Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Universitat de València: Un estudi compara els tractaments antihipertensius més utilitzats en persones amb diabetis

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

 

baixa

 

Un equip d’investigació internacional, liderat per la Universitat de València, l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM), ha publicat aquest dimarts en la prestigiosa revista ‘PLoS Medicine’ un treball que compara els efectes a escala cardiovascular i renal de tres tipus de medicaments antihipertensius, utilitzats en pacients amb diabetis. L’estudi reforça les recomanacions de les principals guies de pràctica clínica europees i nord-americanes que recomanen l’ús dels IECA i ARA II com a tractament antihipertensiu.

Els medicaments antihipertensius analitzats són els inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina (IECA), els antagonistes del receptor de l’angiotensina II (ARA II), i l’inhibidor directe de la renina, utilitzats en pacients adults amb diabetis. L’article, el primer autor del qual és Ferrán Català-López, investigador de la Universitat de València i INCLIVA i on també participa el catedràtic de Psiquiatria i investigador principal de CIBERSAM Rafael Tabarés-Seisdedos, apunta com a conclusions que no hi ha diferències significatives entre els efectes dels diferents tractaments antihipertensius avaluats. “Tot i que no hàgem trobat diferències en els efectes d’aquests tractaments sobre la prevenció cardiovascular i renal, els IECA i els ARA II sí que presenten costos de tractament diferents que s’han de considerar en la pràctica clínica”, ha indicat Català-López. 

Utilitzant una tècnica d’anàlisi innovadora, coneguda com a metaanàlisi en xarxa (network meta‑analysis, en anglès), els investigadors van utilitzar les dades combinades de 71 assajos clínics aleatoris publicats i no publicats, en els quals van participar 103120 persones diabètiques. Sobre elles van testar els efectes de diferents medicaments o combinacions dels dos, els quals actuen inhibint el sistema renina-angiotensina, un sistema hormonal que ajuda a regular a llarg termini la pressió sanguínia i el volum de cèl·lules corporals.

Concretament, els investigadors no han trobat diferències significatives en la reducció de risc cardiovascular entre els IECA i els ARA II, tant en monoteràpia com en combinació. De la mateixa manera, per al risc de progressió de la malaltia renal no s’han detectat diferències significatives entre els IECA i qualsevol de les teràpies restants, com els ARA II o una combinació d’IECA i els ARA II. També han deduït que cap estratègia que inhibeix el sistema renina-angiotensina no va ser superior als IECA pel que fa a la mortalitat general, la mortalitat cardiovascular, infart de cor, infart cerebral, malaltia renal en etapa terminal, o a duplicar els valors de creatinina sèrica.

La hipertensió arterial (o pressió arterial elevada) crònica pot danyar el cor, els vasos sanguinis i els renyons, i causar malalties cardiovasculars i renals. S’estima que aproximadament dos terços de la població adulta té pressió arterial elevada o pren medicaments per reduir-la. A causa que la diabetis augmenta el risc de malalties cardiovasculars i renals, controlar la pressió arterial és clau en el maneig d’aquests pacients.

El treball, “Cardiovascular and Renal Outcomes of Renin-Angiotensin System Blockade in Adult Patients with Diabetes Mellitus: A Systematic Review with Network Meta-Analyses”, ha estat publicat en col·laboració amb investigadors de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris i de l’Institut d’Investigació de l’Hospital d’Ottawa (Canadà). Reforça les recomanacions de les principals guies de pràctica clínica europees i nord-americanes que recomanen l’ús dels IECA i ARA II com a tractament antihipertensiu en pacients amb diabetis. 

El fet que la combinació de dos fàrmacs no haja tingut resultats millors que les d’un únic IECA o ARA II –juntament amb els resultats d’altres estudis en els quals s’ha observat un augment d’efectes adversos en els pacients que van prendre la combinació d’IECA i ARA II– desaconsellaria l’ús de la combinació d’inhibidors del sistema renina-angiotensina, es destaca a la investigació.

El treball publicat en PLoS Medicine, també contradiu estudis anteriors que suggerien que els ARA II podrien augmentar el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars en pacients amb diabetis. El treball apunta, a més, que no hi ha prou dades que avaluen els efectes de l’inhibidor directe de la renina, aliskirèn, amb els IECA o ARA II per a establir conclusions sobre el paper d’aquest medicament en relació amb altres antihipertensius més utilitzats i coneguts, i per tant podria estar justificada més investigació addicional. 

Igualment, els investigadors destaquen en la conclusió que no s’han tingut en compte els costos de cap medicament en concret, o qualsevol efecte secundari que no fóra rellevant per als resultats clínics mesurats. En aquest sentit, els autors de l’article científic expliquen: “els clínics haurien de discutir el balanç entre els costos, beneficis i potencials danys amb els pacients abans de començar el tractament amb aquestes teràpies”. 

Ferrán Català-López és epidemiòleg clínic amb formació en salut pública, medicina preventiva i economia de la salut. Actualment, és investigador doctor sènior de la Universitat de València a través del programa PROMETEO, de l’INCLIVA, i del CIBERSAM de l’Institut de Salut Carlos III. A més, és affiliate investigator del programa d’epidemiologia clínica de l’Institut d’Investigació de l’Hospital d’Ottawa, a Ontario (Canadà). Està interessat en l’avaluació de tecnologies sanitàries i que aquestes servisquen per a contribuir a traslladar el coneixement de la investigació clínica a l’atenció sanitària.♦

Article … CLICAR AQUÍ

Notícia anterior
Notícia posterior