Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, agost 18, 2019
Sou aquí: Home » Universitats » Els candidats a rector/a a la Universitat Autònoma de Barcelona aposten per resoldre el ‘3+2’, l’estabilització de personal i el preu dels estudis / Eleccions 19 de maig

Els candidats a rector/a a la Universitat Autònoma de Barcelona aposten per resoldre el ‘3+2’, l’estabilització de personal i el preu dels estudis / Eleccions 19 de maig 

compartir

candidats

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Maragarita Arboix i Antoni Méndez han presentat aquest dimarts els seus programes i tots dos han situat el debat sobre el ‘3+2’, acabar amb els problemes econòmics per accedir als estudis, l’estabilització del personal, la demanda de més autonomia i la voluntat d’augmentar el diàleg amb els estudiants com alguns dels objectius per al proper mandat. Sobre el ‘3+2’, Arboix ha considerat que “el problema és econòmic” i que cal solucionar l’accés als estudis però, pel que fa a l’estructura, és partidària que cada facultat estudiï el millor model tenint en compte que a Europa el model és el d’un grau de formació més generalista seguit d’altres estudis més especialitzats defugint però d’un sistema en anys fixe. Méndez ha coincidit també en que cal abordar la qüestió econòmica en primer lloc i ha apostat per una estructura “flexible” segons cada titulació. Les eleccions se celebraran el 19 de maig.

Arboix llicenciada en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona (UB) i doctora en Ciències Biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i es va incorporar a la UAB el 1976 al Departament de Farmacologia de la Facultat de Medicina. El 1985 passa a desenvolupar la seva docència en els estudis de Veterinària. Arboix s’ha presentat assegurant que el principi més bàsic és que està a favor d’una universitat pública de qualitat i ha assegurat que això serà el primer que exigirà si arriba al càrrec però ha afegit que ho farà “amb tota la comunitat universitària”. “Hem de promoure el consens, el diàleg i la presa de decisions de forma conjunta amb tots els col·lectius”, ha declarat. Ha lamentat que en els darrers anys aquest consens “s’ha perdut molt” i, en concret, s’ha mostrat favorable a “baixar als centres” i apropar-se als estudiants. Ha reconegut que hi ha diversos col·lectius i que l’abordatge haurà de ser diferent i que les línies vermelles són “el respecte a les persones, el béns públics i a tot allò que conforma la universitat pública”. Un dels principals temes a abordar és el debat sobre l’estructura del ‘3+2’ que havia generat molta controvèrsia al campus. Arboix ha assegurat que aquesta és “una falsa discussió” i que el problema de fons és econòmic i per això ha assegurat que treballarà per posar fi al fet que Catalunya tingui de les matrícules més cares de l’Estat. Per això, s’ha compromès a parlar amb la resta d’universitat per tal d’exigir un accés al a universitat per a tothom, demanat a la Generalitat també que deixi de gravar els estudiants com ho està fent ara. En aquest sentit, ha apostat perquè els crèdits valguin el mateix en el cas de graus que en el dels màsters o estudis posteriors ja que, entre d’altres, ha dit que els professors que els imparteixen no cobren més. També ha apostat per un programa de beques per part de les administracions públiques que garanteixi l’accés “per a tothom amb igualtat de condicions”. Més enllà del component econòmic, ha dit que el debat sobre el 3+2 no s’ha de centrar en una qüestió de números sobre quants anys ha de durar un grau i quant uns estudis més especialitzadors sinó que ha dit que hi ha d’haver un diàleg entre els estudiants i els centres per tal d’estructurar les titulacions de la millor manera possible que permeti fer una segona titulació, model estès a Europa. D’altra banda, Arboix també ha explicat com un dels eixos del seu programa l’estabilització del personal, tant PDI com PAS. En el cas concret dels professors, es vol promocionar la carrera dels professors titulars per tal que puguin estar acreditat com a catedràtics, al mateix temps que es vol donar noves oportunitats a professors més joves. Una de les línies d’actuació serà treure a concurs les places de professorat que queden lliures per les jubilacions, que hi puguin accedir titulars o catedràtics i que les places que quedin alliberades permetin l’entrada de nous professionals. Per últim, ha reclamat un treball conjunt entre totes les universitats catalanes per exigir més autonomia de cada centre i abordar debats que han de ser conjunts com el mapa de titulacions i la necessitat de no repetir titulacions si no hi ha la demanda suficient.

El segon candidat, Antoni Méndez, és catedràtic de Física Teòrica especialitzat en el camp de les partícules elementals. Ha estat degà de la Facultat de Ciències de al UAB entre 1999 i 2005, vicerector d’estudis i de qualitat entre 2006 i 2008 i actualment és novament degà de Ciències. Anteriorment, havia treballat a la Universitat d’Oxford i a centres d’investigació a França, Suïssa, Alemanya i els Estats Units. En la seva presentació, ha explicat que defensarà l’autonomia universitària en tots els seus àmbits, la recerca d’excel·lència, l’equilibri entre la formació generalista i l’especialització i la gestió rigorosa i transparent dels recursos. Sobre alguns dels temes de més actualitat, Méndez ha fet seva la moció aprovada al Parlament que va establir una moratòria a l’aplicació del model ‘3+2’ – tres anys de grau i dos de màster- i, com Arboix, ha equiparat el preu dels graus i dels màster, així com la rebaixa de les taxes per evitar els problemes d’accés a la universitat. En aquest sentit, també ha apostat per “una política de beques que sigui socialment més avançada”. Ha assegurat que fins que no quedi resolta la qüestió econòmica no es podrà abordar el debat sobre l’estructura de les titulacions perquè és un debat “ric” però que s’ha vist “contaminat”. En tot cas però ha dit que ell és partidari d’un model que sigui flexible i que tingui en compte cada titulació, sense establir un model fixe. Així, s’ha mostrat favorable a un model que no sigui “un túnel en el que fins que no surts no tens res” sinó que pugui tenir “túnels laterals”. També sobre economia, ha proposat buscar fonts de finançament alternatives amb la voluntat que aquests recursos reverteixin en política de beques i en l’atracció i retenció de talent. Méndez també ha plantejat la necessitat de potenciar la recerca com un dels eixos del seu programa i per això s’elaborarà un pla d’infraestructures de recerca que ha de servir també per retenir i atraure les persones “de grans capacitats” que hi ha al centre. Sobre els estudiants, ha considerat que són “el centre de l’activitat universitària” i que cal “obrir tots els canals de participació amb la única condició que tothom pugui escoltar i parlar”. D’altra banda, també ha apostat per continuar potenciant el model de carrera acadèmica tot i que ha apuntat que hi ha dos condicionants molt forts com són les “terribles” restriccions pressupostàries i les restriccions legals d’ambdós governs. La candidatura aposta també per adequar la ràtio de PAS a l’europea, que és de dos membres del PAS per cada PDI, mentre que a Catalunya és a l’inrevés. Com Arboix, ha assegurat que cal dur a terme una tasca reivindicativa davant dels governs perquè “són els que estan imposant les restriccions més fortes” i en aquest àmbit també ha considerat necessària la unitat de les universitats.♦

 

Related posts: