Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, desembre 8, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » Els contaminants que causen obesitat en humans, també afecten els invertebrats / CSIC

Els contaminants que causen obesitat en humans, també afecten els invertebrats / CSIC 

compartir

daphnia1

Un estudi liderat pel CSIC ha estudiat l’efecte del contaminant tributil d’estany (TBT) sobre la reproducció d’invertebrats

Des de fa un temps se sap que el tributil d’estany o TBT (de l’anglès tributyltin) és el que s’anomena un compost “obesògen”, és a dir, que causa obesitat i problemes de salut en humans. Ara, un treball de científics espanyols i portuguesos, i publicat a la prestigiosa revista “Environmental Health Perspectives”, revela problemes similars en els invertebrats, concretament en Daphnia magna. Aquest petit crustaci, conegut també com “puça d’aigua”, mesura amb prou feines 5 mil·límetres i es troba habitualment en sistemes d’aigua dolça.

Carlos Barata, científic de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del CSIC, i autor principal de l’article, explica: “El nostre treball demostra que el TBT altera el receptor nuclear del gen 9 cis-retinoic (RXR) en Daphnia magna. Aquest gen i el seu corresponent receptor són comuns a tots els animals i estan implicats en processos d’obesitat causats per obesògens com el TBT en humans.”

En el treball també han participat investigadors de la Universitat d’Aveiro i de l’Institut Politècnic de Leiria (dos a Portugal), i de l’Institut de Química Avançada de Catalunya del CSIC.

Efectes negatius en la descendència

El TBT té el seu principal origen en les pintures anti-incrustants usades en vaixells per evitar que s’adhereixin algues, mol·luscs i altres organismes al casc de les naus. Per això, el TBT és present en major o menor mesura en mars, rius i llacs, i en la cadena alimentària.

En assaigs en laboratori, els científics han exposat a diversos grups de Daphnia a concentracions de TBT similars a les que es poden trobar en alguns punts de la costa i ports. Els científics han vist que l’alteració del receptor 9 cis-retinoic, trastorna el procés reproductiu i les femelles no transfereixen el greix necessari als seus ous, tal com passaria en condicions normals.

 ”Les femelles de Daphnia exposades a TBT retenen lípids en el seu organisme i no els passen a la seva progènie, el que afecta la viabilitat d’aquestes poblacions de crustacis, que tenen menor descendència i amb pitjor salut”, diu Barata. Gràcies a observacions amb microscòpia de fluorescència i l’anàlisi completa de lípids, els científics han pogut confirmar que femelles de Daphnia exposades a TBT acumulen gran quantitat de triacilglicèrids i colesterol a les cèl·lules adiposes quan es cultiven amb abundant aliment. Al contrari, tant en el cas dels grups de control no exposats a TBT com els grups exposats a TBT però a dietes pobres, les femelles de Daphnia no acumulaven lípids. Els efectes observats en Daphnia són similars als descrits en humans, diu Barata. Els perjudicis en la reproducció són també visibles en la segona generació després de l’exposició a TBT.

Fins ara se sabia que en humans, i en vertebrats en general, el TBT altera el metabolisme dels lípids. També se sabia que els seus efectes negatius es transmeten als descendents, fent-los més proclius a la retenció de lípids com els triacilglicèrids i a l’obesitat. La novetat, ara, és que es demostren efectes similars en invertebrats. Això, d’una banda, planteja noves preguntes. Tal com apunta Barata, “un tema que preocupa a nivell de medi ambient és la progressiva desaparició de moltes espècies d’artròpodes que inclouen els insectes i crustacis. Amb el nostre treball, una hipòtesi que es planteja és si els obesògens com el TBT poden estar implicats en el progressiu deteriorament de poblacions d’invertebrats com les abelles o les papallones”. De fet, el TBT és un contaminant molt estès en el medi ambient, en ecosistemes marins i de aigua dolça. Per això, des de fa uns anys, la Unió Europea va decidir incloure-ho en la seva llista de contaminants prioritaris per al seu estudi.

D’altra banda, donades les similituds trobades entre el metabolisme dels lípids en Daphnia i en els vertebrats, s’obre la possibilitat d’usar aquest petit crustaci com a model de laboratori per a estudis metabòlics en aquesta àrea, i evitar així l’ús d’animals com ratolins, conills o fins i tot peixos per al desenvolupament de fàrmacs o l’estudi de malalties humanes.♦

IMATGE: Daphnia. CSIC ©

Related posts: