Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, abril 21, 2019
Sou aquí: Home » Cultura » La Fundació Mapfre a Barcelona mostra l’evolució de Renoir a través de la representació de la dona

La Fundació Mapfre a Barcelona mostra l’evolució de Renoir a través de la representació de la dona 

compartir

descarga

L’exposició ‘Renoir entre dones. De l’ideal modern a l’ideal clàssic’ conté obres del Museu d’Orsay i de l’Orangerie

La Fundació Mapfre estrenarà el 17 de setembre una exposició dedicada a Renoir amb una setantena d’obres, la majoria procedents del Museu d’Orsay i de l’Orangerie. ‘Renoir entre dones. De l’ideal modern a l’ideal clàssic’ presenta una evolució de l’obra del pintor basada en diferents interpretacions de la imatge femenina, des de la parisenca moderna fins a la visió més intimista de la imatge maternal i la bellesa del nu integrat a la naturalesa. El cor de la mostra és el llenç ‘Bal du Moulin de la Galette’, una obra mestra de la història de la pintura que va sortir per primera vegada de França ara fa un segle amb destí, precisament, a Barcelona. La ciutat va acollir una exposició de pintura francesa en solidaritat amb el país aleshores immers en la Primera Guerra Mundial.

El nou projecte expositiu de la Fundació Mapfre proposa seguir la trajectòria artística del gran pintor francès Pierre-Auguste Renoir a partir de la representació de la figura femenina. El mestre de l’impressionisme va pintar al llarg de la seva vida nombrosos quadres en què la dona era la protagonista, canviant amb el pas dels anys la seva mirada i manera de representar-les. Cronològicament, Renoir mostrava als seus inicis gust per pintar la dona més moderna i urbana. Amb l’arribada de la paternitat el pintor comença a crear llenços més intimistes, imatges maternals, i s’introdueix en el nu femení. Els darrers anys l’artista abraça les creacions de nus integrats a la natura, exemple de les quals és el cèlebre ‘Les banyistes’. Aquesta evolució respon a la voluntat del pintor de tornar “a la tradició de la gran pintura”, apunta el director de l’Àrea de Cultura de la Fundació Mapfre i co comissari de l’exposició, Pablo Jiménez Burillo. Un “retorn” només temàtic, és clar, perquè l’estil i la tècnica impressionistes sí que eren els propis del seu temps, i Renoir en va ser un dels abanderats. En aquest sentit Burillo nega que aquesta darrera etapa del pintor es pugui qualificar “d’acadèmica”. Pel comissari, la representació del nu femení a la natura, la idea de bellesa intemporal, no tenen res d’acadèmic en la pintura de Renoir, i més aviat coincideix amb la tendència dels seus coetanis, com el propi Picasso. “És una aventura compartida amb una part important de la pintura de la seva època”, destaca. És per aquest motiu que entre la setantena d’obres de l’exposició no només s’hi troben obres de Renoir, sinó també una petita selecció de peces de Van Goch, Degas, Picasso, Bonard o Maillol, procedents també de les col·leccions dels museus d’Orsay i de l’Orangerie.

‘Bal du Moulin de la Galette’, el “cor” de l’exposició

La història d’aquesta exposició comença amb el popular quadre de Renoir ‘Bal du Moulin de la Galette’. D’una banda, per la pròpia significació de l’obra en la trajectòria del pintor: “És una de les cinquanta obres mestres de la història de la pintura, que marca un punt culminant d’un Renoir interessat per un prototip de dona moderna i mostra el seu afany per mostrar sempre un món feliç i en harmonia”. No obstant això, si aquest llenç és, en expressió de Burillo, “el cor de l’exposició”, és per la seva relació amb Barcelona. I és que ‘Bal du Moulin de la Galette’ és un llenç que només ha sortit cinc vegades de França, i que la primera vegada que ho va fer, l’any 1917, va venir a Barcelona per ser exhibit en una gran mostra. L’exposició, doncs commemora el –gairebé- centenari d’aquella primera visita i rememora el motiu pel qual es va produir. Aquella exposició es va celebrar durant la Primera Guerra Mundial, que va minvar l’activitat artística a França, en especial la projecció dels seus artistes. Per això, segons recorda el comissari, un grup de pintors catalans van decidir organitzar una gran exposició de 1.500 quadres d’autors francesos “perquè els salons parisencs poguessin tenir continuïtat”. L’estrella, el gran quadre d’aquell esdeveniment, va ser el ‘Bal du Moulin de la Galette’.♦

Related posts: