Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, juliol 23, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » Un estudi adverteix del perill de les extraccions d’ous o pollets per al futur del trencalòs al Pirineu

Un estudi adverteix del perill de les extraccions d’ous o pollets per al futur del trencalòs al Pirineu 

compartir

1337707946297

Les extraccions d’ous o pollets de trencalòs a la zona del Pirineu per realitzar projectes de reintroducció en altres muntanyes de la península ibèrica o Europa és contraproduent per a la recuperació d’aquesta au carronyaire en perill d’extinció. Així ho afirma un estudi liderat per la Universitat de Lleida (UdL) que publica la prestigiosa revista ‘Scientific Reports’, del grup Nature. Els investigadors desaconsellen aquesta tècnica després d’aplicar un model matemàtic per estudiar la població pirinenca de l’espècie. Mitjançant una eina computacional que quantifica numèricament la tendència poblacional als Pirineus, els investigadors han aconseguit unes xifres que “mostren un escenari preocupant”, segons informa la UdL.

En la recerca que encapçala l’investigador de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL, Antoni Margalida, també hi ha pres part l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-UIB), la Universitat de Berna i l’Estació Biològica de Doñana (CSIC). Margalida explica que “en un panorama com l’actual i sense ser sotmès a maneig d’extraccions d’ous i/o polls, només un 23% dels escenaris mostra tendències de creixement poblacional durant els propers 30 anys, però els més plausibles són inferiors a un 1%”. I el 77% restant mostra tendències regressives en aquesta població. Només 13 escenaris mostren tendències positives, dels quals només quatre semblen reals tenint en compte els paràmetres demogràfics actuals, amb creixements d’entre 0,04% i 1,01%. A més, si s’inclou l’extracció de postes o pollets, les simulacions suggereixen que la major part dels escenaris “incrementarien encara més els efectes negatius en la demografia de la població donant”. D’acord amb el mateix estudi, “els efectes de les extraccions no es detectarien fins a passats 9 anys, per la qual cosa la solta d’individus criats en captivitat o l’extracció del segon poll, en el cas de postes de dos ous, representen opcions molt més apropiades per a les accions de reintroducció d’aquesta espècie emblemàtica i amenaçada”. El trencalòs és objecte de protecció, segons recullen tant el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades com l’Annex I de la Directiva de les Aus la Unió Europea. La població pràcticament va desaparèixer del nord de la península ibèrica als anys 60 del segle XX. Actualment, els Pirineus estatals i francesos acullen la major població europea de trencalòs (152 parelles reproductores el 2014), per la qual cosa la meta-població europea depèn en gran mesura de la seva viabilitat. L’investigador de la UdL confia que aquest estudi ajudi a “optimitzar la presa de decisions a gestors i conservacionistes que treballin amb espècies amenaçades de llarga vida”.♦

Related posts: