PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Cicle Col·loquis de la SCHCT: “LEIBNIZ, 300 ANYS DESPRÉS” 1ra sessió 4 novembre

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Gottfried_Wilhelm_von_Leibniz

Nou cicle “LEIBNIZ, 300 ANYS DESPRÉS” organitzat per la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT).

L’any 2016 es commemora el tercer centenari de la mort d’un dels matemàtics més rellevants de la història, Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig, 1646 – Hannover, 1716). Amb aquest cicle volem commemorar aquest centenari, adherint-nos així a tots els homenatges que la comunitat científica està celebrant arreu del món. Si cal destacar quelcom de l’obra matemàtica de Leibniz, podríem citar els seus nombrosos treballs sobre el càlcul infinitesimal, els determinants, la combinatòria, la lògica i els jocs d’atzar. Entendre el pensament matemàtic de Leibniz és molt complex i requereix submergir-se no només en els seus textos matemàtics sinó també en els filosòfics relacionats amb el seu sistema metafísic, amb la seva interpretació dels processos de raonament com una àlgebra del pensament, i en les nombroses cartes i manuscrits recentment editats. Un dels objectius del cicle és presentar la figura de Leibniz des de la seva vessant com a matemàtic, donant a conèixer la seva obra i el seu impacte. A més, l’estudi de Leibniz i de la seva obra contribuirà a transmetre als participants del cicle una percepció de la matemàtica com a ciència útil, humana, interdisciplinària, dinàmica i heurística. Amb aquest homenatge a Leibniz, estructurat en dues sessions amb dues xerrades cadascuna, pretenem conèixer millor el seu pensament, així com les seves fonts i l’impacte que va tenir la seva obra tant al segle XVIII, com posteriorment.

Divendres 4 de novembre, a les 19.00h., a l’Institut d’Estudis Catalans. Sala Prat de la Riba (C/ Carme, 47, Barcelona), tindrà lloc la primera sessió del cicle, amb les dues xerrades següents:

Una aproximació a la figura de Leibniz: filòsof, físic, enginyer i matemàtic a càrrec de M. Rosa Massa Esteve

Breu resum: El 14 de Novembre de 2016 fa 300 anys de la mort d’un dels matemàtics més rellevants de la història, Gottfried Wilhelm Leibniz (Leipzig, 1646 – Hannover, 1716). La Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica vol commemorar aquest centenari adherint-se així a totes les celebracions que la comunitat científica li dedicarà arreu del món. En aquesta primera ponència, en una primera part, es mostraran alguns trets notables de la figura de Leibniz al llarg de la seva vida ja sigui com a filòsof, físic, enginyer i matemàtic, i en una segona part, es detallarà alguna de les contribucions a les series infinites que començaven a desenvolupar-se en la matemàtica del segle XVII. 

Tras las huellas de Leibniz a càrrec de Guillermo Lusa Monforte

Breu resum: Los estudiosos de la historia de las Matemáticas hemos apreciado siempre la obra de Leibniz en este campo, admirando su ingeniosa y fecunda elaboración del cálculo infinitesimal. Al mismo tiempo, hemos admitido sin rechistar que estábamos ante uno de los individuos más completos y geniales que ha producido la especie humana durante los últimos siglos, y lo hemos calificado como “el último genio universal”, al saber de su valiosa e ingente obra en otros muchos y variados ámbitos: filosofía, lógica, historiografía, derecho, biblioteconomía, política, lingüística, medicina, ingeniería… Pues bien, con ocasión del tercer centenario de su muerte, y del Congreso Internacional organizado con este motivo en enero de este año 2016 por el Grup de Recerca d’Història de la Ciència i de la Tècnica de la UPC, al encomendárseme el discurso inaugural de este evento, pensé que no podía dejar más tiempo sin dar un pequeño salto cualitativo, pasando de la repetición acrítica de una frase hecha al examen de algunas de las pruebas que demuestran la veracidad de esa calificación unánime de la obra de Leibniz. En consecuencia, durante los meses que precedieron a la celebración del mencionado Congreso en la UPC me dediqué a intentar conocer lo fundamental de la filosofía de Leibniz, y a seguir su rastro y su impacto en algunas facetas de la historia del pensamiento europeo. Entender medianamente las sutilezas de la filosofía de Leibniz es extraordinariamente difícil, pues ello exige conocer bien, como mínimo, a Platón, a Aristóteles, a los escolásticos y a Descartes. Por supuesto que no lo he conseguido; muchos especialistas dedican toda su vida a ese empeño tal vez inalcanzable. Pero por lo menos mis esfuerzos me han servido para reunir un conjunto de textos que podrían cobijarse bajo el informal título de “Materiales para un curso acelerado de filosofía de Leibniz para profanos”, que pongo a disposición de otras personas que compartan mis propósitos de trascender el mero conocimiento de la obra matemática de Leibniz. La parte final de la conferencia está dedicada a discutir acerca de la validez y utilidad de la obra leibniziana para los investigadores del siglo XXI y para quienes tenemos (o teníamos) la misión de presentar a las futuras generaciones, mediante el aprovechamiento de la historia de la ciencia y de la técnica, el estudio de una ciencia estimulante y atractiva. ♦

 

INFORMACIÓ SOBRE EL CICLE … CLICAR AQUÍ

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT