PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Una enquesta lingüística de la Generalitat Valenciana reflecteix que un 49% de la població valenciana no és capaç de parlar en valencià

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

parlam-en-valencià

El 72,4% entén bastant bé o perfectament el valencià i el 85% creu que s’hauria d’utilitzar igual o més que en l’actualitat

La Generalitat Valenciana ha fet pública aquest dimarts una enquesta sobre l’ús i el coneixement del valencià que conclou que, des de la darrera enquesta de l’any 2010, el coneixement de la llengua ha millorat en alguns territoris però no així el seu ús, que ha empitjorat. En termes generals, segons les dades fetes públiques basades en 6.691 entrevistes, un 49% de la població valenciana no és capaç de parlar en valencià i un 27,6% que no l’entén gens o més aviat poc. A més, un 65% de la població valenciana no és capaç d’escriure correctament en llengua pròpia i el 47,1 tampoc no ho és de llegir. Amb tot, tres quartes parts de la població major de 15 anys declara entendre bastant bé o perfectament el valencià (72,4%). Per sobre de totes aquestes dades, el conseller valencià d’Educació Vicent Marzà ha destacat que el 85% de la població creu que el valencià s’hauria d’usar igual o més que en l’actualitat. En la seva opinió, aquesta dada demostra que la llengua no és motiu de conflicte i que els valencians mantenen una actitud positiva envers el valencià. “Les llengües no entenen de zones, entenen de persones, i la Generalitat té l’obligació de garantir el dret de totes les valencianes i valencians, visquin on visquin, de conèixer i usar les dues llengües oficial”, ha dit.

El perfil de les valencianes i valencians que dominen les dues llengües oficials s’adequa a gent amb estudis universitaris, de classe mitjana, que ha cursat ensenyament bilingüe en valencià a l’escola. Els joves entre 15 i 35 anys són els que tenen millors competències lingüístiques en les dues llengües oficials. En aquesta enquesta es detecta que la població que viu a l’anomenada zona valencianoparlant té un domini de les dues llengües però no així en les comarques de predomini lingüístic castellà. En aquest sentit, el director de Política Lingüística Rubén Trenzano ha lamentat que fins ara no s’hagi potenciat la igualtat d’oportunitats lingüístiques en ambdues zones i que resultat d’això, el 23,3% de les persones que viuen en aquestes regions, declaren no entendre gens el valencià; el 54,8% no el sap parlar gens; el 45,9% tampoc no el llegeix, i el 67,8% no és capaç d’escriure’l. L’ús del valencià a les xarxes socials i grans superfícies És en el camp de les xarxes socials on la llengua gaudeix de millor salut, segons aquestes dades. Així, el 43,5% de la gent utilitza el valencià a les xarxes socials atès que són, en bona part, patrimoni de la població jove i la població jove és la que major domini té del valencià. En el cas de les grans superfícies on es barregen activitats d’oci, d’hostaleria i de comerç, el 68,5% diu expressar-se més, generalment o sempre en castellà en aquests espais. Per contra, només un 17,6% diu fer-ho més, generalment o sempre en valencià.

Administració pública

La Direcció General de Política Educativa i Gestió del Multilingüisme ha informat que treballa actualment en l’acompanyament lingüístic als empleats públics i que l’any 2016 ha impartit el doble de cursos que l’any passat (de 49 a 109), començant a fer atenció personalitzada en alguns serveis de la mateixa conselleria. Segons que ha informat, dels 15.000 treballadors de la Generalitat Valenciana no tots necessiten aquest acompanyament. Per les dades aportades per la Direcció General de Funció Pública, un 70% del funcionariat té algun títol de coneixements de valencià.

Model d’enquesta heretat

El responsable de política lingüística ha remarcat que el mode d’enquesta va ser confeccionat per l’anterior govern i ha detectat manca de productivitat. Trenzano ha trobat a faltar factors completament lligats a la llengua, com són la promoció i les actituds de la població respecte al valencià en diferents camps. El responsable ha afegit que han de ser els expertes els qui tindran l’ocasió d’analitzar l’enquesta i d’apuntar quines haurien de ser les mesures “que haurien de contribuir a esmenar les profundes diferències que encara hi ha entre les dues llengües oficials d’aquest país. El conseller Marzà ha anunciat que “estem preparant una pròxima enquesta centrada a fer una radiografia del valencià en l’àmbit de l’Administració pública. Els resultats els tindrem enguany i ens serviran de base per a treballar la potenciació de la llengua en tots els àmbits dels serveis públics”.♦

 

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT