Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, juliol 22, 2018
Sou aquí: Home » Cultura » El Liceu vol eliminar barreres físiques, territorials i econòmiques per ser “més social”

El Liceu vol eliminar barreres físiques, territorials i econòmiques per ser “més social” 

compartir

liceu

El director general, Roger Guasch, anuncia que es portaran òperes a les presons i el conseller Vila li demana que mantingui “l’excel·lència planetària” i “l’ànima social”

El Gran Teatre del Liceu pretén eliminar barreres físiques, territorials, econòmiques, culturals o socials, per tal d’arribar al màxim de públics possibles i retornar a la societat allò que aquesta li ha donat. Així, sota el lema ‘El Liceu o és social o no serà’, el nou projecte social, dins del pla estratègic i de viabilitat que ha de buscar la qualitat artística i la sostenibilitat econòmica, estructura deu àrees d’actuació que en bona part ja es feien, com l’accessibilitat, l’educació, la inclusió social i laboral, l’apropament al barri del Raval, els preus socials, els nous públics o el compromís mediambiental.

El projecte vol donar resposta a la missió del Teatre de “promoure i executar totes aquelles iniciatives que reverteixin en el foment i potenciació de la cultura i més específicament, de l’operística”, com estableixen els seus estatuts. “El Liceu o és social o no serà” és un dels principis fonamentals d’aquest projecte que ha revisat i que ha reorganitzat moltes de les activitats que el teatre ja feia i ha inclòs moltes de les quals s’han desenvolupat en els darrers anys o estan a punt de ser implementades. El Liceu ha volgut fomentar en els darrers anys una política de preus adaptada a la realitat social actual, oferint un amplíssim ventall de preus més accessibles adreçats a joves (Carnet Jove, Escena 25, Menors de 35 anys…), estudiants (Quadern Cultura, Estudiants menors de 29 anys), escoles (Petit Liceu escolar), aturats, famílies (tarifa única, monoparentals, nombroses), gent gran, persones amb discapacitat, així com abonaments populars d’iniciació a l’òpera. En tot cas, la mitjana d’edat dels abonats ha baixat lleugerament, situant-se en els 61 anys, i la dels no abonats, que suposen el 50% dels ingressos, ha disminuït des del 2014 dels 51 als 45 anys. Els descomptes en les entrades suposen una reducció d’ingressos d’uns 1,3 milions d’euros, mentre que tot el projecte social va suposar el 2015 una inversió d’uns 500.000 euros, i aquest 2017 es vol incrementar un 20%.El director general del Liceu, Roger Guasch, ha explicat que les institucions públiques aporten 19 milions d’euros anuals a l’entitat, que en retorna a la societat molts més, ja que genera una activitat econòmica d’uns 128 milions d’euros a la ciutat, paga uns 10 milions d’euros en impostos i crea directa o indirectament uns 1.000 llocs de treball. El reconeixement que per part dels usuaris d’Apropa Cultura es va atorgar al Liceu en la celebració del seu desè aniversari és un motiu més de celebració per a l’entitat, així com l’acollida del Teatre en iniciatives socials i d’inclusió per col·lectius específics o de públics amb rendes més baixes, com expressa un recent anàlisi de dades sobre equipaments on es visualitza un increment del 28% en l’afluència de diferents barris de Barcelona de renda menor al Liceu en el període 2014-2015. Enfocat des d’un pla social inclusiu, desenvolupant l’accessibilitat, la diversitat i l’excel·lència, el Projecte Social s’ha estructurat de forma transversal, involucrant tots els departaments del teatre i resumit en deu grans àrees amb l’objectiu de “retornar a la societat, allò que la societat li dóna”, com diu el seu director general, Roger Guasch. Una iniciativa que no només ha fet del Liceu un teatre accessible per a tothom, sinó que fa que sigui un referent a nivell mundial en iniciatives mediambientals i amb un projecte de tan abast com el Liceu a la Fresca, amb la difusió d’una òpera a més de 100.000 persones de forma simultània en 121 municipis. El Projecte Territori també ha permès que 1.820 persones viatgin d’arreu de Catalunya per trepitjar per primer cop el Liceu amb entrades amb un preu reduït. Un dels projectes que ha anunciat Guasch és el retorn del Liceu a les presons. Fa uns anys es feien projeccions als centres penitenciaris, però es van deixar de fer. Ara es vol retornar, però amb l’òpera en directe i presencial. El projecte no està tancat i es podria basar en la presència d’artistes internacionals puntualment en algun centre, o en la gira d’una producció pròpia i amb cantants catalans per totes les presons durant un any. El projecte tindria un cost d’uns 100.000 euros.

Les deu àrees d’actuació

Les deu àrees en què s’estructura el Projecte Social varen començar a gestar-se fa més de deu anys amb un dels vectors fonamentals del projecte, l’accessibilitat, que treballa dia rere dia perquè els espais públics del Liceu puguin ser utilitzats per tothom amb iniciatives com el servei d’audiodescripció (354 usuaris a la temporada 15-16), la instal·lació del bucle magnètic per als sords, resums argumentals de les òperes seguint criteris de lectura fàcil, formació als treballadors en accessibilitat, servei de subtitulació (valorat en un 8,3 pels usuaris) o serveis adaptats per a persones amb discapacitat. Per segon any consecutiu el Liceu col·labora amb el programa Apropa Cultura, que facilita l’accés a la cultura a col·lectius vulnerables. Enguany el teatre ha incrementat considerablement l’oferta cultural amb 1.000 places/butaques més que la temporada 2014-15, oferint gairebé el 2% de localitats de bona ubicació (platea i/o amfiteatre) i de fàcil accés. En total són 3.900 entrades per veure 14 òperes, tres espectacles de dansa, nou concerts, tots els espectacles familiars i escolars del Petit Liceu, les activitats Entra dins el Liceu i L’Òpera una emoció. Una de les àrees més noves i amb més creixement del projecte és Liceu al Territori, que des de 2015 potencia l’assistència de nous públics al teatre mitjançant iniciatives al territori, com conferències divulgatives a més de 30 poblacions que han facilitat l’assistència de 1.820 persones al Liceu o Liceu a la Fresca. La difusió musical i artística és un dels objectius principals del Teatre a l’hora de democratitzar i popularitzar l’òpera. Per aquest motiu el Cor i l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu sovint surten de les parets del Teatre per oferir propostes artístic-musicals a preus populars o gratuïts com els concerts de La Mercè, els concerts al territori o els concerts de barri, que es fan en dos districtes de Barcelona cada any. El Gran Teatre del Liceu emprèn diverses iniciatives de conscienciació envers col·lectius en risc d’exclusió o en posició de desigualtat social o laboral. En aquest sentit, el Liceu disposa d’un 7% del personal d’acomodació destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, així com jornades i funcions especials com l’Open Day per nens i nenes amb Trastorn de l’Espectre Autista. El Liceu s’ha convertit en teatre pioner envers la sostenibilitat ambiental gràcies a més de deu anys treballant amb el màxim respecte pel medi ambient i l’eficiència energètica. Diverses distincions han avalat el sistema de gestió ambiental i energètic que té implantat des del 2004. Així, el consum elèctric s’ha reduït a menys de la meitat des del 2009, ja que el 97% de la il·luminació és amb leds, el 73% dels materials de l’escenografia eren reciclables o reutilitzables, i cada any es recuperen 96 milions de litres d’aigua de la capa freàtica per regar la muntanya de Montjuïc. Un dels objectius que el Liceu es va marcar amb l’inici del Pla Estratègic i de Viabilitat de 2014 va ser el de popularitzar l’òpera, mirant de fer-la accessible a tothom. La intenció des d’aleshores ha estat esdevenir un ascensor social que permeti augmentar el consum de cultura en el nostre entorn. Una part important d’aquest entorn és el de proximitat, el de barri. Per aquest motiu el Liceu treballa per defensar, promoure i contribuir en les activitats i els interessos socials, culturals, educatius, de formació, i inserció de La Rambla, del barri del Raval i de Ciutat Vella. Una tasca que impulsa amb la col·laboració de nombroses associacions i col·lectius molt arrelats al districte. El Liceu treballa per fer créixer l’àrea pedagògica i educativa, que es troba en permanent evolució i que des de la temporada 1999-2000 ha facilitat que més de 1.227.844 espectadors assistissin als espectacles del Petit Liceu (811.368 escolars i 416.476 de públic familiar) amb un total de 1.572 funcions. A més, el Liceu engega nombrosos projectes com Òpera a Secundària, formació per a professorat i estudiants de grau superior, beques, visites o col·laboracions amb escoles de disseny. El Liceu segueix treballant amb l’afany de sumar nous públics i arribar a les noves generacions, deixant enrere la visió elitista que es tenia del Teatre i, en paraules de Guasch, “esdevenir una casa de concòrdia en la qual entenem l’òpera com el que és, un espectacle total”. En aquesta línia acull diversos festivals que conviden a descobrir nous talents de la música contemporània, com el cicle Músiques Sensibles, el Suite Festival o la programació del nou projecte artístic del Liceu, Foyer XXI, que veurà la llum a partir del mes de febrer. El Liceu ha volgut fomentar en els darrers anys una política de preus adaptada a la realitat social actual, oferint un amplíssim ventall de preus més accessibles adreçats a joves (Carnet Jove, Escena 25, Menors de 35 anys…), estudiants (Quadern Cultura, Estudiants menors de 29 anys), escoles (Petit Liceu escolar), aturats, famílies (tarifa única, monoparentals, nombroses), gent gran, persones amb discapacitat, així com abonaments populars d’iniciació a l’òpera. En tot cas, la mitjana d’edat dels abonats ha baixat lleugerament, situant-se en els 61 anys, i la dels no abonats, que suposen el 50% dels ingressos, ha disminuït des del 2014 dels 51 als 45 anys.

Elogis polítics

El conseller de Cultura, Santi Vila, ha dit que el Liceu és un equipament de barri, de ciutat i de país, però que té vocació de competir amb els millors teatres d’òpera del món, i ha de seguir-ho fent. Vila ha assegurat que el Liceu “va raonablement bé i pel bon camí”. El tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Collboni, ha opinat que la cultura no ha de tenir barreres físiques, psicològiques, culturals, socials ni econòmiques, i ha constatat el canvi que ha fet l’entitat en obrir-se a un públic més general. També ha instat el Liceu a liderar la resta d’equipaments culturals de la ciutat a l’hora de fer política social. La consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, ha agraït la feina del Liceu per a que la justícia social també arribi a la cultura. La presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, ha elogiat el paper del Liceu al territori.♦

Related posts: