PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Un 71% de periodistes de Ponent de Catalunya afirma rebre pressions en l’exercici de la seva professió / Un petit exemple universitari

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

2014_Burma_Harn_Lay

Una enquesta del Grup de Periodistes Ramon Barnils feta a periodistes que treballen a les comarques de Ponent de Catalunya revela que un 71% dels enquestats han rebut pressions a la seva feina, la majoria de les quals amb la intenció de canviar l’enfocament de la notícia (24%), afavorir algun tema, persona o institució (24%) o no tocar certs temes o persones (21%). En aquest sentit, els àmbits d’on provenen més pressions són les institucions públiques i els partits polítics, ja sigui directament de la font o a través dels respectius gabinets de premsa. En conjunt, aquests dos àmbits sumen el 47,5% de les pressions fetes a periodistes. També es donen casos de periodistes de gabinets que han rebut pressions dels seus caps per haver volgut prioritzar l’ètica professional als interessos corporatius.

Segons l’enquesta, que també s’ha fet amb el suport de la delegació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya, de l’entorn del propi mitjà (caps de secció, direcció, companys) n’arriben menys, però tot hi així es reflexa un 22%. Per contra, l’àmbit que té menys tendència a pressionar els professionals és l’associatiu (7%). Per temàtiques, i com a conseqüència del punt anterior, l’àmbit polític és el que més pressions genera (46%), seguit de l’econòmic (16,8%), mentre que l’esportiu és el que menys (2,5%).

Què passa si no s’acata

Dos de cada tres periodistes que han rebut pressions les han acatat, totalment (21%) o parcialment (45%). Cal destacar, però, que entre els que no n’han fet cas (29%), la gran majoria (78%) no han patit cap tipus de represàlia, la qual cosa evidencia l’existència d’espais d’independència i llibertat professionals però també el pes generalitzat de la por, que juga a favor de l’autocensura, segons el Grup Barnils. Malgrat les dades, la percepció que les persones enquestades tenen sobre el propi mitjà i sobre el grau d’independència amb què treballen és positiva: un 60% puntuen el seu mitjà amb més de 7 sobre 10 en llibertat d’expressió i un 72% considera que treballa amb un elevat grau d’independència. Des del Grup de Periodistes Ramon Barnils es veu amb preocupació el fet que les pressions al sector siguin un fet habitual i pervisqui la voluntat de control dels continguts que aquests elaboren per informar la ciutadania. Per això, es fa una doble crida: a les institucions, partits, empreses, entitats i direccions de mitjans que deixen treballar els periodistes amb llibertat, i al mateix col·lectiu a fer valer el seu criteri ètic i professional pam a pam, paràgraf a paràgraf, fent cas omís a les pressions i, si cal, denunciar-les als organismes pertinents o directament a l’opinió pública. Pel Grup Barnils, la millor manera de desactivar les pressions és quan aquestes no aconsegueixen el seu objectiu.

Enquesta online durant un mes

L’enquesta ha recollit resultats en format online durant un mes (entre gener i febrer de 2016) i ha rebut un total de 87 respostes, una xifra que el Grup Barnils considera significativa i que la delegació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha contribuït a assolir, ja que l’ha difós entre els seus 130 associats. La majoria de les persones enquestades han estat dones (58%), d’entre 25 i 45 anys (71%) i amb contracte fix (65%). L’àmbit de treball més comú és la premsa escrita (32%).♦

———————–

 

DES DE LA REDACCIÓ:

Per aportar un granet de sorra per il·lustrar la llarga experiència de com es pressiona la premsa universitària independent com nosaltres: LO CAMPUS DIARI, us reproduïm a continuació un parell d’e-mails de com subtilment la Vicerectora d’Estudiants de la Universitat de Lleida, Neus Vila intenta pressionar, que cal dir-ho, fet molt educadament.

 

E-Mail de la Vicerectora (18/gener/2016)

Benvolgut amic Colominas,

Crec que algú del teu equip o algun company teu ha tingut una confusió, ja que m’han avisat de què la convocatòria de referència, que encara no és definitiva, i el més important, encara no està aprovada pel Consell de Govern de la UdL, ha aparegut publicada al vostre mitjà.
Per tant, t’agrairé molt que facis treure aquest informació pública de moment i fins que no hagi estat aprovada per les instàncies pertinents, en primer lloc, la Comissió d’Afers Estudiantils i, en segon lloc, el Consell de Govern, com et deia abans.
No dubto que ha estat un ‘despiste’, però és important que respectem els procediments; estic segura que estaràs d’acord amb mi.
Faig còpia d’aquest correu a la Secretària general, per tal que vegi que ja estem sobre el cas i que en breu serà corregit l’error.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
Ben cordialment,

Neus Vila Rubio
Vicerectora d’Estudiants
Universitat de Lleida

Resposta del director de LO CAMPUS DIARI (19/gener/2016)

Benvolguda Vicerectora d’estudiants Neus Vila,

Gràcies pel seu e-mail.

Però no hi ha una confusió i no és cap “despiste” haver penjat un document de treball qualificat d’esborrany pel seu Vicerectorat.

El món associatiu i participatiu dels estudiants fa els DEBATS OBERTS i sobretot els fa si la pròpia direcció universitària ens dona un document per opinar. Aquests temes no s’arreglen en un despatx, es passa a una Comissió i després a un Consell de Govern. I un cop acabat el procés, llavors es fa arribar a la població estudiantil.

Si es vol fomentar l’associacionisme i la participació: el debat i la discussió en obert és fonamental.

Respecte al document del Vicerectorat no hi ha cap mena de discussió que és UN ESBORRANY perquè ho diu com a fons amb lletres ben grosses, a cada pàgina del document.

No és un document confidencial, ni se’ns pot demanar que ho sigui. Si se’ns demanés debat tancat, nosaltres no hi participaríem, perquè som una associació. Pràctica transparent que també hauríem de fer totes les associacions, com els Consells dels estudiants.

Seguint aquesta filosofia el document de vostès, com les nostres propostes van ser penjades a la pàgina Web de l’associació universitària AMICS de LO CAMPUS ( http://www.amicsdelocampus.com ) amb el titular  “Debat sobre els canvis als Ajuts Culturals a les ASSOCIACIONS de la Universitat de Lleida (UdL)”. Això passava dissabte i diumenge a la tarda en l’edició de l’endemà del nostres diari digital LO CAMPUS DIARI ( http://locampusdiari.com ) apareixia exactament igual la noticia i els documents. Tot muntat de tal manera, que no hi cap mena de dubte que són esborranys per a un debat.

Encara més, el dissabte tot el material es va enviar als nostres associats i les nostres propostes es varen enviar a totes les altres associacions. (Recordi que ens vàrem reunir un dijous, ens va enviar el seu esborrany l’endemà divendres i volia la resposta dos dies desprès: el dilluns).

Per últim: no crec que vostè se n’adoni que representa que una Vicerectora d’una Universitat demani a un director d’un diari que faci treure una informació del seu mitjà de premsa.

No m’imagino a vostè enviant un e-mail al Segre o a la Mañana demanat que retirin una noticia de les seves versions digitals. La premsa universitària té el seu paper de recollir informació pels seus lectors i en aquest cas concret, s’ha limitat a posar un document/esborrany de debat i encara no ha penjat cap crònica de com s’han fet els canvis, ni ha publicat cap opinió editorial que espero que faci, que per això tenim periodistes i comentaristes.

No tinc cap interès a crear polèmica, però no sé que hi fa la Secretaria General en tot aquesta història. El debat ara, ja no és el tema dels Ajuts Culturals, el debat és si les qüestions normatives de la UdL és poden discutir en obert, abans que quedin aprovades de forma definitiva.

No podem pretendre associacionisme, participació, pertinença, ni col·laboració dels estudiants en la promoció de la UdL, sinó fem viure la nostra universitat a tothom.

Miri, la nostra relació personal és a quatre nivells i de vegades pot crear un cert embolic: Com a president d’una associació. Com a director de dues publicacions (el bimensual LO CAMPUS i el diari digital LO CAMPUS DIARI). Com a promotor i venda dels nostres serveis editorials. I per últim com estudiant de medicina de la UdL. Cada nivell té la seva vida pròpia i almenys jo haig d’intentar que no se superposin. Em puc equivocar, però sé diferenciar l’associacionisme, la premsa universitària, la comercialització editorial i l’aprenentatge de la medicina.

Salutacions cordials
Joan-Ramon Colomines-Companys
President de l’associació universitària AMICS de LO CAMPUS

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT