Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, desembre 11, 2017
Sou aquí: Home » Universitats » La Universitat Politècnica de Catalunya, primera institució catalana en projectes europeus de l’Horizon 2020 en el període 2014-2015

La Universitat Politècnica de Catalunya, primera institució catalana en projectes europeus de l’Horizon 2020 en el període 2014-2015 

compartir

images

La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) se situa com a líder a Catalunya en número de projectes finançats a través del programa Horizon 2020 (H2020) en el període 2014-2015: participa en 41 dels gairebé 200 projectes en que participen les universitats catalanes i en lidera 13. Així es reflecteix en un informe del Centro para el Desarrollo Tecnológico Industrial (CDTI). Fins al moment, la UPC té atorgats 61 projectes en aquest programa, la majoria dels quals es desenvolupen en l’àmbit de la ciència excel·lent.

La UPC és la primera institució a Catalunya en número de projectes a l’Horizon 2020, segons l’informe sobre el període 2014-2015 d’aquest programa marc de la Unió Europea (UE) elaborat pel CDTI, entitat del Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO) que impulsa la internacionalització de la tecnologia espanyola. L’H2020 és l’instrument principal de finançament d’activitats de recerca, desenvolupament tecnològic, demostració i innovació a Europa, i compta amb més de 74 milions d’euros de pressupost per al període 2014-2020.

En les primeres convocatòries del programa, corresponents al període 2014-2015, les universitats catalanes han rebut un 27% del finançament del programa (84 milions d’euros) per 192 projectes. La UPC participa en 41 d’aquests projectes, dels quals en lidera 13. Actualment, la UPC té atorgats 61 projectes en aquest programa.

Entre les deu primeres entitats catalanes en número de projectes, l’estudi del CDTI destaca també el Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), amb 36 projectes, i l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), amb 21 projectes, ambdues entitats de recerca vinculades a la UPC.

Aposta per la ciència excel·lent

Segons l’informe del CDTI, un 36% dels fons aconseguits per Catalunya en les convocatòries dels anys 2014-2015 estan destinats a la recerca en l’àmbit de la ciència excel·lent, liderat principalment per universitats i centres de recerca. És en aquest àmbit en què la UPC consta amb més projectes (23), tres dels quals han rebut la distinció de Consolidator Grant i un, la de Starting Grant per part del Consell Europeu de la Recerca (European Research Council, ERC), i que es descriuen tot seguit:

El projecte Epithelial cell sheets as engineering materials: mechanics, resilience and malleability (EpiMech), de Marino Arroyo, del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental i investigador del Laboratori de Càlcul Numèric i del Centre de Recerca en Nanoenginyeria, té un ajut Consolidator Grant (2015) de dos milions d’euros per desenvolupar dispositius epitelials amb els materials vius.

Albert Atserias (@atserias), del Departament de Ciències de la Computació de la UPC, ha rebut 1,7 milions d’euros de finançament, durant cinc anys, com a Consolidator Grant (2014), pel projecte Unified Theory of Algorithmic Relaxations (AUTAR). L’investigador pretén explicar per quèalguns mètodes d’optimització matemàtica s’encallen allà on ho fan.

Víctor Rotger, del Departament de Matemàtiques, té un ajut Consolidator Grant (2015), pel projecte Euler systems and the conjectures of Birch and Swinnerton-Dyer (BSD), Bloch and Kato, centrat a avançar en un dels set millennium problems, considerats els set problemes matemàtics més importants segons el Clay Mathematics Institute. L’investigador, que forma part del grup de Recerca en Teoria de Nombres, compta amb un pressupost d’1,4 milions d’euros. 

La investigadora Irene Arias, també del Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental i vinculada al Laboratori de Càlcul Numèric de la UPC, ha rebutun Starting Grant per desenvolupar el projecte Enabling flexoelectric engineering through modeling and computation (FLEXOCOMP)Dotat amb 1,5 milions d’euros, té com a objectiu desenvolupar una infraestructura computacional avançada per quantificar la flexoelectricitat en materials sòlids. La flexoelectricitat és una propietat electromecànica que permet imitar les funcions dels materials piezoelèctrics, però doblegant-los en lloc d’apretant-los, com es dóna, per exemple,  en els llums flexo.

La resta dels projectes de la UPC en ciència excel·lent es distribueixen entre les accions Marie S. Curie per a la mobilitat dels investigadors, el desenvolupament de la carrera investigadora i l’intercanvi de coneixement indústria/acadèmia; els ajuts per a FET (Tecnologies Futures i Emergents) i els fons per a infraestructures de recerca.

Un ‘trendhunter’ intel·ligent per a les pimes del tèxtil

Pel que fa a l’àmbit de lideratge industrial, la UPC participa sobretot en l’àrea de tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), com per exemple en el projecte SOMATCH, amb el qual es vol posar al servei de les petites i mitjanes empreses (pimes) del disseny tèxtil un ‘trendhunter’ intel·ligent capaç de predir les noves tendències de moda arreu del món, a partir de l’anàlisi objectiva de milions d’imatges obtingudes a les xarxes socials. Liderat per l’investigador  José Antonio Tornero, de l’Innotex Center/INTEXTER (membre de CIT UPC), el projecte té un pressupost d’1,2 milions d’euros. S’estima que l’ús d’aquest software podria suposar un estalvi de 8.000 milions d’euros anuals a les pimes del sector.

Millorar el procés d’obtenció de tungstè i tàntal

En l’àmbit dels reptes socials, la Universitat és molt activa en projectes d’energia i clima, com per exemple l’OptimOre, destinat a millorar el procés d’obtenció de tungstè i tàntal, dos minerals molt utilitzats per fabricar aparells electrònics, com ara els telèfons mòbils. L’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa (EPSEM) està al capdavant del projecte, que coordina Josep Oliva, del grup de Recerca en Mineria Sostenible i del Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals i que és un dels que ha obtingut més finançament de la Universitat.

Primera universitat catalana en retorn

El CDTI també publica una relació de les 20 entitats que més recuperen la inversió feta en R+D+i en funció de la taxa de retorn, és a dir, del rendiment que generen els projectes al cap d’un any en funció de la inversió que han rebut. La UPC destaca com la primera universitat catalana i se situa en sisè lloc en l’àmbit estatal. Pel darrera se situen el BSC-CNS, en setè lloc, i l’ICFO, en tretzena posició.♦

Related posts: