PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

“Medical Museums and their Publics” 3a sessió del Cicle de col·loquis de “Objectes Perduts: explicar i exposar ciència a museus i altres llocs públics” de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

weird_unusual_museums_-siriraj_medical-museum_bangkok_thailand

Dins del Cicle de col·loquis de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT) – Societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans- hi ha programada la 3a sessió del cicle a càrrec de Sam Alberti amb la conferència “Medical Museums and their Publics”. 

Sam Alberti es “Keeper of Science and Technology” al “National Museums Scotland” d’Edinburgh i va ser Director de “Museums and Archives” al “Royal College of Surgeons of England” de Londres.

La sessió serà el divendres, 20 de maig de 2016, a les 19.00 h. a l’Institut d’Estudis Catalans, (carrer del Carme, 47, Barcelona)

 

La SCHCT ofereix una nova edició del cicle de col·loquis dedicats a reflexionar sobre el patrimoni científic, els significats de la materialitat en ciència i el potencial evocador i explicatius de la cultura material de la ciència.

El cicle planteja enguany tres activitats fonamentals en el procés de comprensió del patrimoni i en la seva posada en escena: els abusos a què han estat subjectes les idees de manipulació i d’experiència o experimentació sensorial, també reduïdes al concepte d’interactivitat; la preservació, catalogació i exhibició, així com els usos i desusos de la cultura material de la ciència de les aules; i el fenomen de la participació i de la capacitat activa del públic per a crear nous significats davant d’allò que s’exposa.

La tercera i última sessió, a càrrec de Sam Alberti, pren com a punt de partença els museus de medicina i els seus públics. És conegut l’interès que desperta entre els historiadors de la ciència el fet de poder obtenir una diversitat de perspectives proporcionades per fonts polifòniques. Els museus mèdics resulten en aquest sentit un objecte d’estudi privilegiat. De fet, els museus mèdics han anat de menys a més en els darrers anys, especialment a partir de la celebració de les fites indiscutibles dels herois de la medicina moderna: Hunter, Jenner, Lister, Wellcome, Fleming. Però, què en sabem dels seus visitants? Què en sabem de les persones que van veure les seves vides i els seus cossos marcats per fets de gran abast com ara les vacunes, l’antisèpsia o la Penicil·lina? Sembla adient preguntar-se sobre els públics dels museus de medicina i les seves reaccions: Com s’han comportat davant de les col·leccions? Quines han estat les seves respostes? Com s’han produït nous significats a partir de la mirada als instruments i objectes esotèrics o a les restes humanes exhibides? De fet, al costat i dins de les narratives sobre les fites clíniques i científiques, els museus també es demanen sobre allò què les col·leccions mèdiques ens poden dir de les vides i de les experiències d’aquells que, en el passat o en el present, han estat en les mans d’aquesta medicina. Així, per tal de connectar amb els seus públics i amb la fi de presentar una història més completa i complexa, els museus tenen l’obligació de trobar i explicar aquests pacients-visitants.

Sam Alberti és historiador de la ciència i de la medicina i es va doctorar amb una tesi sobre la ciència universitària a Leeds i Sheffield al final de l’època victoriana. S’ha especialitzat en la història dels museus i en la ciència i la medicina britànica dels segles XIX i XX, primer al Manchester Museum, després a Londres, com a director dels Museums and Archives al Royal College of Surgeons of England, on hi és el gran Hunterian Museum, i des de fa pocs mesos a Edimburg, com a curador del Science and Technology al National Museums Scotland. Sam Alberti ha estat docent d’aquestes matèries a la University of Manchester i a la University of Edinburgh. Ha comissariat exposicions sobre raça, història dels museus o la Primera Guerra Mundial. La seva recerca s’ha centrat en la història de les col·leccions, en especial en les trajectòries i significats dels objectes científics, mèdics i naturals a la Gran Bretanya des del 1800. 

Una selecció de publicacions de Sam Alberti:

1.Alberti, S.J.M.M. 2016. The History of Medical Museums in Edinburgh. Journal of the Royal College of Physicians of Edinburgh(forthcoming).

2.Alberti, S.J.M.M. 2015. The ‘Regiment of Skeletons’: A First World War Medical Collection. Social History of Medicine 28: 108–133.

3.Alberti, S.J.M.M. (ed.) 2014. War, Art and Surgery: The Work of Henry Tonks and Julia Midgley. London: Royal College of Surgeons.

4.Alberti, S.J.M.M. and E Hallam. (eds.) 2013. Medical Museums: Past Present Future. London: Royal College of Surgeons.

5.Alberti, S.J.M.M. 2011. Morbid Curiosities: Medical Museums in Nineteenth-Century Britain. Oxford: Oxford University Press.

6.Alberti, S.J.M.M. (ed.) 2011. The Afterlives of Animals: A Museum Menagerie. Charlottesville: University of Virginia Press.

7.Lynch, B.T. and S.J.M.M. Alberti. 2010. Legacies of Prejudice: Racism, Co-production and Radical Trust in the Museum. Museum Management and Curatorship 25: 13–35.

8.Alberti, S.J.M.M. 2009. Nature and Culture: Objects, Disciplines and the Manchester Museum. Manchester: Manchester University Press.

9.Alberti, S.J.M.M. 2005. Objects and the Museum. Isis 96: 559–571.

10.Alberti, S.J.M.M. 2003. Conversaziones and the Experience of Science in Victorian England. Journal of Victorian Culture 8: 208–230.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT