Un investigador de la Universitat d’Alacant confirma que el mite de “la mà calenta” en bàsquet és real
L’estudi científic, que ha sigut portada del Wall Street Journal i el New York Times, mostra que una ratxa de bona sort pot ser explicada matemàticament
Liderat per Adam Sanjurjo, del Departament de Fonaments d’Anàlisi Econòmica de la Universitat d’Alacant, i Joshua Miller, de la Universitat de Bocconi (Milà)
Aficionats, jugadors i entrenadors de bàsquet coneixen molt bé el terme de “la mà calenta”. És a dir, dies en què els professionals d’aquest esport entren en ratxes de bona sort i aconsegueixen un major nombre d’encerts.
Durant dècades, diferents investigadors confirmen que les ratxes no existeixen i no són més que una il·lusió cognitiva. Però, recentment, Adam Sanjurjo, del Departament de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica de la Universitat d’Alacant i Joshua Miller, de la Universitat de Bocconi (Milà), han publicat un article en què demostren un resultat matemàtic que invalida aquestes anàlisis estadístiques prèvies. En el moment que Sanjurjo i Miller fan el seu estudi, corregint el biaix estadístic que implica aquest descobriment, els resultats canvien sorprenentment. “Hem demostrat que, en contrast amb les conclusions anteriors, hi ha una evidència que “la mà calenta” és real”, assenyalen.
Els investigadors donen un exemple bàsic per a il·lustrar el resultat: un experiment en el qual una persona llança una moneda no trucada a l’aire quatre vegades seguides. “Després d’anotar els resultats de cada llançament i calcular la proporció de cares que segueixen immediatament d’una altra cara, per a totes la seqüència de llançaments possibles, obtenim un resultat imprevist. La proporció esperada de cares que segueixen a una altra cara no és del 50% com intuïtivament hom creu, sinó del 40% aproximadament”, explica l’investigador de la Universitat d’Alacant, que afig que “el que assenyala el nostre resultat és que hi ha un biaix”.
“La relació amb el domini del bàsquet és que si observem que un jugador té tendència a encistellar la meitat dels tirs, i el seu rendiment és igual en els moments en què acaba d’encertar els tres anteriors, encara que intuïtivament no ho semble, estadísticament és una evidència que el fenomen de “la mà calenta” no és un mite”, explica.
Els dos economistes han publicat dos articles més sobre l’estudi de ratxes a través de diverses bases de dades de llançaments. “En tots hem trobat una forta convicció de “la mà calenta” en diferents condicions de tirs, i amb jugadors que van des de nivells universitaris a semiprofessionals o professionals”, assegura Sanjurjo.
La revolada provocada per aquesta nova evidència científica ha sigut tan gran, que el treball de Sanjurjo i Miller ha sigut portada del Wall Street Journal i New York Times, entre d’altres mitjans.♦
Referència: “Surprised by the Gambler’s and Hot Hand Fallacies? A Truth in the Law of Small Numbers”. Social Science Research Network (SSRN)
