Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimarts , agost 21, 2018
Sou aquí: Home » Actualitat » La connectivitat i la inclusió de l’entreteniment marquen el consum cultural dels joves d’avui a Catalunya

La connectivitat i la inclusió de l’entreteniment marquen el consum cultural dels joves d’avui a Catalunya 

compartir

descarga

Un estudi del CoNCA analitza l’evolució i els canvis en les pràctiques culturals del jovent entre 2001 i 2015

 

L’augment de la participació cultural, l’accés generalitzat a través de dispositius mòbils (92%) i la idea d’entreteniment com a fet cultural. Aquests són tres trets distintius del consum cultural dels joves catalans de 15 a 30 anys, segons es desprèn de l’informe ‘La participació cultural de la joventut catalana 2001-2015’, encarregat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA)  i presentat aquest dimecres. L’estudi elaborat pels professors de la Universitat de València Antonio Ariño Villaroya i Ramón Llopis Roig conclou que en aquests anys no hi ha “ruptura generacional” de la legitimitat cultural, i trenca tòpics com el que diu que els joves d’avui llegeixen menys; és al contrari, diu l’informe. Per Ariño, el canvi més significatiu en els darrers anys és la ubiqüitat del consum cultural.

L’estudi investiga l’evolució i les característiques de la participació cultural de la joventut catalana del 2001 al 2015, un període marcat essencialment per dues grans transformacions històriques que, en alguns aspectes, poden coincidir en el temps i que tenen un impacte fonamental entre les generacions joves: la revolució de les tecnologies de la informació i la comunicació i la crisi econòmica que ha tingut conseqüències devastadores, especialment pel que fa a l’ocupació juvenil i les condicions de transició i emancipació a la vida adulta.

L’estudi s’ha servit essencialment de l’Enquesta de consum i pràctiques culturals de Catalunya (EPCCC) 2001-2006 i l’Enquesta de Participació Cultural (EPC) 2013-2014, realitzades pel departament de Cultura de la Generalitat, i també d’un estudi de camp fet amb dos grups de joves de diferents estrats socials i culturals. En el període de temps estudiat es detecten dues tendències. D’una banda, l’increment de la participació en tot tipus d’activitats culturals per part del joves (entre 15 i 30 anys) durant el període 2001-2012. Des d’aleshores, i per efecte de la crisi, no ha decaigut l’interès dels joves per la cultura però sí que ha minvat el consum d’aquelles activitats de pagament. “Aquest eixamplament de la base social de la cultura en totes les seves pràctiques s’està produint claríssimament”, ha destacat el co autor de l’estudi, el catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, Antonio Ariño. Escoltar música mirar la televisió, utilitzar Internet i anar al cine són activitats que practica un 90% del jovent català, i en un percentatge no gaire inferior segueixen la lectura de llibres, de premsa i escoltar la ràdio. Més avall se situen les visites a les biblioteques, l’assistència a concerts i la lectura de revistes. En aquest sentit, els autors de l’estudi consideren que en 15 anys no hi ha hagut una “ruptura generacional” respecte allò que es considera cultura, si bé els joves n’han assumit una visió més àmplia que inclou l’entreteniment i l’oci. Ara bé, el canvi més significatiu en les activitats i usos culturals dels joves és la connectivitat (Internet) i, més darrerament, la “ubiqüitat” del consum. L’extensió dels dispositius mòbils (un 92% dels joves en tenen) ha fet emergir la pràctica de la “cultura en trànsit” en contraposició amb la “cultura nòmada”, ha distingit Ariño. “La cultura ara va allà on està la persona”, ha senyalat el catedràtic, que situa l’inici d’aquesta dinàmica fa dos anys. Exemples d’aquesta ubiqüitat cultural que permet la tecnologia són les descàrregues de continguts audiovisuals, escolta de música i visionat de pel·lícules i sèries en línia, els videojocs, l’accés permanent a continguts, etc. L’estudi també estableix fins a sis tipus de perfils de públic cultural a Catalunya (joves i adults), en funció de la seva proximitat amb la cultura digital, l’audiovisual i la ‘clàssica’. Un dels indicadors més clars de canvi cultural és la diferència en el percentatge de públic televisiu, pels adults un 23,6% mentre que pels joves és tot just del 9,5%. En canvi, el ‘públic digital’ jove frega el 50%, mentre els adults no arriben al 20%. Ariño ha volgut d’estacar com influeix l’extracció social en el comportament cultural dels ciutadans. El catedràtic ha fet èmfasi en el fet que les persones amb més baix nivell d’estudis i de classes socials baixes són les més “desconnectades” dels interessos culturals. El “capital educatiu, ha dit, és la variable fonamental per entendre avui el consum cultural del jovent”. Al seu parer falten polítiques de “democratització cultural” en un sector –el de la cultura- que ha qualificat d’endogàmic. Les classes baixes són “orfes” d’oferta cultural, ha reblat. Abans de l’anàlisi del professor, el president del CoNCA, Carles Duarte, havia convingut que els gestors culturals de la seva generació “s’han consolidat tòpics com que els joves no consumeixen cultura”. En aquest sentit, Duarte ha assegurat que calia “trencar” aquests apriorismes i ha valorat que aquest estudi és “importantíssim” per fer-ho, “per reconfigurar la concepció del què és cultura”.♦

Related posts: