Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimecres, desembre 11, 2019
Sou aquí: Home » Actualitat » Descobert un nou avantpassat dels humans / Institut de Biologia Evolutiva

Descobert un nou avantpassat dels humans / Institut de Biologia Evolutiva 

compartir

Foto2_Andamaneses

Els pigmeus de l’illa Andaman tenen al seu genoma fragments de l’ADN d’aquest homínid extint

Liderats per Jaume Bertranpetit, els científics de l’Institut de Biologia Evolutiva han demostrat que l’Out of Africa es va produir en una única onada

Les dades genètiques proven que els humans de les illes Andaman són més petits com a conseqüència de la selecció natural

 

Científics de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), han descobert un nou tipus d’homínid actualment extingit que va viure al sud-est asiàtic. Aquesta espècie, no descrita fins avui, és un antecessor dels humans igual que els neandertals o els denisovans i es va creuar amb els humans moderns fa desenes de milers d’anys. Els resultats es publiquen avui a la revista Nature Genetics i confirmen el potencial de la genòmica per construir el passat. Els primers autors de l’estudi són Mayukh Mondal i Ferran Casals, de l’IBE i de la UPF respectivament, que l’han fet en col·laboració amb Partha Majumder, de l’Institut Nacional de Genòmica Biomèdica de l’Índia.

L’anàlisi genètica d’un grup d’individus de les illes Andaman a l’oceà Índic ha revelat que el seu ADN conté fragments que no corresponen als humans moderns que van sortir de l’Àfrica fa uns 80.000 anys. En comparar aquestes seqüències amb les dels neandertals i denisovans, els científics han vist que també són clarament diferents. Els investigadors de l’IBE han conclòs que aquest ADN pertany a un homínid extint que comparteix un ancestre comú amb els altres dos però que té una història diferenciada. Aquesta és una nova prova que el genoma humà conté petites quantitats d’informació provinent d’avantpassats extingits.

Segons Jaume Bertranpetit, investigador principal de l’IBE i catedràtic de la UPF, “ja hem trobat fragments d‘ADN de l’homínid extint formant part del genoma dels humans moderns. En un futur proper esperem obtenir el genoma complet a partir de restes fòssils”. De fet, diferents grups de científics ja estan analitzant uns ossos que podrien correspondre a aquest homínid, potser el conegut com a Homo erectus.

Out of Africa

Fa uns 80.000 anys, l’Homo sapiens arcaic va evolucionar a l’home modern a l’Àfrica. Una petita part de la població va abandonar el continent, i va donar lloc a totes les poblacions humanes de fora de l’Àfrica. No obstant això, hi havia dubtes de si els pigmeus com els de les illes Andaman provenien d’una migració inicial a la qual haurien succeït altres migracions. Gràcies a les seqüències d’ADN obtingudes en aquest estudi, s’ha comprovat que no és així i que l’anomenat Out of Africa es va produir en una única migració, de la qual tots els humans moderns som descendents.

La teoria d’una primera onada migratòria prové dels naturalistes i dels antropòlegs del segle XIX, que van veure que els andamesos i altres grups ètnics de parts aïllades del sud-est asiàtic eren semblants físicament als pigmeus africans. De fet, aquestes poblacions s’anomenen “Negritos” perquè tenen una estatura curta, cabell negre i molt arrissat i pell fosca. L’estudi que es publica avui, però, desmenteix aquesta possibilitat. “El genoma d’aquestes poblacions conté trossos d’ADN de l’homínid extint que acabem de descobrir, però tots provenim del mateix Out of Africa”, conclou Bertranpetit.

Nanisme insular

L’estatura petita dels andamesos, doncs, no s’explica per un efecte fundador, és a dir, que els primers habitants fossin baixos i per això la seva descendència ara també ho sigui. L’equip científic ha trobat evidències genètiques que aquest fet és la conseqüència d’un procés evolutiu d’ adaptació i de selecció natural.

“En una illa petita no hi ha lloc per a tota la cadena tròfica; per tant, els grans depredadors han de desaparèixer i els animals de nivells inferiors es fan petits, ja que els dóna avantatges selectius”, afirma Bertranpetit. Aquest estudi aporta proves genètiques concloents sobre aquest fenomen, que va originar animals com el Myotragus balearicus, una cabreta de 40 cm que habitava les Illes Balears, o els elefants d’un metre que havien viscut a Sicília. Les troballes actuals també podrien servir per explicar la petita estatura dels homínids fòssils de l’illa de Flores a Indonèsia.

Aquest treball, publicat avui a la revista Nature Genetics, ha comptat amb la participació de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), el Servei de Genòmica de la UPF, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut de Genòmica de Pequín (BGI) (Xina), l’empresa GlaxoSmithKline (Regne Unit), la Universitat Radboud de Nimega (Països Baixos), l’Institut Nacional de Genòmica Biomèdica de l’Índia i la Universitat de Cambridge (Regne Unit).♦

Article de referència: Mondal M, Casals F, Zheng H, Dall’Olio GM, Pybus M, Netea MG, Comas D, Laayouni H, Li Q, Majumder PP, Bertranpetit J (2016). Genomic analysis of the Andamanese provides new insights into the spread of humans in Asia and their local adaptations. Nature Genetics [Epub ahead of print].

FOTOGRAFIA: Andamesos. Font: Mueso Pitt Rivers, Oxford.

Related posts: