Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimecres, setembre 18, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » La Universitat de València i l’INCLIVA, pioneres en l’estudi d’alteracions cardíaques en distròfia miotònica

La Universitat de València i l’INCLIVA, pioneres en l’estudi d’alteracions cardíaques en distròfia miotònica 

compartir

sptDistrofia-2

Investigadors del Grup de Genòmica Translacional de la Universitat de València i de l’Institut d’Investigació Sanitària de l’Hospital Clínic INCLIVA, dirigits pel professor Rubén Artero i per la professora Beatriz Llamusí, han publicat un estudi pioner per a conèixer la causa molecular de les alteracions cardíaques en la distròfia miotònica (DM).

Publicat en la revista científica ‘Disease Models and Mechanisms’, el treball analitza la disfunció cardíaca de la malaltia en un model biomèdic animal, la mosca ‘Drosophila melanogaster’ o mosca del vinagre, i proposa la pentamidina com un compost que redueix en els insectes l’arítmia i altres efectes presents en la distròfia.

La DM, tot i ser una malaltia rara, constitueix el tipus de distròfia muscular més comuna en adults. El seu origen està en una mutació en el gen DMPK, la qual provoca un augment en el nombre de repeticions del triplet CTG, que passa de 5-34 còpies a diversos centenars, fet que provoca l’aparició i el desenvolupament de la malaltia. La distròfia es caracteritza per una reducció de la massa muscular i també és comuna una afectació multiorgànica que implica problemes cardíacs, endocrins i del sistema nerviós.

En aquest treball (‘Pentamidine rescues contractility and rhythmicity in a Drosophila model of myotonic dystrophy heart dysfunction’), publicat a la fi de 2015, l’equip dirigit per Rubén Artero i Beatriz Llamusí ha estudiat i analitzat paràmetres cardíacs com la contractilitat i la ritmicitat, alterats en la distròfia miotònica. “La tecnologia i el mètode utilitzat per a aquests estudis en ‘Drosophila’ són únics en l’àmbit nacional i podran ser aplicats a altres malalties cardíaques de base genètica”, afirmen els experts. 

Malgrat el paper central del sistema cardíac en la DM, molt pocs estudis s’han centrat a esbrinar la causa molecular d’aquesta disfunció cardíaca en la malaltia i a provar l’efecte de compostos amb potencial terapèutic. El grup valencià ha confirmat que la pentamidina és un compost que rescata parcialment els fenotips cardíacs. Els fenotips són qualsevol tret observable en un organisme, resultat de la interacció entre la seua base genètica i el medi.

En general, els problemes cardíacs, que normalment precedeixen els musculars en la distròfia, es presenten en el 80% dels individus amb DM1 (dels dos casos de distròfia miotònica, la més greu) i són la segona causa de mort, després de la fallada respiratòria. En aquests malalts, s’han observat tres tipus d’alteracions cardíaques: defectes en la conducció, arítmies i disfunció mecànica diastòlica i/o sistòlica. El model aplicat en la mosca ‘Drosophila’ ha reproduït aquests símptomes i ha permés l’estudi de la seua base molecular i la seua resposta a fàrmacs.

En la recerca que ha portat a la publicació de l’article, les mosques ‘Drosophila melanogaster’ es van alimentar amb pentamidina, i van mostrar una reducció de l’arítmia i una millora en la contractilitat. No obstant això, la funció diastòlica i sistòlica quedaren alterades, circumstància que en altres casos suggereix que l’efecte d’aquesta substància és limitat.

En conclusió, aquest model és útil per a identificar nous mecanismes moleculars causants dels desordres cardíacs i per a assajar l’eficàcia de diferents aproximacions terapèutiques que fins ara només s’han provat en el múscul esquelètic.

Aquest estudi ha sigut finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat, fons FEDER, el programa de la Unió Europea per a recerca en malalties rares i l’Instituto de Salud Carlos III.♦

Article
Mouli Chakraborty, Estela Selma-Soriano, Emile Magny, Juan Pablo Couso, Manuel Perez-Alonso, Nicolas Charlet-Berguerand, Ruben Artero, and Beatriz Llamusi: ‘Pentamidine rescues contractility and rhythmicity in a Drosophila model of myotonic dystrophy heart dysfunction’. Disease Models & Mechanisms (2015) 8, 1569-1578. Doi:10.1242/dmm.021428

Related posts: