Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimarts , agost 20, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » Llum verda per construir la 10a línia de llum del Sincrotró ALBA

Llum verda per construir la 10a línia de llum del Sincrotró ALBA 

compartir

sinc

Analitzarà proteïnes i complexes biològics amb un feix de raigs X molt prim i extremadament brillant.

Es preveu que realitzi els primers experiments a començaments de 2020.

El seu cost és de 7 milions d’euros i està cofinançada amb fons europeus FEDER.

 

El Sincrotró ALBA ha començat 2016 amb l’inici de la seva 10a línia de llum: una línia microfocus per a la cristal·lografia de macromolècules.

Amb aquest nou instrument, es podrà descobrir com funcionen els sistemes biològics a nivell atòmic, resolent en tres dimensions macromolècules i altres complexes. La primera línia de microfocus del Sincrotró ALBA produirà un diminut feix de raigs X (de l’ordre d’1 micra, una milionèsima de mil·límetre), el que permetrà abordar un gran nombre de projectes que actualment estan limitats per la mida dels cristalls que poden generar-se o pels efectes nocius que causa la radiació a la mostra. Entre ells, podem destacar les membranes de proteïna, els complexes proteics, els complexes d’ADN i proteïnes sensibles a la radiació.

Les principals aplicacions d’aquesta 10a línia de llum pertanyen a l’àmbit de la salut, les ciències de l’alimentació o el medi ambient. En el camp de la medicina, permetrà ajudar a la cerca de nous fàrmacs contra malalties com la sida o la malària, així com el desenvolupament de noves teràpies per a tractaments tumorals o la creixent resistència bacteriana als antibiòtics. També serà d’utilitat per trobar solucions a malalties en plantes i animals, així com nous mètodes per incrementar la productivitat agrícola. Totes elles, àrees d’interès tant per al sector acadèmic com industrial.  

El pressupost per a la construcció de la nova línia és de 7 milions d’euros. El projecte està cofinançat amb fons europeus de desenvolupament regional (FEDER)  i amb el pressupost del Sincrotró ALBA. S’ha iniciat al gener de 2016 amb la designació d’un responsable de línia que ha començat el seu disseny i està previst que realitzi els primers experiments al 2020.

Objectiu 2020: doblar el nombre actual de línies de llum

La nova línia de microfocus és la primera de les línies de fase III que el Sincrotró ALBA té previst posar en marxa. Actualment, disposa de set línies operatives des de 2013 (fase I), dues més en construcció que estaran disponibles per als investigadors a finals de 2016 i al 2018 (fase II) i cinc noves línies estan planejades a la fase III (incloent la línia de microfocus).

La construcció d’aquestes línies depèn d’aconseguir cofinançament, tot i que “el nostre objectiu és tenir començada la línia número 15 cap al 2020, doblant la nostra capacitat actual”, comenta Caterina Biscari, directora del Sincrotró ALBA.

Una comunitat en continu creixement

L’àmbit de la cristal·lografia de macromolècules representa el grup més gran d’usuaris de llum de sincrotró a tota Europa. El seu impacte científic és destacable, tenint en compte els 13 premis Nobel que hi ha hagut a química a l’àrea de cristal·lografia de proteïnes.

A Espanya hi ha uns 50 grups de recerca d’aquest àmbit que utilitzen la llum de sincrotró a les seves investigacions, incloent la línia de llum XALOC – destinada també a la cristal·lografia de macromolècules – des que es va posar en marxa al juliol de 2012. La nova línia de microfocus acollirà nous projectes de recerca que actualment no es poden fer de manera òptima degut a la mida dels cristalls a analitzar o a seva la sensibilitat a la radiació. 

A banda del suport de la comunitat d’usuaris (que en una enquesta que va fer el Sincrotró ALBA al 2013 ja es va mostrar favorable a la construcció d’aquesta línia) i de l’avaluació positiva del comitè científic de l’ALBA, aquesta línia també es troba dins les prioritats estratègiques del Sincrotró: “Tenir una avançada línia de microfocus per a cristal·lografia de macromolècules pot millorar significativament el nivell de recerca del nostre país, un dels nostres compromisos”, en paraules de Miguel Ángel García Aranda, director científic del Sincrotró ALBA.♦

Related posts: