Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dilluns, desembre 10, 2018
Sou aquí: Home » Miscel·lània » Un estudi de l’Hospital de Bellvitge conclou que el 59% dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a medicaments no ho són

Un estudi de l’Hospital de Bellvitge conclou que el 59% dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a medicaments no ho són 

compartir

descarga

Els experts alerten que només un 10% de les reaccions adverses a fàrmacs que són motiu de demanda assistencial són de tipus al·lèrgic i que cal formació per diagnosticar millor

Un 59% dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a determinats medicaments, especialment els més prescrits, en realitat no ho són. Així ho revela un estudi pilot realitzat per l’Hospital Universitari de Bellvitge. Un dels seus responsables, el doctor Ramon Lleonart, de la Unitat d’Al·lergologia, explica que només un 10% de les reaccions adverses a fàrmacs que són motiu de demanda assistencial són de tipus al·lèrgic i que la gran majoria de pacients que diuen ser al·lèrgics a un medicament s’han diagnosticat ells mateixos confonent els efectes secundaris a un fàrmac amb un procés al·lèrgic. Això fa, alerta Lleonart, que molts pacients “no tinguin accés a medicaments potencialment útils i els ocasiona una angoixa que pot condicionar els seus tractaments futurs”. Ionut Chiriac, metge de capçalera, reconeix que als professionals de l’Atenció Primària, els primers que atenen els pacients amb reaccions a medicaments, els falta formació per qüestionar-se el que els diuen els pacients i distingir els casos que s’han de derivar als al·lergòlegs o els que poden tractar ells mateixos.

Les reaccions adverses als medicaments i les dificultats per identificar-les, avaluar-les i tractar-les han centrat aquest dimecres la jornada ‘I Matí Al·lèrgia Bellvitge. Reaccions al·lèrgiques a fàrmacs’ on s’ha presentat el díptic ‘Estudi de reacció al·lèrgica a fàrmacs’ elaborat pel comitè d’al·lèrgia a fàrmacs de la Societat Catalana d’al·lèrgia (SCAIC) d’acord amb la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) on es detallen els criteris de derivació a l’al·lergòleg i la informació rellevant per poder fer un estudi diagnòstic. Durant la jornada també s’ha presentat l’estudi pilot elaborat per la Unitat d’Al·lergologia de l’Hospital de Bellvitge que apunta que el 59% dels pacients etiquetats com a al·lèrgics a algun medicament en realitat no ho són. Un dels seus responsables, el doctor Ramon Lleonart, assegura que el resultat de l’informe certifica el que altres més específics havien apuntat. En aquest sentit, ha recordat que en estudis centrats en la penicil·lina, per exemple, els diagnòstics erronis s’acostaven al 90%.Lleonart ha recordat que tothom que tingui una reacció adversa a un medicament el primer que ha de fer és dirigir-se al metge de capçalera que serà qui decidirà si cal o no derivar-lo a un al·lergòleg. En aquest sentit, ha lamentat que actualment la majoria de pacients que diuen ser al·lèrgics a algun medicament s’han diagnosticat ells mateixos “arrossegant erròniament l’etiqueta d’al·lèrgics durant tota la seva història clínica”. Teresa Dordal, presidenta de l’SCAIC, assegura que el tema de les al·lèrgies és molt complex i que encara hi ha molt desconeixement i que millorar en el diagnòstic esdevé imprescindible per assegurar que no es prohibirà al pacient un medicament important per a la seva salut. Actualment no existeix cap bateria de proves que permeti saber d’entrada si un pacient té al·lèrgia a un o diversos medicaments. L’al·lergòleg realitza en primer lloc una anamnesi (història clínica dels antecedents) dirigida que pot donar molta informació sobre la probabilitat que un pacient tingui una al·lèrgia a un medicament. Les proves cutànies o de laboratori també ajuden en el diagnòstic, però la prova d’exposició controlada amb el medicament és l’única que permet el diagnòstic definitiu. Aquestes proves no estan lliures de risc i cal fer-les en un medi hospitalari que permeti tractar una possible reacció. A vegades, si un cop fet el diagnòstic d’al·lèrgia a un medicament no hi ha bones alternatives de tractament, es pot realitzar una dessensibilització. Aquesta tècnica es realitza a les unitats d’al·lergologia dels hospitals i permet generar una “tolerància” temporal al medicament al qual el pacient és al·lèrgic. Ionut Chiriac, del grup d’Al·lèrgia de la CAMFiC, explica que en un escenari ideal els metges de capçalera s’haurien de qüestionar quan un pacient els assegura que és al·lèrgic a un medicament, però que els falta temps i formació per distingir quan un cas pot ser tractat al CAP o cal que sigui derivat a un al·lergòleg. “Falta una mica de formació i encara etiquetem malament els pacients”, assenyala. Sobre els medicaments que més al·lèrgies provoquen, Teresa Dordal explica que no hi ha un fàrmac concret i que tot està relacionat amb el consum que en fan els pacients, és a dir, els fàrmacs més prescrits, com ara els que contenen penicil·lina, són els que provoquen més reaccions adverses, entre elles al·lèrgies. Amb tot, ha afegit que és cert que hi ha particularitats d’alguns fàrmacs que fan més fàcil que puguin provocar una reacció al·lèrgica.♦

Related posts: