PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya desenvolupa una tecnologia per mesurar la contaminació lumínica

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

luminica-QRO

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha presentat aquest dijous, durant una jornada que ha organitzat sobre la contaminació lumínica, la tecnologia que ha desenvolupat per a mesurar des de l’aire l’emissió de llum artificial i l’eficiència energètica. Es tracta d’un sensor hiperespectral muntat en un avió que captura imatges de la contaminació que els diferents tipus d’enllumenat nocturn emeten cap al cel. A partir d’aquesta informació, es pot elaborar un mapa que permet identificar els punts on resulta necessari corregir la direcció de la llum i la seva potència, substituir les làmpades poc eficients o ajustar l’horari d’il·luminació.

La nova tecnologia desenvolupada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) permet corregir la il·luminació nocturna, que segons el Departament de Territori i Sostenibilitat, és un dels principals elements de contaminació ambiental perquè en molts casos proveeix més llum de la necessària o ho fa de forma incorrecta. I és que aquesta contaminació té un impacte negatiu comprovat en la flora i en la fauna, pot incomplir la legislació sectorial i, a més, suposa un malbaratament energètic i econòmic considerable. Per a corregir aquest problema, resulta molt útil disposar d’un mapa on s’identifiquin les fonts d’il·luminació, la seva potència i el seu tipus. Ja que amb aquesta informació, les administracions poden planificar accions de millora de l’eficiència, com ara corregir la direcció de la llum i la seva potència, substituir les làmpades poc eficients o ajustar l’horari d’il·luminació. Per aquesta raó, l’ICGC ha desenvolupat una tecnologia i un protocol de treball per a realitzar aquest tipus de mapes, que ja ha elaborat per encàrrec d’ajuntaments com el de Sant Cugat del Vallès o Rubí (Vallès Occidental) i que aquest dijous ha posat a disposició de representants del món local que han assistit a la jornada.

Sensor hiperespectral aerotransportat

La presa de dades es fa mitjançant un sensor capaç de captar l’espectre de llum que emeten els diferents tipus d’il·luminació artificial i detecta emissions que estan fora de la visió humana, com els infrarojos. Aquest sensor es munta en un avió, per poder fer els mesuraments des de l’aire, i pren dades del sector que sobrevola aplicant-hi una sèrie de filtres. Per exemple, s’elimina el soroll electrònic, s’efectuen correccions atmosfèriques i es georeferencien les dades. També es poden mesurar les emissions en diferents intervals horaris. Amb aquesta informació s’elaboren mapes de luminàncies (densitats de llum en una direcció calculades segons els diferents tipus de visió de l’ull humà) i mapes de radiació total.

Projectes a Sant Cugat i Rubí

L’ICGC va elaborar el 2015, per encàrrec de l’Ajuntament de Rubí, dos estudis, en el marc del Projecte Rubí Brilla. El primer projecte va permetre calcular el potencial fotovoltaic i termosolar que tindrien diverses teulades de naus industrials. Es va crear una aplicació web que les empreses interessades podien fer servir per calcular quin potencial tenia la teulada de la seva nau per a instal·lar-hi plaques solars. L’aplicació ofereix un pressupost aproximat, el càlcul de l’electricitat que es generaria i el temps de retorn de la inversió. El segon estudi es va centrar a calcular l’eficiència energètica de diverses naus de Rubí a partir del càlcul de les pèrdues de calor a través de les seves teulades. Amb les dades, l’ICGC va produir un mapa que també es pot veure mitjançant una aplicació web. Aquest treball pot servir per a formular recomanacions d’eficiència energètica dirigides al teixit industrial. Pel que fa a Sant Cugat del Vallès, l’ICGC va estudiar el grau de contaminació lumínica abans i després que el municipi apliqués un pla director de mesures correctores. En aquest cas, es va realitzar un vol amb el sensor hiperespectral l’any 2012 i un altre el gener de 2014.♦

Notícia anterior
Notícia posterior