Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Ensenyament de Catalunya garantirà tots els recursos per a l’atenció inclusiva i específica a tots els alumnes que ho necessitin

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

boy-160168_640

El Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya garantirà a partir del curs que ve l’atenció individualitzada i inclusiva a tots els alumnes que ho requereixin. Les escoles catalanes públiques i concertades hauran de tenir un pla d’inclusió dels alumnes per tal d’estar preparats per qualsevol tipus de mesura i suport necessari per al 100% dels infants i joves, sobretot per als que tenen dificultats. Així, hi haurà mesures i suports universals, que adaptaran els currículums a totes les necessitats, però, a més, hi haurà mesures i suports addicionals per al 15% dels alumnes amb algunes dificultats, i mesures i suports intensius per al 5% dels alumnes amb dificultats més severes. Les necessitats i mesures de suport per a cada alumne els determinarà l’Equip d’Atenció Psicopedagògica (EAP) vinculat a cada centre, l’informe del qual serà vinculant i el Departament haurà de dotar dels recursos necessaris el centre on vagi l’alumne.

El Govern està ultimant un decret que preveu aprovar-se, si el futur Executiu hi està d’acord, abans del final d’aquest curs. Mentrestant, al gener, les escoles ja rebran una guia per elaborar els plans d’atenció a la diversitat i també al gener el decret serà discutit al Consell Escolar de Catalunya. Amb aquest decret, que desenvolupa la Llei d’Educació de Catalunya i substitueix un decret del 1997, es vol passar “de l’escola inclusiva al sistema inclusiu”, com diu la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. Es vol fomentar que les escoles ordinàries siguin per a tots els alumnes, excepte aquells amb dificultats molt greus i necessitats molt específiques, i tinguin alhora un projecte per a cada infant, amb itineraris personalitzats. Això requerirà formació del professorat per detectar les necessitats, atendre la diversitat i elaborar projectes educatius inclusius i personalitzats. Així, es vol reconèixer la diversitat com un fet universal i donar igualtat d’oportunitats perquè cada alumne pugui assolir les seves fites educatives. Les escoles han de dialogar amb les famílies i els seus entorns per crear un ambient inclusiu que fomenti l’autonomia i l’aprenentatge col·laboratiu entre els alumnes. La comissió d’atenció a la diversitat de cada centre serà l’encarregada d’elaborar el pla.

Pla per a tots els alumnes

El pla anirà dirigit a tots els alumnes, però sobretot als que tenen necessitats educatives especials derivades de discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, l’autisme, trastorns mentals, trastorns greus de conducta, malalties degeneratives greus o malalties minoritàries. Altres alumnes poden tenir situacions de desavantatge educatiu degudes a la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de situacions socioeconòmiques especialment desafavorides. Els trastorns d’aprenentatge o comunicació també requereixen suports específics, ja que afecten l’adquisició i ús funcional del llenguatge, la lectura, l’escriptura i les habilitats matemàtiques, així com el desenvolupament de l’autoregulació emocional i del comportament. Per últim, els alumnes que també poden necessitar suports intensius són els d’altes capacitats, o superdotats. Els projectes educatius inclusius dels centres han de debatre la qüestió amb la comunitat educativa, prioritzar i desenvolupar actuacions i programes accessibles per a tothom i que no generin cap desigualtat en les activitats ordinàries del centre. Els recursos personals, materials, tecnològics i metodològics s’hauran d’adaptar als alumnes per fomentar-ne l’autonomia. També es prioritzaran criteris heterogenis a l’hora d’agrupar l’alumnat. El següent pas serà identificar les necessitats específiques de suport educatiu de cada alumne amb necessitats per part dels EAP. Aquests informes fins ara no eren vinculants, i fins i tot alguns pares no podien accedir-hi. Ara tindran força vinculant i els progenitors podran conèixer el seu contingut i propostes. L’informe tindrà en compte les fortaleses dels nens per potenciar-les. Les mesures i suports universals seran per a tots els alumnes en tots els entorns, però es personalitzaran els aprenentatges i hi haurà una organització flexible de les aules. Les mesures i suports addicionals, per al 15% dels alumnes aproximadament, suposarà una atenció específica als aprenentatges, amb accions flexibles i temporals. Algunes de les mesures són l’atenció dels mestres d’educació especial, el suport escolar personalitzat a Primària, els programes intensius de millora a Secundària, les aules d’acollida o el suport lingüístic. Les mesures i suports intensius, per al 5% dels alumnes aproximadament, atén les singularitats individuals amb accions d’alta intensitat i llarga durada. Alguns dels suports que tenen aquests alumnes són les unitats de suport d’educació especial, les unitats d’audició i llenguatge, els centres d’educació especial o les aules integrals de suport, entre altres. Suport també a FPEls plans d’inclusió fins ara afectaven només les etapes d’educació obligatòria, però ara també inclouran l’educació postobligatòria. Així, es faran itineraris personalitzats en funció de la intensitat de suport que necessita cada alumne. Els centres poden flexibilitzar l’FP, que es podrà fer amb més anys dels marcats ordinàriament, es poden crear itineraris formatius específics o es poden acreditar competències concretes si no s’arriba al nivell per obtenir una titulació completa. Tots els alumnes s’escolaritzaran prioritàriament en centres ordinaris, segons els consells dels equips psicopedagògics, però es comptarà amb tots els recursos territorials disponibles, que inclouen, per exemple, a banda dels centres d’educació especial o els centres proveïdors de serveis i recursos, els suports educatius de les conselleries de Salut, amb les aules hospitalàries i els hospitals de dia per a adolescents; Justícia, amb els centres d’internament juvenil; i Benestar Social i Família, amb els centres d’acollida de menors. El decret també inclou una memòria econòmica per als propers quatre anys, que la consellera no ha volgut concretar per no influir en el futur Govern, en el qual ella segur que ja no seguirà. Malgrat això, ha dit que la pròrroga del pressupost per aquest 2016 ja permet consolidar l’augment de la plantilla de tècnics en educació especial, tot i que admet que caldria incrementar-la els propers anys per donar resposta a tots els alumnes amb necessitats específiques.♦

Notícia anterior
Notícia posterior