PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Plataforma per la Llengua recull 87 casos de discriminacions a les administracions de l’Estat des del 2007

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

València: Cartell so

Plataforma per la Llengua ha detectat 87 casos de discriminacions lingüístiques a les administracions de l’estat espanyol des de l’any 2007 als territoris de parla catalana. D’aquests 87, 37 es van produir entre juliol del 2013 i finals del 2015 segons s’ha recollit en l’informe ‘Si hablas en catalán se suspende el juicio’, i 50 entre 2007 i 2013. Segons Plataforma, aquest recull mostra les agressions o discriminacions greus amb vulneració de la llei pel motiu d’emprar el català o voler exercir els drets d’ús del català emparats per la llei davant l’administració pública. La presentació ha tingut lloc la mateixa setmana que l’eurodiputada valenciana Marina Albiol (EU) exposarà aquest dijous alguns dels casos a la comissió de Llibertat Civil, Justícia i Assumptes Interiors del Parlament europeu.

Plataforma ha presentat a l’oficina d’informació del Parlament europeu a Barcelona el document ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio’ Els drets lingüístics en via morta (Informe de discriminacions lingüístiques juliol 2013 – desembre 2015)’. Aquest informe segueix el presentat anteriorment ‘En español o nada 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques’, del juny del 2013. Per fer visible la localització geogràfica de les discriminacions en el marc dels territoris de parla catalana de l’estat espanyol, s’ha presentat un mapa interactiu que geolocalitza cada cas.El tècnic de drets lingüístics i reconeixement de la Plataforma per la Llengua, Òscar-Adrià Ibàñez, qui ha presentat l’informe, ha apuntat que hi ha moltes casos que no es denuncien i molts que no es produeixen perquè els ciutadans s’autocensuren i directament parlen en castellà. Ibàñez ha apuntat que “tenen diversos elements per creure que és un problema estructural, ja que hi ha una manca de capacitació i no hi ha una preparació suficient del personal de l’administració de l’Estat a Catalunya, al País Valencià, a les Illes i a la Franja de Ponent”. Segons ha criticat, “hi ha actituds d’animadversió amb impunitat perquè la majoria de casos no acaben ni sancionats amb faltes i tenim un ordenament jurídic mancat de neutralitat”. “No tenim unes pomes podrides, sinó un problema estructural”, ha afegit. Ibàñez ha explicat que 47 dels 87 casos, es produeixen per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat; en segon lloc es produeixen als jutjats i registres i després a les administracions autonòmiques. En el mateix acte d’aquest dilluns, Margarida Escofet ha explicat que ella va patir un cas de “discriminació lingüística” a l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí. “El meu cas va ser de discriminació i vaig ser amenaçada per la doctora, que em va dir que em posaria una denúncia”. Tot va començar quan la metge li va demanar que li parlés en castellà perquè sinó no l’entendria. Escofet es va dirigir a l’Hospital i a Plataforma per queixar-se. L’Hospital li va respondre “que lamentava l’incident”, tot i que “en aquest cas, s’havia donat un desafortunat malentès en el procés comunicatiu i l’actitud de la facultativa va ser poc empàtica”. Un dels altres casos recollits per Plataforma va ser quan es va denegar a València tramitar la nacionalitat espanyola a un ciutadà xinès que parla català per no tenir prou coneixements del castellà o quan un jutge de Figueres va amenaçar una testimoni de suspendre els procediments judicials perquè va demanar de parlar en català. “El que volem fer amb l’informe és fer-lo arribar a la societat civil perquè prengui consciència que això no es pot acceptar”, ha dit la directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres, al temps que ha animat als ciutadans a denunciar aquests casos. També ha explicat que ho enviaran als síndics de greuges de Catalunya i del País Valencià, entre d’altres entitats, així com al Parlament europeu. Cinc casos presentats Cinc dels casos d’aquests estudis es presentaran a la comissió de Llibertat Civil, Justícia i Assumptes Interiors (Committee on Civil Liberties, Justice and Home Affairs). Per primera vegada en el marc d’aquesta comissió, es plantejarà un debat parlamentari sobre drets lingüístics. Fins ara, les qüestions lingüístiques s’havien debatut en el marc de la comissió de Cultura. Plataforma ha indicat que “espera que aquests tipus de discriminacions es puguin tractar com una vulneració i infracció dels drets i llibertats civils dels ciutadans europeus”. El debat es realitzarà aquest dijous al Parlament Europeu. Va ser proposat per l’eurodiputada Marina Albiol (Esquerra Unida) després d’una pregunta que va formular sobre un dels casos que s’inclouen a l’Informe elaborat per la Plataforma per la Llengua: “el cas de la detenció i agressió il·legal del músic Miquel Gironès, que va passar per jutjat i va acabar amb l’absolució dels policies acusats”. Plataforma per la Llengua ha entregat aquest dilluns l’informe als europarlamentaris Marina Albiol (Esquerra Unida), Ramon Tremosa (CDC) Josep Ma Terricabras (ERC), Francesc Gambús (Unió) i Ernest Urtasun (ICV).♦

Notícia anterior
Notícia posterior