Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|divendres, juliol 19, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » Trobada per a analitzar el paper de la dona en la recerca en teoria de cordes / Universitat de València

Trobada per a analitzar el paper de la dona en la recerca en teoria de cordes / Universitat de València 

compartir

cordes_Web

L’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) organitza la primera trobada sobre teoria de cordes i gènere, on experts internacionals reflexionaran sobre les causes de l’escassa presència de dones en llocs permanents de la recerca en aquesta disciplina, i, per extensió, en física en general, matemàtiques o enginyeries. El ‘workshop’ se celebrarà els dies 6 i 7 de juliol a la seu de la Fundació Universitat-Empresa (ADEIT), amb la participació de mig centenar d’investigadors.

 

La minoria dins d’una minoria. Aquesta és la situació de les dones dedicades a la recerca en teoria de cordes. Aquesta teoria, que proposa que les partícules que ho componen tot formen part d’una estructura més bàsica en forma de filaments o cordes, és un corrent dins de la física i, al seu torn, una de les disciplines científiques amb menys presència de dones, per la qual cosa el paper de les investigadores pot semblar marginal. Per a intentar evitar açò, l’Institut de Física Corpuscular (IFIC, CSIC-UV) organitza la primera trobada sobre teoria de cordes i gènere, on experts internacionals reflexionaran sobre les causes de l’escassa presència de dones en llocs permanents de la recerca en aquesta disciplina, i, per extensió, en la física en general, les matemàtiques o les enginyeries.

El ‘workshop’ s’organitza dins de la xarxa internacional ‘The String Theory Universe’, que agrupa dones i homes dedicats a la recerca en teoria de cordes a 23 països, amb finançament europeu, a través del programa ‘Cost’. Segons assenyala María A. Lledó, investigadora de la Universitat de València que coordina els aspectes de gènere i divulgació en aquesta xarxa i organitza la trobada, “la xarxa sorgeix com a una necessitat de les dones de la comunitat de teoria de cordes per a visibilitzar la seua situació”.

La presència de les dones en física és de les més baixes de totes les disciplines científiques: les dones representen al voltant del 20% de l’Àrea de Ciència i Tecnologies Físiques del CSIC, reduint la seua presència conforme avancen en la carrera investigadora. A les universitats la situació és similar, amb només el 5,6% de catedràtiques en Física. Però en teoria de cordes la situació és encara pitjor: segons Lledó, només el 10% del personal investigador permanent és dona.

Es tracta de la primera trobada organitzada dins d’aquesta xarxa internacional on s’uneix la discussió científica sobre teoria de cordes (que ocuparà les sessions de vesprada) amb la reflexió sobre la situació de la dona en la recerca en carreres com la física, matemàtiques o enginyeries, que es desenvoluparà en les sessions de matí. Per a tal finalitat, es comptarà amb la presència d’expertes en gènere com Capitolina Díaz, de la Universitat de València, o Georgina Rippon, de la Universitat d’Aston (Regne Unit), qui en la seua xarrada ‘SEXE i CERVELL: Els científics naixen o es fan?’, abordarà els condicionants socials que determinen l’elecció de la carrera investigadora.

A més d’identificar les causes, les investigadores participants pretenen tractar solucions. Per a María A. Lledó, una acció a desenvolupar és impartir xarrades en tots els nivells educatius, també en els primers anys de la carrera de Ciències Físiques, per a intentar motivar les alumnes. “Perdem dones per a la recerca en tots els nivells”, apunta Lledó, per a qui la situació s’accentua en un camp tan especialitzat on “les places permanents en recerca són molt escasses”.

Quant a la situació de la teoria de cordes, Lledó reconeix que des de la posada en marxa del Gran Col•lisionador d’Hadrons (LHC) del CERN, les opcions de descobrir partícules supersimètriques, que podrien recolzar la teoria de cordes, no són molt esperançadores. No obstant això, hi ha altres terrenys fructífers, com són la conjunció de la gravetat amb teories Gauge (que expliquen mecanismes quàntics de les partícules elementals), o com a forma d’estudiar els forats negres, autèntics “laboratoris teòrics” que permeten posar al límit a la gravetat i la mecànica quàntica, els dos extrems irreconciliables de la física. 

En la trobada, que se celebra els dies 6 i 7 de juliol a la seu de la Fundació Universitat-Empresa (ADEIT), participa mig centenar d’investigadors. ♦

Related posts: