Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimecres, agost 5, 2020
Sou aquí: Home » Actualitat » Els candidats a rector de la Universitat de Barcelona aposten per reclamar un millor finançament i recuperar el liderat de la universitat

Els candidats a rector de la Universitat de Barcelona aposten per reclamar un millor finançament i recuperar el liderat de la universitat 

compartir

ub

En un debat, els 7 aspirants han comparat els programes en què la millora de les condicions laborals de PDI i PAS i el pes dels estudiants han merescut part del protagonisme

Millorar el finançament de la Universitat de Barcelona (UB) és una dels grans reptes que els set candidats a rector coincideixen en defensar de cara als propers anys. Així ho han explicat en el debat que han protagonitzat aquest dimarts al Paranimf de la Universitat, que volen treballar perquè la UB recuperi el lideratge entre les universitats catalanes que consideren que ha perdut els darrers anys. La renovació del personal i el relleu generacional en el personal docent i investigador i el d’administració i serveis és un dels objectius que es marquen les diferents candidatures, però també la internacionalització del centre sobretot a través de la recerca i de la captació d’alumnat estranger.

Joan Elias ha lamentat que els pressupostos de l’any vinent, encara en negociació, podrien rebaixar fins a 1,5 MEUR el finançament de la UB, un fet que considera que es dóna perquè la Universitat de Barcelona no ha estat capaç d’obtenir la ”projecció social que correspon”. Per Elias, la UB no té un model clar per defensar i s’ha de conformar amb un ”finançament petit”. Elias s’ha compromès a definir un model d’universitat ”on ens hi sentim còmodes”, amb un pla estratègic concret i unes línies mestres amb transparència ”radical, que permetin acabar amb l’opacitat dels darrers anys. Màrius Rubiralta també aposta perquè la universitat de Barcelona recuperi el liderat i per això ha defensat que la universitat és el ”millor instrument” pel progrés de les persones, per la possibilitat d’ascens social i per la igualtat d’oportunitats, i per aquest motiu considera que cal reclamar una major atenció al Parlament, si es vol que Catalunya sigui un país igual al que s’està emmirallant, i per això cal un model dual de ”recerca intensiva i qualitat docent”. ”Horitzó 2025” és el repte que es fixa Rafael Franco per liderar la UB, que creu que ”tornar a ser líders no s’aconsegueix d’un dia per l’altre” i per tant, admet que la transformació portarà anys de feina, per construir ”pilars” i ”fonaments” per construir un pla de futur per la Universitat. Eduard Mariño defensa que cal ”fer un canvi” a la Universitat de Barcelona per fer un canvi tot i no considerar que les coses s’hagin fet malament, sinó que considera que cal definir-se per capacitar la societat basada en el coneixement. La proposta que ha fet Joan Guàrdia va més enllà de la UB i proposa, que la Generalitat augmenti el pressupost general que destina a universitats, ja que és conscient que si en un centre l’augmenten vol dir que en un altre el disminueixen, perquè ”la suma ha de ser zero”. Guàrdia, que ha dit que els pressupostos preveuen només disminuir el finançament en dues universitats públiques, i una d’elles és la UB. Guàrdia però també demana que el finançament vagi en funció dels índex de recerca, un dels indicadors que són més favorables a la UB i que reconeixen la tasca que es du a terme. David Vallespín s’ha posicionat com un equip que vol governar ”de peus a terra” perquè ha presentat propostes de reforma de la UB quantificades pressupostàriament, i ha criticat que altres candidats no ho hagin fet. Vallespín ha manifestat que hi ha problemes de deute, de contractació de beques, d’edificis que requereixen inversions, i ha admès que no tot és realitzable a curt termini. Per això s’ha posicionat com una candidatura sòlida per poder exigir el finançament que correspon a la Generalitat. Norbert Bilbeny, que ha recordat que ningú del seu equip ha ocupat ja algun càrrec a la UB, ha recordat que invertir en universitats no és despesa sinó inversió de present i futur, i ha defensat el seu pla estratègic d’estabilitat pressupostària i viabilitat financera que permeti iniciar una nova negociació de finançament amb la Generalitat. Per Bilbeny, ”si ens fan mal, fan mal a la societat”. En la mateixa línia que els candidats ja van demostrar durant la roda de premsa de presentació de les candidatures, els candidats volen treballar per fer el salt generacional del PDI i el PAS, en considerar que els darrers anys, s’ha produït un envelliment del personal, sobretot per les limitacions pressupostàries i les taxes de reposició que s’han marcat els darrers anys. Pel que fa a l’aplicació del 3+2, els candidats tenen diferents maneres de considerar-lo. Mentre que Vallespín aposta per no generalitzar-lo i sobretot garantir que no suposi cost pels alumnes ho lliga al fet que creu que l’oferta de la UB necessita una racionalització de títols, sobretot de títols propis. Franco defensa el 5+0, per exigir que els màsters siguin optatius. Rubiralta ha criticat l’impulsor del decret que ho fa possible, el ministre Wert, perquè considera que el va tirar endavant per afavorir les universitats privades de Madrid, però ha demanat aprofitar els aspectes positius que té aquest model, mentre que Bilbeny ha reclamat sobretot no encarir els estudis als alumnes. La internacionalització de la Universitat també està a l’agenda de la major part dels candidats per aconseguir escalar posicions en els rànquings però també per atraure més estudiants internacionals. En aquest sentit, les propostes són diverses, i per exemple, Franco aposta per oferir itineraris en altres llengües, més enllà del català i el castellà.♦

Related posts: