Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, agost 18, 2018
Sou aquí: Home » Universitats » Joc de Trons a la Universitat de Girona

Joc de Trons a la Universitat de Girona 

compartir

2ebe6166-61d2-4403-aa54-476d6e76c100_b

En els seus treballs de final de grau, Marta Coll (Turisme), Anna Palacios i Noèlia Gómez (Publicitat i Relacions Públiques) han analitzat l’impacte turístic dels rodatges fets a Girona al llarg de la història : “Cinema i Turisme a Girona: anàlisi de 14 pel·lícules rodades a Girona i comparativa amb la promoció turística de la ciutat”, i aspectes tan diferents com el grau de moralitat dels personatges o el disseny d’una experiència transmèdia emprada per l’exitosa sèrie.

Quant a les estudiants de Relacions Públiques, alumnes de 4rt del Grau, Anna Palacios i Noèlia Gómez, han defensat a l’edifici de Sant Domènec els seus treballs de Final de Grau (TFG) sobre Joc de Trons a la Facultat de Turisme. La tipologia dels personatges i els seus valors morals i la planificació d’una estratègia transmèdia amb tots els seus ingredients són els eixos centrals de dos TFG dirigits per la Dra. Sílvia Espinosa, coordinadora del Grau de Publicitat i Relacions Públiques.

Un dels èxits indiscutibles de Joc de Trons rau, segons els experts, en la versemblança dels seus personatges, que malgrat viure en un entorn de ficció són tan reals que fan creïble la fantàstica història de la sèrie. Part d’aquesta credibilitat es deu als diferents graus de moralitat que els guionistes han atorgat als protagonistes de l’acció adaptada de la novel.la de George R. R. Martin. Les conclusions del Treball de final de Grau (TFG) de l’Anna Palacios posen de manifest la relació que s’estableix entre l’aparença física i la moral dels protagonistes de Joc de Trons. A partir d’aquesta recerca es pot observar com els personatges més immorals de la sèrie són els que tenen un físic més atractiu, mentre que els personatges amb més valors morals i positius sempre tenen alguna discapacitat o alguna deformació física que es compensa amb el seu alt grau de bondat. A partir d’unes taules de valors realitzades ad hoc, s’han estudiat els 25 personatges principals de la sèrie i s’ha establert tot un seguit de paral·lelismes en aquest sentit.

L’èxit de la credibilitat dels personatges es troba en el fet que a partir de les diferents temporades, els personatges creixen i maduren i que també ho fan així els seus atributs morals que no són compartiments estancats. El TFG apunta aquesta com una característica diferenciadora de Joc de Trons respecte a altres sèries de ficció fantàstica com El senyor dels Anells, per exemple, on els bons sempre són bons i els dolents també, desaprofitant, segons aquesta investigació, els matisos que aporten els personatges grisosos. Palacios relaciona també el físic del personatge més moral de la sèrie amb el de G.R.R. Martín.

L’altre treball de final de Grau que es fixa en Joc de Trons ha estat investigat per l’alumna de Publicitat i Relacions Públiques, Noelia Gómez. En aquest cas, Gómez s’ha fixat en l’estratègia transmèdia emprada pels responsables de promoció de Canal + que han estat capaços de crear un univers paral·lel al de Joc de Trons, 19 reinos.

19 reinos és el nom genèric d’un gran disseny transmèdia i té per objectiu, segons el Treball de Final de Grau, provocar unengagement entre els fans de Joc de Trons i la marca Canal +. A les conclusions s’explica que “Juego de Tronos tiene un universo narrativo muy rico, y des del principio, CANAL+ ha intentado realizar distintas acciones que expandían su universo. Con la cuarta temporada, ha ido más allá. Siguiendo su nueva estrategia de comunicación de poner al usuario en el centro de la comunicación y con el claim “Si lo vives, es verdad” ha logrado consolidar una comunidad de fans y satisfacerlos proporcionándoles entretenimiento. Pero además, ha conseguido que tanto clientes, como no clientes tengan un sentimiento positivo hacia la cadena de televisión”. Segons Sílvia Espinosa, directora del treball, “una de les aportacions més interessants d’aquest treball ha estat la capacitat de l’alumna per reduir tota l’estratègia de promoció de 19 reinos en un mapa conceptual que n’és un bon resum”.

El treball de final de grau de Turisme, de Marta Coll,  ha consistit a comprovar quines zones de Girona es promouen a través de les produccions cinematogràfiques ubicades a la capital del Gironès, per posteriorment, comprovar si els llocs de Girona destacats a les produccions cinematogràfiques corresponen amb els principals nodes turístics de la ciutat.

Per tal de desenvolupar el seu projecte, ha visualitzat un total de 14 pel·lícules que tenen Girona com a emplaçament, total o parcial, entre dues i tres vegades amb la finalitat d’identificar cadascun dels emplaçaments que es mostren de la ciutat de Girona. Com a resultat d’aquesta observació, la Marta Coll ha identificat dos tipologies de films. D’una banda, hi ha pel·lícules que mostren obertament que l’escenari en què transcorren els fets és Girona, mentre que hi ha altres produccions en què l’escenari real, Girona, s’intenta dissimular o deixar en un segon terme.

No obstant això, per molt que hi hagi produccions que dissimulin que es tracta de Girona, hi ha detalls que permeten ubicar l’escena en el seu context real. Com a resultat de l’estudi, que ha estat tutoritzat per la Dra. Dolors Vidal, degana de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona i investigadora i docent de la institució, Marta Coll afirma que els principals nodes turístics que es mostren majoritàriament a les pel·lícules ubicades a Girona són la Catedral, les escales de Sant Domènec i les cases de l’Onyar. Un dels estudis que Marta Coll ha tingut en consideració per desenvolupar el projecte ha estat la tesi doctoral de la Dra. Raquel Camprubí, docent i investigadora de la Facultat de Turisme. La seva tesi, del 2009, s’anomena La formació de la imatge turística induïda: el paper de les xarxes relacionals.

En el cas del rodatge de la superproducció americana Joc de Trons a Girona, Coll indica que és precís que els agents encarregats de la gestió turística a Girona desenvolupin estratègies que permetin associar la imatge de la sèrie amb la marca-ciutat Girona ja que això pot comportar un millor posicionament per a la ciutat des del punt de vista turístic i econòmic.

Tenint en consideració casos similars, Marta Coll destaca que el rodatge de la saga Harry Potter i Sherlock Holmes va comportar un augment del turisme a la capital del Regne Unit vora un 50% respectivament.

Pel que fa al cas de Nova Zelanda, gràcies al rodatge de la pel·lícula El hobbit i El Senyor dels anells, el turisme a la regió va incrementar un 10% durant el rodatge i un 30% a posteriori. Considerant el cas d’Irlanda, gràcies al rodatge de Joc de Trons, el turisme a determinades regions del país va créixer vora un 65 %. A més, tal com destaca Marta Coll, la incidència del fenomen fan, l’existència de bloggers d’influència mundial i l’ús extensiu de les xarxes socials permet donar a conèixer la ciutat des d’una perspectiva nova, atractiva i capaç d’atraure l’atenció de múltiples audiències.

Per tant, tenint en consideració alguns dels antecedents exposats, es mostra la potencialitat de la sèrie Joc de Trons en l’àmbit turístic per a Girona. Addicionalment, l’autora del treball destaca que convé que els agents locals apliquin mesures per crear paquets turístics que potenciïn el pas de la sèrie Joc de Trons a la capital del Gironès. Paral·lelament, recalca que la Film Commission de Girona “ha de treballar bé amb aquesta oportunitat que és Joc de Trons, ja hi treballa però realment no es pot estancar amb aquest cas ni de cares al futur.”

Així doncs, convé que aquesta entitat estigui preparada per atendre rodatges d’escala similar, cosa que permetria generar un nou tipus de turisme per a la ciutat. Segons Marta Coll, ara per ara la pel·lícula El Perfum (2006) és la que ha mostrat Girona de forma més directa i ha generat un major ressò mediàtic.♦

Related posts: