PUBLICITAT

Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

Un estudi de la Universitat de València i del CIPF sobre proteïnes implicades en càncer obri una via al descobriment de nous fàrmacs antitumorals

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

Ismael Mingarro i Mar Orzaez web

Una investigació sobre les interaccions en la membrana de proteïnes de la família Bcl-2, rellevants en els processos de mort cel·lular, ha obert una nova via al disseny de fàrmacs antitumorals. El treball, publicat en la revista científica ‘Proceedings of the National Academy of Sciences USA’ (PNAS), s’ha desenvolupat en la Universitat de València i el Centre de Recerca Príncep Felipe de València.

La recerca ha estat coordinada pel professor Ismael Mingarro, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular (ERI BioTecMed) de la Universitat de València i director del Laboratori de Proteïnes de Membrana de la institució acadèmica, i la doctora Mar Orzáez, investigadora principal del Laboratori de Química de Pèptids i Proteïnes del Centre de Recerca Príncep Felipe (CIPF) de València i professora associada de la Universitat. El treball, finançat parcialment pel programa Prometeu de la Generalitat Valenciana per a grups excel·lents, ha comptat amb la col·laboració del doctor Frank Edlich, de la Universitat de Freiburg.

Les proteïnes de la família Bcl-2 juguen un paper essencial en les decisions que ha de realitzar la cèl·lula per a la seua supervivència. Existeixen proteïnes d’aquesta família que protegeixen a la cèl·lula de la mort i unes altres que l’afavoreixen. Els equilibris d’interacció entre elles determinen, per tant, la destinació cel·lular i la seua desregulació provoca l’aparició de diferents tipus de malalties tals com tumors o malalties neurodegeneratives. A pesar que aquestes proteïnes realitzen la seua funció en la membrana, les interaccions entre els seus fragments transmembrana i la seua rellevància en el control de la mort cel·lular no es coneixien.

L’interès d’aquest nou treball radica que les interacciones transmembrana d’aquestes proteïnes representen un nou punt d’intervenció farmacològica per al tractament d’aquestes malalties. En particular, les proteïnes de la família Bcl-2 juguen un paper molt rellevant en el desenvolupament de resistències a tractaments antitumorals, de manera que aquest estudi obri una nova via per al desenvolupament de noves teràpies. Des del punt de vista biotecnològic, aquest estudi proporciona, a més, les eines necessàries per a la cerca i desenvolupament de nous fàrmacs.

“Els fàrmacs desenvolupats fins ara contra la majoria dels diferents tipus de càncer s’havien centrat a intentar regular les interaccions entre les regions solubles d’aquestes proteïnes. La principal novetat del nostre treball, per tant, és que ara podem tindre una diana addicional per a regular aqueixos processos i per a dissenyar nous fàrmacs que modulen les interaccions entre els dominis embeguts en les membranes”, apunta Ismael Mingarro.

Articlehttp://www.pnas.org/content/early/2016/12/20/1612322114.long

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT