Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dissabte, juliol 22, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » La utilització de sistemes de recollida d’aigua de pluja per a ús domèstic permet estalviar en detergents per a la bugaderia / ICTA-UAB

La utilització de sistemes de recollida d’aigua de pluja per a ús domèstic permet estalviar en detergents per a la bugaderia / ICTA-UAB 

compartir

aiguaalmon

L’estalvi en detergent i additius suavitzants és la clau de l’eficiència dels sistemes d’aprofitament d’aigua de pluja (RWH), segons una tesi de l’ICTA-UAB

Les llars amb sistemes de recuperació d’aigua pluvial estalvien més de 5 euros per cada 10 cicles de rentat

 

La instal·lació de sistemes domèstics d’utilització de l’aigua de pluja suposa per a les famílies un notable estalvi econòmic en detergents i altres additius utilitzats en bugaderia així com una valuosa contribució a la reducció de l’impacte ambiental d’aquesta activitat. Així es desprèn de les conclusions de la tesi doctoral presentada recentment per la investigadora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), Maria Violeta Vargas en què analitza l’eficiència dels sistemes d’aprofitament d’aigua de pluja (RWH) a nivell domèstic quantificant els beneficis econòmics i ambientals.

La investigació parteix de la necessitat actual de trobar mesures correctores i preventives que ajudin a gestionar els problemes de proveïment d’aigua, especialment considerant els efectes del canvi climàtic en l’àrea mediterrània i els problemes d’abastament d’aigua en zones àrides. L’estudi, que ha analitzat les possibilitats d’aplicació del sistema i els seus resultats en els 73 barris que conformen Barcelona així com al municipi d’Hermosillo, en una àrea desèrtica de Mèxic, posa de manifest que el 80% de l’estalvi que suposa la instal·lació d’aquests sistemes procedeix de la reducció en el consum de detergents i additius suavitzants. Això és degut al fet que l’aigua de pluja és aigua tova, de manera que requereix un 59% menys d’additius per rentar que l’aigua de l’aixeta, amb alts nivells de duresa.

Els resultats demostren que per cada m3 d’aigua de pluja utilitzada per a rentar la roba (equivalent a 11 cicles de rentat) es produeix un estalvi de 5,68 euros en detergent, i estableixen que la instal·lació de grans dipòsits de recollida pluvial per a comunitats de veïns i fins i tot per a àmplies àrees de barris és més eficient a nivell energètic i econòmic que les instal·lacions individuals.

Encara que una instal·lació comunitària -amb dipòsits de fins a 12.000 M3- suposa una inversió inicial superior, aquest import distribuït entre el conjunt dels veïns beneficiaris té un cost similar al d’una rentadora domèstica convencional i s’amortitzaria en un curt període de temps gràcies a l’estalvi de detergent. Per això, aquest tipus de sistemes de recuperació d’aigua pluvial resulten especialment recomanables en barris amb alta densitat de població com Sants, Verdun, Sagrada Família, Sant Antoni o al Guinardó amb consums de recursos per m3 fins a un 40% inferiors als de barris com Pedralbes, Sarrià, la Clota, el Bon Pastor, Vall d’Hebron o Vallvidrera.

Segons la tesi, més enllà dels beneficis ambientals que comportaria, a la ciutat de Barcelona el sistema de recuperació pluvial permetria un estalvi mitjà de 119 euros a l’any, amb estalvis que oscil·larien entre els 80 euros i els 158 euros anuals segons la tipologia de barri (amb més o menys densitat de població vinculada al tipus d’edificació existent).

Com a exemple, la investigadora María Violeta Vargas exposa que “en el cas d’una persona resident a l’Eixample Esquerra, si a la seva zona s’instal·lés un sistema de RWH li suposaria una inversió inicial de 177 euros, però només l’estalvi en additius podria pagar fàcilment el manteniment i l’electricitat necessària per bombament, i fins i tot així seguiria estalviant 100 euros a l’any “.

Per analitzar les diferents configuracions de RWH, es van aplicar metodologies d’anàlisi d’exergia i anàlisi d’eficiència exergètica per determinar el consum de recursos i eficiència; anàlisi de cicle de vida (LCA) per identificar els impactes ambientals; anàlisi de cost de cicle de vida (LCC) per trobar la viabilitat econòmica, i anàlisi envolvent de dades (DEA) per identificar la frontera de millors-pràctiques cap a la sostenibilitat.

La tesi doctoral conclou que l’aigua pluvial recuperada mitjançant la instal·lació de dipòsits suposa un substitut avantatjós per a l’aigua utilitzada en bugaderia, especialment en llocs on l’aigua de l’aixeta presenta alts nivells de duresa, així com quan la disponibilitat d’aigua és limitada en zones amb escassetat de subministrament.♦

Related posts: