Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimarts , novembre 21, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » El muntatge audiovisual afecta la freqüència de parpelleig dels espectadors

El muntatge audiovisual afecta la freqüència de parpelleig dels espectadors 

compartir

Imagen1

Segons un estudi de la UAB amb la col·laboració de la Universitat Pablo de Olavide, publicat a Scientific Reports, els professionals de l’audiovisual parpellegen menys que la resta de persones

Els resultats es poden aplicar en entorns de creació de productes audiovisuals així com a pacients amb dèficits d’atenció o amb problemes visuals com visió borrosa, cansament de la mirada o síndrome d’ull sec

El muntatge audiovisual afecta la freqüència de parpelleig dels espectadors. L’estil de muntatge caòtic i sense continuïtat, conegut com a estil MTV, associat als videoclips, inhibeix la freqüència de parpelleig en els espectadors, davant estils d’edició més convencionals com el pla seqüència i el propi de les pel·lícules clàssiques de Hollywood, tal com conclou una recent publicació a Scientific Reports del grup Nature.

El parpelleig és un marcador d’atenció. Ha estat prèviament associat a la comprensió narrativa dels continguts. Investigacions prèvies havien demostrat que el parpelleig es veia afectat pels continguts de les narracions, tant en situacions audiovisuals, com en situacions de comunicació oral directa. En aquesta investigació, s’ha demostrat que la forma del muntatge audiovisual també afecta la freqüència de parpelleig. De manera que la freqüència que tenim de parpellejar es veu afectada tant per les narratives a què ens enfrontem com a la forma dels continguts audiovisuals que consumim.

En el treball desenvolupat per investigadors de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Divisió de Neurociències de la Universitat Pablo de Olavide també s’ha comparat les diferències perceptives entre els professionals de l’audiovisual, com els muntadors, i els no professionals del mitjà. Van descobrir que els professionals de l’audiovisual que estan constantment prenent decisions associades al muntatge narratiu, inhibeixen de manera molt significativa la freqüència de parpelleig davant estímuls audiovisuals. Això vol dir que la professionalització audiovisual modifica el comportament visual.

Aquests resultats poden ser d’interès per a aplicar-los en entorns de creació de productes audiovisuals interessats a treballar l’atenció. Des de la creació d’audiovisuals d’entreteniments, com pel·lícules o programes de televisió, passant per la publicitat, així com amb pacients amb dèficits d’atenció.

D’altra banda, la baixa freqüència de parpelleig s’associa a visió borrosa, cansament de la mirada i fins i tot a la síndrome d’ull sec. Per això, aquests resultats poden ser d’interès en entorns clínics amb pacients amb problemes visuals derivats d’una baixa freqüència de parpelleig. Sense anar més lluny, i seguint els resultats d’aquesta investigació, els professionals de l’audiovisual haurien de tenir una especial cura amb la seva vista, sotmesa a esforços superiors a causa de la disminució del parpelleig.

Aquesta investigació la van realitzar amb 40 subjectes, 20 d’ells professionals de l’audiovisual, utilitzant tècniques d’electromiografia. Es van presentar als subjectes, de manera aleatòria, 3 estils diferents de muntatge audiovisual: pla seqüència, estil Hollywood i estil MTV. Els estímuls van ser realitzats ad hoc per a aquesta investigació. En aquest treball van participar professionals de Radio Televisión Española, gràcies a la col·laboració de l’Institut RTVE. Celia Andreu-Sánchez i Miguel Ángel Martín-Pascual són investigadors del grup Neuro-Com i professors de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Agnès Gruart i José María Delgado-García són investigadors de la Divisió de Neurociències i catedràtics de la Universitat Pablo de Olavide a Sevilla.

Related posts: