PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

La Fundació Jaume Bofill demana duplicar la inversió en educació per millorar l’equitat i la innovació del sistema

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

descarga

Experts en educació aposten per modificar l’accés al mercat laboral per lluitar contra l’abandonament escolar prematur

La crisi i les polítiques d’austeritat han fet que la inversió pública en educació a Catalunya sigui la més baixa de tot Europa i respon, només, al 2,8% del PIB. Aquest és un dels motius pels quals la Fundació Jaume Bofill demana duplicar la inversió en aquest àmbit els propers anys i arribar al 5,6% del PIB per igualar-se a la mitjana de l’OCDE. La inversió però, s’ha de fer més ”selectiva” i basant-se en les línies d’equitat i el foment de la innovació segons el director de l’Anuari de la Fundació, Josep Maria Vilalta. L’anuari, que per Ismael Palacín, director de la Fundació, recull propostes ”radicals”, com per exemple modificar l’accés al mercat laboral per evitar l’abandonament escolar prematur.

Catalunya és el sisè país que més ha retallat en educació, un 17% entre el 2009 i el 2013, i té actualment la inversió més bixa de tot Europa, arribant només al 2,8% del seu PIB. Per això, i perquè no se’n ressenti la qualitat i l’equitat del sistema, la Fundació Jaume Bofill reclama duplicar aquesta inversió i per tant, que el pressupost en educació a Catalunya arribi als 10.800 milions d’euros els propers anys, arribant així al 5,6% del PIB, la mitjana de l’OCDE. La inversió, segons el director de l’Anuari de la Fundació, s’ha de fer de manera ”selectiva” i potenciar l’equitat i la innovació a les aules, perquè tot el sistema se’n vegi beneficiat. Aquesta és una de les conclusions de ‘Els reptes de l’educació a Catalunya’, el recull de 12 propostes, elaborat per diferents experts en educació i ensenyament . Ismael Palacín, director de la Fundació, considera que són propostes ”radicals” i ”valentes” i aposta per adaptar-les perquè si no, d’aquí uns anys ”s’hauran fet tres passes endavant i dues i mitja enrere”. Amb més inversió doncs, es podrien tirar endavant moltes d’aquestes recomanacions que inclouen, per exemple, la personalització dels aprenentatges a les escoles tenint en compte les necessitats, motivacions i capacitats de cada alumne, i una aposta per la innovació educativa, per la qual, l’administració hauria d’assentar unes bases per homogeneïtzar els projectes per impulsar. En aquest sentit, per exemple, també es proposa apostar pel plurilingüisme allunyat de la seva visió més ”elitista” sinó aprofitant la confluència de cultures que hi ha a les aules catalanes. Canviar l’accés al mercat de treball per lluitar contra l’abandonament escolarPer aconseguir que cada vegada hi hagi menys alumnes que es quedin únicament amb l’ESO, i per tant, abandonin prematurament els estudis –actualment la xifra és al voltant del 20%-, l’Anuari proposa canviar l’accés al mercat de treball. Segons el seu autor, Miquel Puig, no es poden afirmar que hi hagi correlació entre la continuïtat dels estudis amb el context socioeconòmic de l’individu. Malgrat que el retrat robot del jove que abandona els estudis aviat és un noi immigrant de classe i nivell cultural baix, defensa que les possibilitats de poder treballar amb només la secundària és el factor que l’inclina a deixar d’estudiar. Per tant, aposta per evitar que amb només l’ESO es pugui treballar. Puig considera que, per exemple, Catalunya i Balears són ”paradisos de l’abandonament escolar” perquè tenen un mercat de treball amb molta oferta sense qualificar. ”Si el conveni col·lectiu de restauració i hosteleria exigeix que els cambrers tinguin secundària superior, el país no tindrà abandonament”, ha conclòs Puig. En la mateixa línia, l’Anuari proposta modificar l’ESO per fer-la més atractiva i evitar la taxa de no graduats que es dóna actualment. Per això, asseguren que cal afavorir l’autonomia de centre i deixar que els alumnes siguin el centre de l’aprenentatge, acompanyats pel professorat.

El professorat, més format

Els reptes que proposa l’anuari també inclouen el professorat, pel qual es vol potenciar tant la formació inicial del professorat, amb més estades a les escoles abans d’iniciar la pràctica docent i una selecció més exhaustiva dels estudiants de magisteri, com la formació permanent. Per això, es demanen molts més recursos que haurien de destinar-se a orientar de manera diferent la tradició docent, que és individualista a l’aula, per potenciar una transformació cap a equips docent que treballen en col·laboració. En una línia similar, l’Anuari també proposta acostar la pràctica escolar a la recerca que fan les Universitats, ja que actualment, la percepció actual és que la feina dels acadèmics a les universitats amb les seves investigacions no convergeix amb la realitat docent de les escoles, per la qual cosa, s’aposta per una ”agenda compartida”.

Canvis en l’ensenyament universitari

L’Anuari proposa que el 2020, el finançament de l’educació superior a Catalunya sigui equiparable a Espanya i el 2015, als països europeus similars a Catalunya. Per això, proposa un finançament públic combinat amb preus públics i recerca competitiva. A banda, es demana que cap estudiant renunciï a la universitat per qüestions econòmiques, i per això, cal facilitar-ne l’accés amb beques-salari. També s’aposta per potenciar que els qui fan doctorats s’incorporin al teixit empresarial, i que no desenvolupin únicament la seva trajectòria en el si de la universitat.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT