Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimecres, desembre 11, 2019
Sou aquí: Home » Recerca » Investigadors catalans descobreixen les causes genètiques de l’envelliment humà

Investigadors catalans descobreixen les causes genètiques de l’envelliment humà 

compartir

aging-women

Les mutacions beneficioses durant la infància poden afavorir una vellesa fràgil i malaltissa

Un equip liderat per científics del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt de la UPF i el CSIC, han demostrat quines són les causes genètiques últimes de l’envelliment humà. Els científics han considerat que les malalties tenen un efecte a la joventut o a la vellesa, una distinció important perquè si una mutació genètica té conseqüències nocives a la vellesa, els gens ja s’hauran traspassat a la descendència i per tant, la selecció natural no hi podrà actuar. Així, s’ha trobat un ”llindar evolutiu” cap als 40-50 anys, una edat significativa perquè limita el període reproductiu.

Així ho explica Arcadi Navarro, antic professor ICREA de la UPF, i un del participants al projecte que ha examinat uns 3.000 treballs amb 2.500 marcadors sobre un total de 120 malalties. Segons relata el primer autor del treball, Juan Antonio Rodríguez, els estudis bioinformàtics han demostrat que hi ha mutacions que són beneficioses a la joventut però després són perjudicials durant la vellesa. Tot i així, diu Rodríguez, al ser positives en període reproductiu seran afavorides per la selecció natural i traspassades a la decadència”. Per tant, Rodríguez assegura que seran difícils de suprimir. Elena Bosch, colíder de l’estudi i cap de grup a l’IBE, la decadència física durant la vellesa pot ser el ”preu evolutiu” que s’ha de pagar per arribar sans a l’edat de tenir fills. Bosch posa d’exemple que, un medicament a un nen pot tenir efectes negatius quan sigui vell, i per contra, pot ser que una persona molt malaltissa de petita, tingui una salut de ferro a la tercera edat. Els resultats d’aquest estudi mostren que la freqüència i l’efecte de les mutacions que causen malalties a la vellesa són més grans que les que causen malaltia en edat primerenca. “Hem trobat un llindar evolutiu als 40-50 anys, una edat biològicament significativa perquè limita el període reproductiu”, comenta Navarro. Els estudis bioinformàtics duts a terme per Juan Antonio Rodríguez, primer autor del treball, han demostrat a més que hi ha mutacions que són beneficioses a la joventut però després són perjudicials a la vellesa. Tot i així, “al ser positives en període reproductiu seran afavorides per la selecció natural i traspassades a la descendència, per tant difícilment es podran suprimir” explica Rodríguez. “La decadència física durant la vellesa podria ser el preu evolutiu que hem de pagar per arribar sans a l’edat de tenir fills”, indica Elena Bosch, colíder de l’estudi i cap de grup a l’IBE. Per exemple, un medicament que donem a un nen pot tenir efectes negatius quan sigui vell. Per contra, també pot passar que una persona molt malaltissa a la infantesa, si sobreviu, tingui una salut de ferro a la tercera edat. Els resultats de l’estudi es publiquen aquesta setmana a la revista científica ‘Nature Ecology & Evolution’.♦

Related posts: