PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

La biologia del desenvolupament centra la trobada d’investigadors catalans promoguda per la Societat Catalana de Biologia

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Biologica

La XXVIII Jornada Anual de Biologia del Desenvolupament cerca establir un punt de trobada per a tota la comunitat científica catalana que treballa en aquest àmbit de la biologia. 

El proper divendres, 18 de novembre, tindrà lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la XXVIII Jornada Anual de Biologia del Desenvolupament, organitzada per la Societat Catalana de Biologia (SCB). L’esdeveniment cerca establir un punt de trobada per a tota la comunitat científica catalana que treballa en l’àmbit de la biologia del desenvolupament que serveixi per a intercanviar experiències, difondre i compartir coneixements, establir contactes i afavorir les col·laboracions científiques. 
Entre els quinze ponents que participaran en aquesta activitat, una dotzena són doctorands o investigadors postdoctorals en els seus primers anys. «Aquesta jornada té un objectiu afegit», comenta Francesc Cebrià, el nou coordinador de la Secció de Biologia del Desenvolupament i de la jornada, «que és servir als joves investigadors per a iniciar-se en la dinàmica de la comunicació científica en anglès, el llenguatge científic, en un ambient més proper que en un gran congrés internacional».

D’altra banda, els altres tres ponents són investigadors sènior convidats que dirigeixen grups punters d’aquest àmbit a Catalunya. Llur recerca comprèn alguns dels temes més candents dins de la biologia del desenvolupament, com poden ser el control del creixement cel·lular i la seva relació amb la tumorogènesi, les cèl·lules mare i la regeneració de teixits en animals model, així com els diferents aspectes relacionats amb la regulació de l’expressió gènica.

En primer lloc, la intervenció de Montserrat Corominas, de la Facultat de Biologia de la UB, tractarà sobre reguladors transcripcionals de l’expressió gènica. És a dir, com es tradueix la informació codificada en els gens. Aquests factors reguladors permeten conservar la identitat cel·lular al llarg de la vida dels organismes, tot mantenint-se prou flexibles per a fer front als canvis interns i externs. D’aquesta manera, els gens que regulen el desenvolupament cel·lular s’han conservat al llarg de l’evolució. Són els que es desregularitzen quan es produeix un càncer, i es reutilitzen durant els processos de regeneració de teixits.

Al seu torn, Marco Milán, de l’Institut de Recerca en Biomedicina (IRB), parlarà sobre mecanismes de control del creixement cel·lular, que tenen una implicació directa en la formació de tumors. Les cèl·lules canceroses són genèticament inestables. Per exemple, la inestabilitat cromosòmica (CIN) és un tipus d’inestabilitat genètica en què el nombre de cromosomes de les cèl·lules es desequilibra. Aquest guany o pèrdua de cromosomes en el nucli cel·lular (aneuploïdia) afavoreix la mutabilitat que origina el càncer, i alhora activa mecanismes inductors de la mort cel·lular. Per tant, existeix un equilibri dinàmic entre els processos que provoquen la proliferació cel·lular i els que produeixen la mort de les cèl·lules.

Per últim, Manuel Irimia, del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona, explicarà els seus estudis centrats a identificar la natura i l’origen dels canvis genòmics que han donat lloc a novetats morfològiques en l’evolució. La biologia evolutiva del desenvolupament es coneix també com a evo-devo: la manera com es van formant les diferents estructures, òrgans i teixits de l’embrió ens mostra com van aparèixer els grans canvis morfològics que han donat lloc als diferents grups filogenètics del regne animal. Existeixen reguladors posttranscripcionals (per exemple, els que actuen quan un mateix gen conté el codi de més d’una proteïna) que s’han conservat en els éssers vius pertanyents a un mateix llinatge evolutiu. Concretament, les proteïnes ESPR tenen un rol decisiu en la diferenciació cel·lular a l’embrió, i amb freqüència se’ls atribueix la capacitat de regular el desenvolupament d’estructures característiques de determinats grups taxonòmics.

 Origen de les Jornades de Biologia del Desenvolupament 

La Secció de Biologia del Desenvolupament de la SCB ha apostat per promoure aquestes jornades anuals des del 1983. Primer com a jornades pròpies de la Secció, i durant un període (1993-2004) com a jornades conjuntes amb la Secció de Biologia Molecular. Des del 2005, la Secció de Biologia del Desenvolupament ha organitzat diverses Jornades un altre cop de manera individual. 
Acte: XXVIII Jornada Anual de Biologia del Desenvolupament. 

Data: Divendres 18 de novembre. 

Hora: De 9 a 19 hores. 

Lloc: Seu de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, Barcelona). 

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT