècies i els hàbitats que conformen és essencial per assegurar la conservació de bona part de la biodiversitat als espais protegits.

Els autors mostren en aquest estudi que mitjançant la combinació de factors genètics i demogràfics són capaços de determinar quin és l’estat de conservació de les poblacions i el seu rol per mantenir la connectivitat de les poblacions (quines actuen com a donadores i quines són les receptores). Això, expliquen, s’ha de tenir en compte en establir els diferents nivells de protecció que hi hauria d’haver en una futura reserva marina que inclogués els illots situats a la costa oest de l’illa d’Eivissa.

Les poblacions de gorgònies, en perill

Actualment, el canvi climàtic i l’impacte de l’activitat humana (busseig, pesca, etc.) són les principals amenaces sobre les poblacions de gorgònia vermella. Al litoral català, en concret, tot apunta que aquestes poblacions no han patit de manera significativa l’impacte del canvi climàtic però sí els efectes de les activitats d’origen humà. A més, hi ha d’altres factors —la presència d’algues invasores— ja presents al litoral que també podrien afectar aquesta espècie.

L’equip de recerca continua estudiant aquestes espècies estructurals a diverses reserves mediterrànies com ara el Parc Nacional de Cabrera; el Parc Natural del Cap de Creus; el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; la Reserva Marina de les Illes Columbretes; la Reserva Natural de Scandola (a Còrsega), i el Parc Nacional de Port-Cros (a França), entre d’altres. Els experts volen estudiar l’efecte sinèrgic de les diferents pertorbacions que afecten la Paramuricea clavata.

«Cal tenir en compte —alerta Linares— que els diferents impactes no actuen en solitari, sinó que en molts casos ho fan conjuntament, i els seus efectes, per tant, poden ser més greus». D’altra banda, els científics també analitzen els mecanismes que poden afavorir una major resistència d’aquesta espècie al canvi climàtic i altres tipus de pertorbacions. Finalment, es tracta també d’entendre quins tipus d’accions, tant de restauració com mesures de gestió, són les més eficients per millorar la conservació d’aquestes espècies.

El nou treball de recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte SMART (Resilience of long-lived marine structural species in a changing world: towards a sustainable coastal management and restoration), finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.♦

 

ARTICLE … CLICAR AQUÍ

Related posts: