Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, juny 16, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » Universitat de València: Un estudi compara els tractaments antihipertensius més utilitzats en persones amb diabetis

Universitat de València: Un estudi compara els tractaments antihipertensius més utilitzats en persones amb diabetis 

compartir

 

baixa

 

Un equip d’investigació internacional, liderat per la Universitat de València, l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM), ha publicat aquest dimarts en la prestigiosa revista ‘PLoS Medicine’ un treball que compara els efectes a escala cardiovascular i renal de tres tipus de medicaments antihipertensius, utilitzats en pacients amb diabetis. L’estudi reforça les recomanacions de les principals guies de pràctica clínica europees i nord-americanes que recomanen l’ús dels IECA i ARA II com a tractament antihipertensiu.

Els medicaments antihipertensius analitzats són els inhibidors de l’enzim convertidor de l’angiotensina (IECA), els antagonistes del receptor de l’angiotensina II (ARA II), i l’inhibidor directe de la renina, utilitzats en pacients adults amb diabetis. L’article, el primer autor del qual és Ferrán Català-López, investigador de la Universitat de València i INCLIVA i on també participa el catedràtic de Psiquiatria i investigador principal de CIBERSAM Rafael Tabarés-Seisdedos, apunta com a conclusions que no hi ha diferències significatives entre els efectes dels diferents tractaments antihipertensius avaluats. “Tot i que no hàgem trobat diferències en els efectes d’aquests tractaments sobre la prevenció cardiovascular i renal, els IECA i els ARA II sí que presenten costos de tractament diferents que s’han de considerar en la pràctica clínica”, ha indicat Català-López. 

Utilitzant una tècnica d’anàlisi innovadora, coneguda com a metaanàlisi en xarxa (network meta‑analysis, en anglès), els investigadors van utilitzar les dades combinades de 71 assajos clínics aleatoris publicats i no publicats, en els quals van participar 103120 persones diabètiques. Sobre elles van testar els efectes de diferents medicaments o combinacions dels dos, els quals actuen inhibint el sistema renina-angiotensina, un sistema hormonal que ajuda a regular a llarg termini la pressió sanguínia i el volum de cèl·lules corporals.

Concretament, els investigadors no han trobat diferències significatives en la reducció de risc cardiovascular entre els IECA i els ARA II, tant en monoteràpia com en combinació. De la mateixa manera, per al risc de progressió de la malaltia renal no s’han detectat diferències significatives entre els IECA i qualsevol de les teràpies restants, com els ARA II o una combinació d’IECA i els ARA II. També han deduït que cap estratègia que inhibeix el sistema renina-angiotensina no va ser superior als IECA pel que fa a la mortalitat general, la mortalitat cardiovascular, infart de cor, infart cerebral, malaltia renal en etapa terminal, o a duplicar els valors de creatinina sèrica.

La hipertensió arterial (o pressió arterial elevada) crònica pot danyar el cor, els vasos sanguinis i els renyons, i causar malalties cardiovasculars i renals. S’estima que aproximadament dos terços de la població adulta té pressió arterial elevada o pren medicaments per reduir-la. A causa que la diabetis augmenta el risc de malalties cardiovasculars i renals, controlar la pressió arterial és clau en el maneig d’aquests pacients.

El treball, “Cardiovascular and Renal Outcomes of Renin-Angiotensin System Blockade in Adult Patients with Diabetes Mellitus: A Systematic Review with Network Meta-Analyses”, ha estat publicat en col·laboració amb investigadors de l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris i de l’Institut d’Investigació de l’Hospital d’Ottawa (Canadà). Reforça les recomanacions de les principals guies de pràctica clínica europees i nord-americanes que recomanen l’ús dels IECA i ARA II com a tractament antihipertensiu en pacients amb diabetis. 

El fet que la combinació de dos fàrmacs no haja tingut resultats millors que les d’un únic IECA o ARA II –juntament amb els resultats d’altres estudis en els quals s’ha observat un augment d’efectes adversos en els pacients que van prendre la combinació d’IECA i ARA II– desaconsellaria l’ús de la combinació d’inhibidors del sistema renina-angiotensina, es destaca a la investigació.

El treball publicat en PLoS Medicine, també contradiu estudis anteriors que suggerien que els ARA II podrien augmentar el risc de desenvolupar malalties cardiovasculars en pacients amb diabetis. El treball apunta, a més, que no hi ha prou dades que avaluen els efectes de l’inhibidor directe de la renina, aliskirèn, amb els IECA o ARA II per a establir conclusions sobre el paper d’aquest medicament en relació amb altres antihipertensius més utilitzats i coneguts, i per tant podria estar justificada més investigació addicional. 

Igualment, els investigadors destaquen en la conclusió que no s’han tingut en compte els costos de cap medicament en concret, o qualsevol efecte secundari que no fóra rellevant per als resultats clínics mesurats. En aquest sentit, els autors de l’article científic expliquen: “els clínics haurien de discutir el balanç entre els costos, beneficis i potencials danys amb els pacients abans de començar el tractament amb aquestes teràpies”. 

Ferrán Català-López és epidemiòleg clínic amb formació en salut pública, medicina preventiva i economia de la salut. Actualment, és investigador doctor sènior de la Universitat de València a través del programa PROMETEO, de l’INCLIVA, i del CIBERSAM de l’Institut de Salut Carlos III. A més, és affiliate investigator del programa d’epidemiologia clínica de l’Institut d’Investigació de l’Hospital d’Ottawa, a Ontario (Canadà). Està interessat en l’avaluació de tecnologies sanitàries i que aquestes servisquen per a contribuir a traslladar el coneixement de la investigació clínica a l’atenció sanitària.♦

Article … CLICAR AQUÍ

Related posts: