Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, abril 22, 2019
Sou aquí: Home » Actualitat » La Universitat de València elabora un diagnòstic de la corrupció política al País Valencià

La Universitat de València elabora un diagnòstic de la corrupció política al País Valencià 

compartir

Jarenoweb

La professora de Dret penal de la Universitat de València Ángeles Jareño ha dirigit un projecte de recerca en el qual ha elaborat un diagnòstic de la corrupció pública i la política criminal a la Comunitat Valenciana. Les conclusions d’aquest treball es publiquen en ‘Corrupció pública. Qüestions de política criminal: la Comunitat Valenciana’, editada per Iustel, amb la col·laboració del Ministeri d’Economia i Competitivitat del Govern espanyol.

L’anàlisi es realitza des de diferents disciplines i esmicola la jurisprudència en matèria de corrupció pública a la Comunitat, la legislació urbanística, la tasca de transparència, el paper dels òrgans de persecució especialitzats i el dels mitjans de comunicació.

Ángeles Jareño assenyala que després d’estudiar els delictes relacionats amb la corrupció pública  “es demostra que no hi ha necessitat de modificar el Codi penal per crear noves figures per a perseguir els delictes de corrupció, tan sols, alguns ajustos de les existents”. No obstant això, la professora considera que sí és el moment de qüestionar “la proporcionalitat interna de les sancions recollides en el Codi penal, en què es castiga amb un marge similar els delictes de corrupció pública que, per exemple, els d’un robatori o una estafa”.

La recerca mostra, en opinió de la coordinadora del projecte, “un canvi rellevant en el volum jurisprudencial en els últims dos o tres anys, el qual ha anat en augment. En aquest increment han influït tant la creació de la Fiscalia Anticorrupció, com el canvi de percepció social davant els delictes de corrupció, que s’aguditza amb la crisi econòmica, quan la població és molt més sensible a aquests casos”.

Desequilibri entre condemnes i realitat social

De fet, després d’analitzar desenes de sentències -relacionades amb delictes de prevaricació administrativa i urbanística, suborn, malversació, negociacions i activitats prohibides als funcionaris i delictes contra l’administració pública- l’investigador Jorge Correcher assevera que l’estudi jurisprudencial realitzat en l’àmbit valencià revela “una situació d’un cert desequilibri entre el nombre de sentències condemnatòries i la realitat social associada a aquest grup de delictes”.

La professora de Dret penal subratlla la coincidència “en paral·lel, d’una mala gestió pública amb l’increment del volum de corrupció”. Malgrat això, “l’augment de casos més destacable que van arribar als jutjats es va produir més tard, en els tres o quatre últims anys, precisament quan  la Comunitat Valenciana avançava cap un progressiu procés d’empobriment i s’hi agreujava el risc de l’exclusió social”.

“Els ciutadans valencians fa uns quants anys que veuen com es redueix dràsticament el seu nivell de vida, les seues expectatives professionals i l’accés a la salut, mentrestant, els diners públics ha estat gestionats en una altra direcció, la qual, evidentment, no era la que feia falta, a la vista dels resultats”, apunta Jareño.

Quant a la transparència en l’acció política, el professor Ricard Martínez subratlla en aquesta obra que la tasca de control de l’acció de govern requereix l’accés a informació de diferent naturalesa i en relació amb el cas valencià “en el passat immediat, la protecció de dades i la confidencialitat dels contractes s’han erigit en barreres esgrimides per a negar l’accés a documentació”.  

Incentius a la corrupció urbanística

Per la seua banda, el professor Leonardo García ressalta els diversos incentius a la corrupció en matèria urbanística, els qual són “causa de la mala reputació associada a aquest sector, principalment en l’àmbit del planejament urbanístic, prenent com a referència la vigent Llei 5/2014, de 25 de juliol, de la Generalitat, d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge”. García també es refereix als incentius amb els quals la regulació “contribueix a la permissibilitat davant la tradicional falta de disciplina urbanística, especialment en sòl no urbanitzable”.

El catedràtic de Periodisme Josep Lluís Gómez Mompart analitza en aquest projecte la corrupció política en els mitjans de comunicació a partir d’una recerca centrada en Las Provincias i Levante-EMV. “Es constata que la percepció social de la corrupció no està sobredimensionada i, alhora, que la ciutadania té sospites fonamentades que hi ha més corrupció d’aquella que arriba al sistema judicial”, afirma.

Dilacions processals i administració deslleial de fons

L’investigador Vicente Torres explica en el seu article el funcionament de la Fiscalia Anticorrupció a València i María Luisa Cuerda aborda les dilacions processals en casos tan coneguts com ara Gürtel, Fabra, Emarsa, Brugal, a més de l’administració deslleial de fons públics en relació a les Torres de Calatrava de València, l’aeroport i centre de convencions de Castelló o la Ciutat de la Llum a Alacant. Alhora, Óscar Vicente parla de les tècniques per a mesurar la corrupció. 

Ángeles Jareño és professora de Dret penal de la Universitat de València i acreditada per a catedràtica en la mateixa disciplina. Les seues línies de recerca més recents són la corrupció pública i la protecció jurídica de la intimitat. Jareño ha publicat diverses monografies sobre garanties penals, part especial del dret penal, protecció del dret a la intimitat i corrupció pública.♦

Ángeles Jareño. “Corrupción pública. Cuestiones de política criminal: la Comunitat Valenciana”. Iustel. Madrid. 2015.

Related posts: