Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, desembre 11, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » L’ACA i la UPC realitzen un treball per determinar l’efecte que tenen les crescudes dels rius sobre la seva morfologia

L’ACA i la UPC realitzen un treball per determinar l’efecte que tenen les crescudes dels rius sobre la seva morfologia 

compartir

576_1412934357llosa_cavall

L’Agència Catalana de l’Aigua i la Universitat Politècnica de Catalunya han col·laborat en un projecte de final de carrera per analitzar els efectes que els cabals generadors tenen en la morfologia dels rius. El treball, que s’ha realitzat entre els embassaments de la Llosa del Cavall i Sant Ponç (Solsonès), ha servit per concloure que cabals de crescuda puntuals propers als 12 m³/s són més eficients que no pas els de 8 m³/s proposats fins ara, ja que amb la nova proposta s’aconsegueix un rentat dels sediment fins i de l’estructura de la llera i, per altra banda, permet mantenir o renovar els hàbitats. Des de fa pocs anys, a Catalunya s’alliberen cabals per millorar les condicions de l’hàbitat.

El Pla Sectorial de Cabals Ecològics estableix que cal alliberar cabals generadors per sota dels grans embassaments com a mínim un cop a l’any. Fins ara, els cabals alliberats programats eren de 8 m³/s, però aquest estudi realitzat entre l’ACA i la UPC conclou que, en cas que les condicions ho permetin, és més recomanable alliberar un cabal de crescuda més pròxim als 12 m³/s que no pas els 8 m³/s, ja que amb la nova proposta s’aconsegueix un rentat dels sediments fins i de l’estructura de la llera i manté o renova els hàbitats. A més, també s’ha detectat que es produeix una lleugera erosió en els primers metres del tram fluvial degut a la sortida de l’embassament sense sediments. Aquest treball, dut a terme per Alba Pallarès Giralt, amb la tutoria del professor Juan Pedro Martín Vide (UPC), s’ha focalitzat en el seguiment dels efectes d’unes crescudes controlades que l’ACA ha realitzat entre els embassament de la Llosa del Cavall i Sant Ponç, al Solsonès.

Alliberament de cabals generadors

L’alliberament de cabals des dels embassaments, imitant les crescudes naturals, amb l’anomenat cabal generador, forma part dels components del règim dels cabals ecològics. En el cas de Catalunya, des de fa pocs anys, s’estan alliberant cabals per tal de millorar les condicions de l’hàbitat mitjançant la dinàmica geomorfològica. Un dels beneficis d’aquests cabals és el de la generació de petites crescudes, que no desborden els marges de la llera, bàsics per garantir els processos de transport de propàguls (part d’una planta destinada a la multiplicació vegetativa), netejar la llera de sediments, assegurar la diversitat granulomètrica, mantenir unes condicions del medi hiporreic, assegurar les seqüències de ràpid-lent i remoure les cuirasses del llit. La disminució de las crescudes, que netegen i transporten organismes aigua avall, pot considerar-se perjudicial, ja que augmenta la producció d’algunes espècies exòtiques invasores per l’estabilització dels cabal enfront la disminució d’algunes altres autòctones. És el cas, per exemple, de l’expansió de la canya en molts trams de rius. L’Agència Catalana de l’Aigua té interès en avançar en la realització d’estudis que ajudin a millorar el coneixement dels efectes sobre el medi dels cabals generadors i a ajustar el volum, la freqüència i la temporalitat dels alliberaments.♦

Related posts: