Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimarts , novembre 21, 2017
Sou aquí: Home » Actualitat » Catalunya queda per primer cop per sobre de la mitjana estatal, de la UE i de l’OCDE en les tres proves PISA

Catalunya queda per primer cop per sobre de la mitjana estatal, de la UE i de l’OCDE en les tres proves PISA 

compartir

PISAchart-e1445894017407

La consellera Meritxell Ruiz diu que els resultats demostren que la “transformació” de les polítiques educatives catalanes “van en la bona direcció”

Els alumnes catalans han quedat per primer cop per sobre de la mitjana estatal, de la Unió Europea (UE) i de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) en les tres proves PISA (Programme for International Student Assessment o Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants), que es van fer el 2015 sobre ciència i tecnologia, comprensió lectora i matemàtiques, i han arribat als 500 punts en totes tres per primer cop. D’aquesta manera, els alumnes que el 2015 van fer les proves han obtingut 504 punts en ciències i 500 en matemàtiques i llengua, mentre que Espanya, Europa i l’OCDE no arriben en cap cas als 500 punts. Per a la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, aquestes xifres evidencien que les reformes educatives dels últims anys a Catalunya “van en la bona direcció”, ha elogiat “l’estabilitat i el consens” que susciten en la comunitat educativa i les forces polítiques, i ho ha contrastat amb les discrepàncies a nivell estatal.

Les proves PISA es fan cada tres anys des del 2000 a bona part del món i el maig del 2015 es van fer a un total de 537.000 alumnes de 15 anys de més de 18.000 centres educatius de 72 dels països i regions més desenvolupats del món. A l’estat van fer la prova poc més de 37.000 alumnes de 980 col·legis, dels quals 1.769 estudiants i 52 centres eren catalans, escollits aleatòriament i que, segons la Conselleria, representen la mitjana de Catalunya. En cada edició hi ha una de les tres proves que té més pes, el doble que les altres, i en la del 2015 van ser les competències científiques. Catalunya va obtenir 504 punts en aquesta matèria, davant dels 492 de la prova del 2012, mentre que l’estat es va quedar en una mitjana de 493 punts, igual que l’OCDE, i per sota dels 495 de la UE, que han baixat puntuació respecte el 2012. Catalunya també té menys percentatge d’alumnes amb nivell baix en cadascuna de les tres proves respecte la mitjana espanyola, europea i de l’OCDE. Respecte altres autonomies, en ciències Catalunya està darrere de Castella i Lleó, Madrid, Galícia Navarra i Aragó, però és la que més punts puja, davant d’importants descensos d’Andalusia, Astúries, Euskadi o La Rioja. Per països, la millor nota la treu Japó, amb 538 punts, i per sota queden Estònia, Finlàndia, Canadà, Corea del Sud, Eslovènia, Nova Zelanda, Austràlia i quatre països europeus amb notes similars a Catalunya. Després vénen altres països europeus com Dinamarca, França, Suècia o Noruega, i els Estats Units. Els pitjors puntuats són Mèxic, amb 416 punts, Turquia, Xipre, Romania, Bulgària, Xile i Grècia. Juntament amb Portugal, Catalunya és on més puja la nota d’aquesta prova, 12 punts, respecte el 2012.Els àmbits de ciència i tecnologia amb millor nota dels alumnes catalans són geologia i biologia, amb 506 punts, mentre que física treu 499 punts de mitjana. També treuen bona nota en coneixements procedimentals i epistemològics i en l’avaluació i disseny de recerca científica, amb resultats de 506 punts. Els alumnes amb nivell baix en ciències representen el 15,7% del total d’examinats, mentre que en les proves d’anys anteriors superaven de llarg el 18%. Els de nivells mitjans són el 77% i els de nivell alt el 6,7%. On hi ha més alumnes amb nota baixa són en la física i els coneixements conceptuals. Justament, en aquesta classificació, la dels alumnes amb rendiment més baix, Catalunya és la vuitena millor classificada, darrere d’Estònia, amb només un 9% d’alumnes amb resultats baixos, Japó, Canadà, Finlàndia, Corea, Eslovènia i Irlanda.

Llengua i matemàtiques

En comprensió lectora, va ser l’únic àmbit en el qual es va baixar, un sol punt, passant de 501 a 500, encara que mantenint-se per sobre de la mitjana estatal, de 496, l’europea, de 494, i la de l’OCDE, de 493 punts. L’any 2006 la puntuació havia estat de 477.En comparació a altres autonomies, Catalunya està per sota de Castella i Lleó, Madrid, Navarra, Galícia, Aragó i Cantàbria. En l’àmbit internacional ocupa el setzè lloc, darrere de Canadà, amb 527 punts, Finlàndia, Irlanda, Estònia, Corea, Japó, Noruega, Alemanya, Nova Zelanda, Austràlia i diversos països del nord i l’est d’Europa, i per sobre d’altres com Bèlgica, França, Regne Unit, Estats Units, Suïssa, Àustria, Islàndia, Luxemburg o Israel. Tanquen la classificació Mèxic amb 423 punts, Turquia, Bulgària, Romania, Xipre, Malta, Eslovàquia i Xile. Els alumnes de nivell baix representen el 15,4% del total, davant del 15% del 2012 i el 13,5% del 2009. Els de nivell alt són el 6,2% i els de nivell mitjà són el 78%. En aquest àmbit, Catalunya està en l’onzena posició mundial amb menys alumnes de nivell baix, per sota d’Irlanda, Estònia, Canadà, Finlàndia, Japó, Corea i països del nord i l’est d’Europa. Finalment, en matemàtiques, s’ha passat de 493 a 500 punts, també superant la mitjana espanyola, de 486, l’OCDE, amb 490, i la UE, amb 493. L’any 2006 la puntuació era de 488. Per comunitats autònomes, Catalunya està per sota de Navarra, La Rioja, Madrid i Castella i Lleó, i és la que més punts puja darrere de Múrcia i Extremadura. En l’àmbit internacional, Catalunya ocupa el quinzè lloc, darrere dels 532 punts del Japó, Corea, Suïssa, Estònia, Canadà i diversos països europeus. Els últims tornen a ser Mèxic, amb 408 punts, Turquia, Xile, Xipre, Bulgària, Romania i Grècia, mentre que els Estats Units obtenen 470 punts. Els alumnes catalans de nivell baix en matemàtiques suposen el 17,7% del total d’examinats, davant d’un mínim del 19% aconseguit en anteriors edicions de PISA, mentre que els de nivell alt són el 10% i els de nivell mitjà suposen el 72%. Aquí Catalunya escala fins la tretzena posició en menor percentatge d’alumnes de nivell baix, per darrere d’Estònia, Finlàndia, Dinamarca, Canadà, Irlanda, Corea i diversos països europeus. En aquesta edició del 2015, els alumnes van fer la prova amb ordinador per primera vegada. Això podia condicionar el resultat, perquè els estudiants solen treure pitjors qualificacions quan els exàmens es fan a través d’una pantalla pel cansament que suposa, però en canvi, la preparació prèvia de les proves amb ordinadors ha compensat aquest inconvenient. A l’aula, els alumnes es van trobar un ordinador portàtil amb els aplicatius preparats a través del qual havien de respondre les tres proves. En ciències, per primer cop hi havia problemes de simulació que obliguen l’alumne a aplicar diversos coneixements per resoldre un supòsit preestablert.

L’anterior edició

En l’edició del 2012, centrada en matemàtiques, els alumnes catalans superaven la mitjana de l’OCDE en comprensió lectora, però no en ciències ni matemàtiques. En concret, en comprensió lectora, Catalunya (501) superava de llarg la mitjana espanyola (488), de l’OCDE (496) i de la UE (489), i quedava com el cinquè territori de l’Estat amb millor nota, per darrere de Madrid (511), Navarra (509), Castella i Lleó (504) i Astúries (504). Les pitjors notes eren a Múrcia (462) i Extremadura (457). En matemàtiques (493) se situava per sobre de la mitjana espanyola (484) i la de la UE (489), però per sota la de l’OCDE (494). En aquest capítol constava com a vuitena comunitat amb millor nota. La més destacada era Navarra (517), seguida per Castella i Lleó (509), el País Basc (505) i Madrid (504). Les pitjors eren de nou Múrcia (462) i Extremadura (461). En ciències (492), la nota era inferior a la mitjana espanyola (496), la de l’OCDE (501) i la de la UE (497). Les millors notes eren a Castella i Lleó (519), Madrid (517), Astúries (517) i Navarra (514) i les pitjors notes tornaven a ser de nou les d’Extremadura (483) i Múrcia (479).Respecte al 2009, prova centrada en lectura, els alumnes catalans guanyaven tres punts pel que fa a comprensió lectora, però en perdien tres en matemàtiques i cinc en ciències. En el PISA 2015 també es van fer proves sobre competència financera i sobre la resolució col·laborativa de problemes, i els resultats es coneixeran el maig i l’octubre de l’any que ve, respectivament.

Valoració

Davant d’aquests resultats fets públics aquest dimarts, la consellera Ruiz s’ha mostrat “satisfeta i contenta”, però amb l’ànim de seguir treballant per millorar els resultats. Per a la consellera, l’aprovació de la Llei d’Educació de Catalunya el 2009 va suposar una “transformació” del model educatiu, instaurant l’aprenentatge a partir de competències bàsiques, i no de continguts estancs i memorístics, la potenciació de l’autonomia dels centres i de les seves direccions, i tenint cura tant de l’excel·lència, potenciant les matemàtiques, la lectura i l’anglès, com de l’equitat, amb el suport a alumnes amb dificultats i a centres d’alta complexitat . Això, segons Ruiz, s’ha fet mantenint l’estabilitat de la llei per part dels quatre governs que hi ha hagut des del 2009 a Catalunya, amb “consens” entre els principals partits polítics catalans i la comunitat educativa. Així, ha comparat la reflexió pedagògica que s’ha fet a Catalunya amb les discrepàncies que hi ha a nivell estatal i l’aposta del govern espanyol per l’avaluació de la qualitat educativa en base a uns estàndards de coneixements concrets. Per això, considera que Catalunya “va en la bona direcció” en matèria educativa, i ha mostrat el seu compromís de “seguir apostant” per aquesta línia que, segons ella, està donant els seus primers fruits. De fet, considera que aquests resultats de PISA confirmen els resultats que ja donen les proves fetes per la Generalitat a 6è de Primària i 4t d’ESO. ♦

Related posts: