Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, febrer 25, 2018
Sou aquí: Home » Recerca » Descobreixen dues noves espècies fòssils de ratpenat de 6 milions d’anys a Venta del Moro

Descobreixen dues noves espècies fòssils de ratpenat de 6 milions d’anys a Venta del Moro 

compartir

Plinio Montoya, Vicente D. Crespo y Francisco J. Ruiz_Sanchezweb

Investigadors de la Universitat de València, el Museu Valencià d’Història Natural i la Universitat Complutense de Madrid han descobert dues noves espècies de ratpenat, a més d’una tercera espècie que constitueix el registre conegut més antic d’un ratpenat d’origen africà a la Península. La troballa, al jaciment de Venta del Moro, s’ha produït per l’estudi de dents aïllades i s’ha publicat en la revista científica ‘Historical Biology’.

Les noves espècies són denominades Rhinolophus antonioi i Pipistrellus rouresi. La primera pertany al gènere que agrupa els ratpenats de ferradura (Rhinolophus spp), mentre que la segona s’emparenta amb l’actual ratpenat comú, o nan (Pipistrellus pipistrellus). 

També s’ha identificat Myotis podlesicensis, una espècie d’origen africà emparentada amb el ratpenat d’orelles dentades actual (Myotis emarginatus) i que constitueix el registre conegut més antic d’un ratpenat d’origen africà. La troballa d’aquesta última espècie se suma al d’altres procedents d’Àfrica al jaciment, com ara hipopòtams o cocodrils, fet que evidencia una etapa d’intercanvi faunístic Àfrica-Europa ocorreguda a la fi del miocè (o messinià), fa uns 6 milions d’anys.

El descobriment, l’ha realitzat l’equip format pels paleontòlegs Vicente D. Crespo, Francisco J. Ruiz-Sánchez i Plini Montoya, del Departament de Botànica i Geologia de la Universitat de València; Samuel Mansino, del Museu Valencià d’Història Natural; i Paloma Sevilla, de la Universitat Complutense de Madrid. Les restes fòssils localitzades es conserven al Museu de Geologia (MGUV) de la Universitat de València. 

Al jaciment paleontològic de Venta del Moro, conegut des dels anys 70 del segle passat, s’han recuperat, a més d’aquestes espècies de ratpenats, altres com tigres de dents de sabre, hienes, micos, camells gegants, hipopòtams, elefants, antílops, cavalls i cocodrils. Aquests animals, contextualitzats en un ambient semblant a l’actual sabana africana, estan datats una mica més de 6 milions d’anys, a la part superior de l’època coneguda com a miocé, més concretament a l’“edat de mamífers” denominada ventià, terminologia encunyada respecte al municipi de Venta del Moro, on els dipòsits d’aquesta edat es troben millor representats.

L’ambient de Venta del Moro fa 6 milions d’anys es correspondria amb una zona de praderia, amb àrees boscoses als voltants d’un llac que abastaria gran part de l’actual terme municipal. 

Per a l’obtenció d’aquestes restes fòssils de petits mamífers es va dur a terme un laboriós procés de rentat i tamisatge de diverses tones de sediment, seguit del destriament del residu obtingut, per a la recuperació de les dents fòssils. Finalment, l’estudi dels exemplars es va realitzar mitjançant tècniques de microscòpia electrònica. Les noves espècies de ratpenat s’han denominat Rhinolophus antonioi Pipistrellus rouresi, dedicades a Antonio Crespo Bellés i Maria Isabel Roures Roures, respectivament.

Grup de recerca

Aquest treball ha sigut realitzat per integrants del GI-PVC (Grup de Recerca en Paleontologia de Vertebrats del Cenozoic) de la Universitat de València, el qual està especialitzat en l’estudi de vertebrats fòssils de les conques bètiques, de la serralada Ibèrica i en general de la Comunitat Valenciana i de l’est de la península Ibèrica, a més de les faunes del terciari i quaternari a l’Equador. El grup estudia les restes des de les diferents subdisciplines de la paleontologia (tafonomia, sistemàtica, bioestratigrafia, biogeografia, paleoecologia, estudi de la forma, etc.) i fins i tot aplica eines GIS (sistemes d’informació geogràfica) en la reconstrucció paleoclimàtica i paleoambiental.

Presentació de resultats

Els terrenys en què es troba el jaciment de Venta del Moro, al paratge conegut com Puente la Vía, estan gestionats per l’empresa pública ADIF (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries), que depén del Ministeri de Foment, i en el marc de les excavacions autoritzades i finançades per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana. El projecte de recerca té el suport de la Conselleria d’Empresa, Universitat i Ciència de la Generalitat Valenciana, el Ministeri d’Economia, Ciència i Competitivitat (MINECO), fons FEDER i la Secretaria d’Educació Superior, Ciència, Tecnologia i Innovació de l’Equador. Els resultats de l’estudi van ser presentats al 1st International Meeting of Early-stage Researchers in Palaeontology-XIV Trobada de Joves Investigadors en Paleontologia, celebrat recentment a Alpont (València) i organitzat entre altres per la Universitat de València o la University of Bristol (Anglaterra). ♦
ArticleVicente D. Crespo, Paloma Sevilla, Samuel Mansino, Plinio Montoya & Francisco Javier Ruiz-Sánchez “Bats from the classical site of Venta del Moro (Late Miocene, Eastern Spain)”. Historical Biology, publicació en línia: 12 de gener de 2017.

Doi: http://dx.doi.org/10.1080/08912963.2016.1277995 

Fotografia: Plini Montoya, Vicente D. Crespo i Francisco J. Ruiz-Sánchez.

Related posts: