Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dijous, agost 22, 2019
Sou aquí: Home » Actualitat » La Generalitat de Catalunya i la Universitat de Lleida signen el conveni per a la creació de la càtedra Abel Martínez

La Generalitat de Catalunya i la Universitat de Lleida signen el conveni per a la creació de la càtedra Abel Martínez 

compartir

abel

La consellera d’Ensenyament en funcions, Irene Rigau, i el rector de la Universitat de Lleida (UdL), Roberto Fernández, han signat aquest dimecres (4 de novembre) el conveni per a la creació de la càtedra Abel Martínez, en record del professor mort l’abril passat per l’agressió d’un alumne a l’institut Joan Fuster de Barcelona. La Càtedra Educació i Adolescència Abel Martínez neix amb l’objectiu d’esdevenir un espai de reflexió i anàlisi interdisciplinari sobre l’educació i l’adolescència. Entre altres qüestions, permetrà establir línies de treball conjuntes per estudiar el paper i el comportament de l’adolescència dins del sistema educatiu, coordinar projectes d’investigació o bé oferir seminaris, conferències o jornades.

La Càtedra Educació i Adolescència Abel Martínez, dirigida per la professora de Pedagogia de la UdL, Maria Àngels Balsells, pretén donar respostes innovadores a les dificultats i necessitats amb què es troben molts joves i a les quals han de fer front els centres educatius. Liderada per la Universitat de Lleida i amb el suport dels departaments d’Ensenyament i de Salut, la càtedra vol servir per potenciar la recerca i la formació en l’àmbit de l’educació i l’adolescència, tot impulsant l’intercanvi entre la universitat, els centres de secundària, els espais d’educació no formal, les administracions i entitats, i a la vegada, mantenir viva la memòria del mestre difunt. Segons la consellera d’Ensenyament en funcions, amb aquesta càtedra “els professors tenen la possibilitat de crear una línia de pensament que ajudi a prevenir i entendre determinades patologies i determinades interferències en el món de l’ensenyament, derivades de trastorns de personalitat i problemes psiquiàtrics que estan apareixent a la nostra societat amb una naturalesa i formats nous”. Rigau ha recordat que la mort de l’Abel Martínez “va suposar pel sistema educatiu una sotragada molt important”. “Vam entendre que li devíem un homenatge que volíem que fos permanent i acadèmic i que quedés vinculat als àmbits als quals ell havia donat la vida: l’educació i a l’adolescència”, ha afirmat la consellera.

Per la seva banda, Roberto Fernández ha agraït la confiança del Govern en la UdL per a la creació de la Càtedra Abel Martínez –que va ser alumne de la Universitat de Lleida- i ha explicat que del que “es tracta és crear una estructura dins la UdL que es posi al servei del sistema educatiu de tot Catalunya i, perquè no de la resta d’Espanya o bé que sigui un lloc de reflexió sobre el tema a nivell internacional”. La directora de la càtedra, Maria Àngels Balsells, ha exposat la idea principal passa per poder dur a terme recerca aplicada des de la càtedra “en tot el que són les respostes que podem donar per millorar l’atenció de adolescència en els centres educatius”. Aquesta recerca tindrà una doble orientació ja que amb ella es vol contribuir a un millor coneixement científic “però també transformar aquest coneixement científic en respostes pedagògiques que siguin d’utilitat per als professionals que treballen cada dia amb adolescents”. La càtedra estarà finançada per la Generalitat, amb una aportació anual de 30.000 euros. Abel Martínez Oliva va néixer a Lleida l’any 1979 i des de l’any 2008 va exercir com a docent en diferents centres educatius d’arreu de Catalunya. Martínez, que havia estudiat a la Universitat de Lleida, va morir per l’agressió d’un menor el 20 d’abril passat a l’institut Joan Fuster de Barcelona.

Arran de la tràgica mort d’Abel Martínez, els departaments d’Ensenyament i Salut estan col·laborant i han començat a dotar a determinades unitats de suport als centres educatius de la figura d’un psiquiatra de referència, més enllà dels equips d’assessorament pedagògic dels quals ja disposen. “Entenem que és àmbit en què em de poder complementar perquè els centres tenien el suport de psicòleg o de psicopedagog però no tenien una vinculació directa amb un psiquiatra que es pogués cuidar d’un determinat centre, d’unes determinades peticions de professors o d’estudi de casos”, ha exposat Irene Rigau.♦

FOTOGRAFIA: Abel Martínez i Oliva.

Related posts: