Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

L’escriptora i traductora Maria-Antònia Oliver, 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

images

 

L’escriptora i traductora Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1946) ha estat distingida amb el 48è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Òmnium Cultural guardona així una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Oliver ha afirmat que el reconeixement li ha estat una “injecció a les venes de pa amb tomàquet, oli i olives” que l’ha animat a tornar escriure i espera tenir aviat una nova obra a les llibreries. Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, ha destacat el seu compromís social, de gènere i nacional amb un “país de països”.

L’escriptora i traductora mallorquina entra així a formar part de l’elenc de personalitats mereixedores del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes com Joan Veny, Raimon, Joan Solà, Josep Maria Benet i Jornet, Baltasar Porcel, Josep Maria Espinàs o Feliu Formosa, entre d’altres, i on només hi ha tres dones més: Mercè Rodoreda (1980), Teresa Pàmies (2001) i Montserrat Abelló (2008), un “deure històric que cal corregir”, segons Cuixart. Així, creu que Maria-Antònia Oliver representa precisament la diversitat interclassista i diversa “en pensament i condició” d’una nació que “no entenem si no és completa”. Oliver ha reconegut durant la roda de premsa d’anunci del guardó que quan ha vist el llistat històric de premiats ha sentit “por” per la “dignitat” de les personalitats distingides. Ambtot, ha animat les dones a escriure per lluitar contra el “patriarcat” en el qual encara es viu en l’entorn literari. Així mateix, també ha constat el seu compromís amb els Països Catalans i ha assegurat que l’aspiració d’independència que desitja per al territori complet no creu que la pugui veure, malgrat que “continuarà lluitant”. “Catalunya és un gran mirall per a nosaltres”, ha precisat, i desitja que “l’empenta catalana” per esdevenir un estat propi també arribi a les Illes. “En termes culturals i lingüístics estem molt units, però no en política. Ja hi estarem, n’estic segura”, ha conclòs. L’acte de lliurament del guardó, dotat amb 20.000 euros, tindrà lloc al Palau de la Música Catalana el 6 de juny.

Entendre el món a través de l’escriptura

 El jurat ha destacat d’Oliver el fet que entengui el món a través de l’escriptura, que ha esdevingut per a ella una manera de viure. L’escriptora es va donar a conèixer amb la generació dels 70. La seva obra és inseparable del compromís amb el país en tota la seva amplitud, un fet que l’ha conduit a desplegar una variada producció en gèneres que van des de la novel·la, la narrativa, la narrativa infantil, el guionatge en ràdio i televisió, la traducció i periodisme. El 1971 va rebre el seu primer guardó amb ‘Muller qui cerca espill, les mans s’hi talla’, que va estar distingit amb el Premi Recull-Francesc Puig i Llensa de narració. La seva tasca ha contribuït a normalitzar la literatura catalana i fer de la literatura en català un fet normal per crear un públic lector ampli en un moment en el qual el país sortia de la dictadura franquista. Oliver va ser una de les pioneres en cultivar gèneres absents en la literatura catalana als 70, com la novel·la negra o detectivesca, per tractar temes socials candents amb un nou model lingüístic proper al llenguatge col·loquial. També ha escrit obres de ciència ficció i novel·la eròtica, títols signats pel Col·lectiu Ofèlia Dracs, com ‘Lovecraft, Lovecraft’, ‘Negre i consentida’, ‘Boccato di cardinali’.♦

Notícia anterior
Notícia posterior