Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimecres, agost 15, 2018
Sou aquí: Home » Cultura » L’Arts Santa Mònica observa una dècada de creació contemporània emergent a la Sala d’Art Jove

L’Arts Santa Mònica observa una dècada de creació contemporània emergent a la Sala d’Art Jove 

compartir

Imagen1

‘Segueixi els rastres com si fos miop’ mostra una ‘emergència’ artística connectada amb la realitat i amb vocació transformadora

L’Arts Santa Mònica inaugura aquest dimarts una exposició dedicada a la creació desenvolupada al llarg dels darrers deu anys a la Sala d’Art Jove, el centre públic dedicat a l’art emergent català. La mostra s’anomena ‘Segueixi els rastres com si fos miop’, i pretén ensenyar tant la filosofia de treball de la sala com els fruits i transformacions de l’art contemporani emergent de la darrera dècada. La tesi de l’exposició és que l’art està lligat a un context, i que la seva producció no només el reflecteix sinó que té la capacitat de transformar-lo. De fet, la Sala d’Art Jove s’atribueix la defensa d’una noció de cultura emergent que s’explica pel seu potencial per “desestabilitzar la cultura dominant”.

La Sala d’Art Jove, l’espai de la direcció general de Joventut dedicat a l’art emergent català (menors de 30 anys) fa a l’Arts Santa Mònica un intent de resum dels seus darrers deu anys d’activitat. És, a més, la primera iniciativa conjunta amb el departament de Cultura, amb el qual la institució està “a punt” de signar un conveni de col·laboració per dotar de més recursos els joves artistes que participen a la Sala, segons ha explicat a l’ACN el seu responsable, Txuma Sánchez. La Sala d’Art Jove ha tingut diversos eixos vertebradors, senyala Sánchez: “L’educació artística, el territori català i també fora, amb la idea que els joves tinguin recursos per poder produir els seus projectes i també formar-se”. Diversos eixos i una filosofia clara que identifica l’art “emergent” no només com una oportunitat d’ascens per als joves artistes que es veuen beneficiats per la promoció institucional. Aquest espai entén l’emergència en un sentit dialèctic, i s’emmiralla en la concepció de Raymon Williams, que defensava que la cultura emergent és “aquella que amb la introducció de nous valors i pràctiques té l’efecte de desestabilitzar la cultura dominant”. Més enllà d’aquesta accepció de màxims, l’exposició sí que evidencia una noció d’art molt lligada a l’entorn en què ha estat creat i que té capacitat de transformar-lo.L’exposició explica el què ha estat la Sala a nivell de temàtiques, forma de treball, estructures canviants… Però també mira de mostrar “què ha passat” en l’art contemporani emergent al llarg dels darrers anys. Hi ha projectes que parlen de la precarietat laboral dels artistes, de la crisi econòmica, de la mercantilització de l’art, etc. “Es busquen els enllaços entre allò que ha succeït a nivell d’arts visuals i a la vegada parlant dels trets significatius de la Sala d’Art Jove”, resumeix el també responsable de l’exposició, Txuma Sánchez. ‘Segueixi els restes com si fos miop’ és el consell que Bruno Latour va donar a un investigador en ciències socials perquè es basés en els seu treball en l’anàlisi minuciós de les xarxes i els fenòmens socials. En essència, l’instava a dubtar dels mateixos instruments de visió i a “no oblidar que els marcs teòrics i les eines que s’usen també acaben per conformar el mateix objecte d’investigació”. Heus ací la correlació entre el nom de l’exposició i la idea d’art emergent com un àmbit artístic que és per definició qüestionador d’allò establert, segons l’entén aquest centre de creació.

 

Related posts: