Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, setembre 19, 2020
Sou aquí: Home » Universitats » Les universitats públiques catalanes, amb els refugiats

Les universitats públiques catalanes, amb els refugiats 

compartir

Imagen1

Les universitats públiques catalanes, membres de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), han presentat el 13 de setembre el comunicat ‘Les universitats catalanes, amb els refugiats’, amb el qual expressen el seu compromís de treballar conjuntament a favor del suport de les persones refugiades.

 

L’acte, que ha tingut lloc el 13 de setembre a la Universitat de Barcelona (UB), ha comptat amb la participació del president del’ACUP,Enric Fossas; la vicerectora de la UB, Carme Panchón, i diversos experts en matèria de conflictes, migració i refugiats, que han debatut sobre la situació actual de les persones refugiades i del paper de les universitats catalanes davant d’aquesta realitat.

Primer s’ha fet públic el comunicat Les universitats catalanes, amb els refugiats, pel qual les universitats es comprometen a promoure i facilitar la implicació activa de les seves comunitats en les iniciatives i accions relacionades amb l’acollida de les persones refugiades que arribin o hagin arribat a Catalunya.

L’acte és el tret de sortida d’un seguit d’accions de suport als refugiats que les universitats públiques catalanes duran a terme i que s’emmarcaran sota el concepte d’‘Universitats Refugi’. Xerrades de sensibilització sobre el conflicte sirià, facilitar als nouvinguts l’accés a les activitats acadèmiques o articulara espais i serveis específics per donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu són algunes de les accions #UniversitatsRefugi previstes i que s’aniran fent públiques al web de l’ACUP.

Després de la presentació del comunicat, ha tingut lloc una taula rodona i un debat moderat per Ricard Zapata-Barrero, professor de Ciències Polítiques del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director del Grup de recerca interdisciplinari sobre immigració de la mateixa universitat. Els ponents han estat: Pere Vilanova Trias, catedràtic de Dret Constitucional i Ciència Política de la UB; Laura Feliu, professora titular de Relacions Internacionals de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia  de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Jordi Borja, professor emèrit i president del Comitè Acadèmic dels programes de postgrau de Ciutat i Urbanisme de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
 

COMUNICAT ACUP


Les Universitats catalanes, amb els refugiats

A finals de 2014, més de 60 milions de persones arreu del món s’havien hagut de desplaçar de les seves llars a causa de conflictes bèl·lics o persecucions per la seva condició de gènere, raça o religió, segons l’informe ACNUR ‘World at War. Global Trends. Forced displacement in 2014’.

Les causes són múltiples però l’amenaça de la violència és un punt en comú. El desplaçament, tant dins del país com cap a altres estats, es produeix amb l’objectiu de trobar un lloc on viure amb mínimes condicions de respecte pels drets humans i d’accés a l’alimentació, educació, sanitat i treball. En el cas de Síria, des de 2012 gairebé la meitat de la població ha hagut de marxar de les seves llars. Gairebé 7 milions de persones han fugit del país i es troba dispersa entre el Líban (on 1 de cada 5 persones és un refugiat/da sirià), Jordània, Turquia, Iraq o Egipte. Les condicions de vida es degraden paulatinament i l’accés a condicions de vida dignes es veuen restringits. La vulnerabilitat de les persones i famílies incrementa a mesura que passa el temps i afecta de forma extrema a les famílies encapçalades per dones. També en aquest conflicte, les dones, infants i gent gran són els col•lectius que pateixen de forma més intensa la violència.

A partir de 2014, les rutes d’accés a Europa via Itàlia i Grècia s’inunden literalment de persones que fugen d’un conflicte extremadament violent a Síria, però també d’afganesos (1 de cada 4 refugiats és afganès), de persones que fugen de la violència del Iemen, Somàlia, etc. Milers de persones són víctimes de les màfies, creuen les rutes marítimes i algunes – les més afortunades – arriben vives a Europa. Gairebé 500.000 sirians han arribat a Europa fugint de la violència extrema i de la manca d’oportunitats en l’accés a condicions de vida dignes. Davant d’aquesta situació, les universitats hem de reaccionar amb solidaritat i ètica i donar resposta des de les nostres capacitats, experiència i possibilitats a una crisi humanitària d’unes dimensions que no s’havien vist a Europa des de la Segona Guerra Mundial.

El desenvolupament humà, la sostenibilitat, els drets humans i la seva defensa són una part indissociable de l’acció social de les universitats. Com a espais d’anàlisi i reflexió, de proposta i de formació, recerca, innovació, creació i difusió de coneixement, les universitats tenim una responsabilitat que podem i hem d’exercir amb la ferma convicció que el respecte als drets humans i a la dignitat de les persones formen part del camí cap a una societat global, enriquida per les diversitats i que pot conviure en pau. 

I amb la ferma convicció que els drets humans es fonamenten en el coneixement i respecte mutu, la solidaritat i la cooperació manifestem que:

  1. Les universitats públiques catalanes que formen l’ACUP rebutgem els actes de violència que està patint la població siriana, tant dins com fora del territori sirià. Aquests actes són comesos tant per actors polítics i armats estatals com per aquells que reclamen la legitimitat o el control del territori i, per tant, de la població, però també per aquells estats i institucions que vulneren per defecte o per omissió els drets humans i el dret humanitari internacional.
  2. Rebutgem la violència en general, i especialment aquella que afecta a les dones i als infants, així com a les minories ètniques, religioses o polítiques i que es materialitza tant en el marc territorial del conflicte, com en els països que acullen les persones refugiades.
  3. Atès que el conflicte té un caire intern però també regional i internacional, i que qualsevol proposta de pau ha d’incloure aquestes tres dimensions, demanem als actors en conflicte i a aquells que hi participen directa o indirectament, establir de forma immediata les condicions necessàries per reactivar les converses de pau i per assegurar la participació de la societat civil siriana en el seu conjunt i específicament de les dones, com a actors en les converses i negociacions, tot tenint en compte les seves necessitats i demandes en possibles acords.
  4. Instem els donants internacionals a assumir una responsabilitat cabdal en el suport a les entitats internacionals (especialment a les agències de Nacions Unides) en termes d’ajuda humanitària, element clau per assegurar les condicions de vida i dignitat de les persones.
  5. Instem els governs i administracions públiques a assumir la responsabilitat moral d’acollir persones que fugen de la violència, promovent el diàleg i la coordinació amb la societat civil per contribuir al benestar de les persones que cerquen refugi i asil.
  6. Expressem el nostre ferm compromís amb el seguiment, acompliment i defensa dels drets humans i ens solidaritzem amb el patiment del poble sirià i el de totes aquelles persones que en l’actualitat estan vivint situacions de violència.
  7. Decidim treballar de forma coordinada amb la societat civil i les administracions públiques pertinents en favor d’un programa d’acció eficaç, integral i coherent que tingui com a màxima el respecte pels drets humans i que afavoreixi el desenvolupament social, econòmic, educatiu, personal i laboral a curt, mig i llarg termini d’aquelles persones que busquen asil i refugi. Promourem i facilitarem la implicació activa de les nostres respectives comunitats universitàries en les iniciatives i accions en relació amb l’acollida de les persones refugiades que arribin a Catalunya o que ja hi han arribat.
  8. Reafirmem el compromís de la Universitat com a institució i actor social en l’anàlisi, reflexió i difusió de les causes, actors, conseqüències, actuacions de la societat civil, reptes de futur i propostes d’acció en relació amb les migracions i, concretament, amb els moviments de persones provocats per la violència.
  9. Reafirmem la necessitat de promoure, difondre i defensar de forma efectiva els drets humans i les llibertats fonamentals de les persones amb una perspectiva integral que incorpori necessàriament la perspectiva de gènere i que tingui en especial consideració el dret a l’educació dels joves. Per a facilitar-ho, articularem espais i serveis específics i integrals per donar resposta a les necessitats identificades de forma coordinada amb la resta d’entitats i administracions.
  10. En coherència amb els punts anteriors, ens comprometem a posar les capacitats i recursos a disposició del Comitè Operatiu de Suport als Refugiats i de totes les administracions i entitats que es faran càrrec de l’acollida i integració dels refugiats a Catalunya. Ens comprometem, en tot allò que la normativa vigent permeti, a facilitar als nouvinguts l’accés a les activitats acadèmiques i demanem a les administracions competents que agilitin els processos d’homologació i certificació de títols per garantir el seu accés als estudis universitaris.♦

Related posts: