Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dijous, juny 20, 2019
Sou aquí: Home » Cultura » El Museu Dalí explora la fascinació del geni empordanès per l’estereoscòpia i la pintura en tres dimensions

El Museu Dalí explora la fascinació del geni empordanès per l’estereoscòpia i la pintura en tres dimensions 

compartir

dalí

Inaugura una exposició temporal amb sis díptics dels anys 70 sorgits de l’interès de Dalí per l’obra de Gerrit Dou

El Museu Dalí explora la fascinació del geni empordanès per l’estereoscòpia i la pintura en tres dimensions. La Fundació ha inaugurat una nova exposició temporal amb sis díptics que Dalí va pintar entre els anys 1972 i 1978, uns olis sorgits de l’interès que va despertar-li l’obra de l’artista i gravador barroc holandès Gerrit Dou. La mostra temporal fa que el visitant interactuï amb els quadres, a través d’uns dispositius formats per unes ulleres i una pantalla de telèfon mòbil que creen l’efecte de realitat virtual. Uns aparells adaptats al segle XXI, però que són hereus de l’estereoscopi que Dalí tenia a Portlligat, i del qual se servia per veure les seves obres en relleu. L’exposició, la quarta temporal d’aquest any, es podrà veure durant tot el 2017.

La nova exposició temporal al Museu Dalí testimonia la unió entre art i ciència que tant li agradava al geni del surrealisme. El catalitzador dels sis parells d’olis que s’hi exposen, tots pintats a la dècada dels 70, va ser el llegat de l’holandès Gerri Dou (1613-1675).Arran d’una exposició a París, que incloïa obra de l’artista barroc, Dalí va descobrir que Dou havia fet duplicats de les seves pintures. Però l’empordanès estava convençut que al darrere d’aquelles teles, aparentment idèntiques, s’hi amagava alguna cosa més. De fet, Dalí va quedar-ne tan sorprès que va comprar dues obres de Dou (‘La visita del metge’ i ‘La filadora’) i les va exposar a la Sala de les Obres Mestres del seu museu, que va obrir el 1974. Estudiant el llegat del pintor barroc, l’artista empordanès va deduir que Dou feia servir lents especials per, a partir de dues teles, crear una sola pintura estereoscòpica, amb sensació de relleu. La curiositat que sentia Dalí per les il·lusions òptiques, i l’interès que es va despertar en ell per les imatges virtuals, van fer la resta. I de la seva paleta en van néixer els díptics estereoscòpics. Entre els quals, els sis parells d’olis que ara el Teatre-Museu exposa de manera temporal, amb voluntat de posar en valor l’obra tardana de l’artista relacionada amb els efectes òptics. La mostra ocupa la sala 22 del museu. Repartits entre les parets, s’hi poden veure les obres ‘Dalí d’esquena pintant Gala d’esquena eternitzada per sis còrnies virtuals provisionalment reflectides a sis miralls vertaders’ (1972-73), ‘El peu de Gala’ (1975-76), ‘Sense títol. Segons “Las Meninas” de Velázquez’ (1975-76), ‘L’estructura de l’ADN’ (1975-76), ‘La mà de Dalí retirant un toisó d’or en forma de núvol per mostrar a Gala l’aurora nua, molt, molt lluny darrere el sol’ (1977-78) i ‘Dalí aixecant la pell de la mar Mediterrània per mostrar a Gala el naixement de Venus’ (1978).

Adaptats al segle XXI

Per veure els quadres en relleu, i crear en els olis la tercera dimensió, Dalí se servia d’un estereoscopi que guardava a Portlligat. Ara, sense abandonar el cert esperit artesà de l’artista, el Teatre-Museu ha actualitzat la manera de mirar els díptics estereoscòpics. A prop de cada parell d’obres, s’ha instal·lat un dispositiu que consta d’unes ulleres i una pantalla de telèfon mòbil (habituals en projectes de realitat virtual). A través d’ell, el visitant pot veure els quadres en relleu. “Hem adaptat al segle XXI els mecanismes que Dalí proposava als anys 70 per mirar les seves obres estereoscòpiques”, subratlla la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer.”L’espectador ha de mirar a través d’aquestes ulleres virtuals i crear una imatge diferent, que és la que volia Dalí; anar més enllà de la bidimensionalitat de la tela”, hi afegeix la directora. A més, Aguer recorda que la mostra temporal també és hereva d’una altra obsessió de Dalí: la participació de l’espectador. “Ell vol ensenyar-lo a mirar, i quan amb la pintura no en té prou, per això recorre a la ciència i a la tècnica”, precisa. Les obres estereoscòpiques que s’exposen a la sala 22 no són les úniques que van sortir de la paleta de Dalí. També se’n conserven en col·leccions privades, al fons de la Fundació o al Museu Reina Sofia. L’exposició ‘Dalí, Estereoscòpies. La pintura en tres dimensions’ és la quarta mostra temporal que la Fundació inaugura aquest any. Es podrà veure a partir d’avui, quan s’ha inaugurat, i durant tot el 2017.♦

Related posts: