Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|diumenge, juliol 23, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera / ICTA-UAB

Es preveuen alts nivells de pol·len per a aquesta primavera / ICTA-UAB 

compartir

bee_pollen_005

Investigadors de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya de l’ICTA-UAB han presentat avui les previsions dels nivells de pol·len i espores a l’atmosfera a Catalunya per a la primavera i l’estiu.

Tot i les baixes temperatures nocturnes de la tardor-hivern, la calidesa de les temperatures diürnes i la distribució de les pluges de l’estiu ençà pronostiquen pol·linitzacions importants de plàtan d’ombra, parietària, gramínies, plantatge, blets i olivera, entre d’altres.

Si la primavera és molt plujosa o les temperatures són més elevades del normal, les pol·linitzacions poden perdre intensitat i durar menys temps de l’habitual.

 

Les pol·linitzacions primaverals han començat amb força puntualitat (algun any ho han fet abans) i estan essent molt fortes, superant en moltes ocasions les concentracions màximes històriques enregistrades de 1994 a l’actualitat. Aquests darrers anys estem aprenent que l’extrema suavitat tèrmica durant les hores de llum del dia s’imposa a les temperatures fredes i fresques dels vespres i les nits pel que fa a la maduració del pol·len a les plantes i l’inici de les pol·linitzacions. La intensitat de la pol·linització ve lligada amb la disponibilitat d’aigua. Les precipitacions d’estiu i tardor han sigut adequades per a generar floracions importantíssimes. ”Serà una primavera dura”, ha explicat la coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya Jordina Belmonte, professora de la UAB. 

Quan les pol·linitzacions coincideixen amb pluges es veuen afectades, perquè les gotes d’aigua arrosseguen el pol·len i les flors cap al terra. Ha passat de manera molt clara amb el pol·len de xiprer, avellaner, freixe, pollancre  i om, que amb les pluges d’aquest hivern han disminuït sobtadament. Normalment, quan això passa, les pol·linitzacions queden escurçades en el temps i s’acaba recollint menys pol·len del que s’hauria pogut generar. El pol·len de xiprer s’ha disparat aquests dies, i aquest pic “pot haver provocat noves al·lèrgies de cara al futur en la gent sensibilitzada”, explica Belmonte. 

Però la mateixa pluja que neteja l’aire de pol·len (i la neu acumulada a muntanya quan es desgeli) serveixen de reg per a les plantes que pol·linitzaran més endavant i ens podem trobar que tinguem pol·linitzacions primaverals i estiuenques importants de parietària, gramínies, plantatge, blets i olivera, entre d’altres. 

Alguna cosa podria canviar aquestes prediccions que ara mateix poden ser preocupants pels al·lèrgics? Sí, tot podria canviar si la primavera fos plujosa (sembla que els models assenyalen que no ho serà) i també si les temperatures passessin força ràpidament a ser superiors a les esperades en primavera (això si sembla possible), perquè podrien fer que les floracions i pol·linitzacions duressin menys temps de l’habitual i per tant afectessin durant menys temps.

A Catalunya, un milió i mig de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica respiratòria, i en 4 de cada 10 casos està provocada per un pol·len. Considerant que aquests són la primera causa de rinoconjuntivitis i la segona causa d’asma, la quantificació dels grans de pol·len a l’atmosfera és de vital importància per dissenyar les estratègies terapèutiques i de prevenció de cada pacient al·lèrgic.

El perfil de l’al·lèrgia s’ha modificat en els darrers anys i la seva prevalença s’ha duplicat amb previsió de continuar creixent. Actualment la majoria de les persones són al·lèrgiques a diversos pòl·lens, fet que complica tant el diagnòstic com el tractament. Així, la clàssica al·lèrgia “estacional” es converteix gairebé en “perenne” donat que els símptomes poden començar el mes de febrer i perllongar-se fins a la tardor. Aquesta complexitat en el diagnòstic i tractament de la al·lèrgia es fa encara més evident si tenim en compte que un percentatge destacable de pacients amb al·lèrgia al pol·len és al·lèrgic també a aliments d’origen vegetal (fruites, fruits secs, hortalisses) per un mecanisme de reactivitat encreuada entre estructures comunes d’algunes de les seves proteïnes.

Malgrat que a les ciutats hi ha menys quantitat de pol·len que a les zones rurals, les malalties al·lèrgiques respiratòries són cada vegada més freqüents. La contaminació i l’ús ornamental d’espècies al·lergèniques semblen explicar aquesta situació, ja que les partícules d’emissió dièsel produïdes pels cotxes i les calefaccions són capaces de modificar les característiques dels pòl·lens, fent-los encara més al·lergènics. A més, l’anomenat canvi climàtic modifica el comportament de les plantes influint en els seus períodes de pol·linització. “Les plantes pol·linitzen ara durant més temps, amb més quantitat de pol·len i de manera més agressiva”, explicà la Dra. Teresa Dordal, presidenta de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC).

Segons dades conjuntes de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB (ICTA-UAB) i de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), els tipus de pol·len més abundants en general a l’atmosfera de Catalunya són lescupressàcies (23%), el plàtan d’ombra (10%), la parietària (6%), l’olivera (5%), les gramínies (4%) i les quenopodiàcies (3%), tot i que pot haver-hi variacions segons la zona geogràfica de Catalunya que considerem. D’altra banda, els pòl·lens que més problemes causen a la població al·lèrgica són els de les gramínies (50%), plàtan d’ombra (25%), parietària (20%), cupressàcies (15%), olivera (15%) i quenopodiàcies (10%).

El coneixement dels nivells de pòl·lens atmosfèrics, la seva estacionalitat, els seus pics de concentració i la durada de l’estació pol·línica, són eines molt útils en la pràctica mèdica pel diagnòstic, la prevenció i el tractament de les al·lèrgies causades pel pol·len.

La Dra. Jordina Belmonte, directora de l’ICTA-UAB i coordinadora de la XAC explicà que “es preveuen quantitats de pol·len importants per aquesta primavera, especialment d’espècies com el plàtan d’ombra, la parietària i les gramínies, que són força agressius” i explicà que en ciutats com Barcelona “el 50% del pol·len que trobem és de plàtans d’ombra”.

L’al·lèrgia: prevalença i símptomes

L’al·lèrgia és una reacció immunitària que pot desencadenar-se per una gran varietat de substàncies externes que s’anomenen al·lèrgens. Aquests al·lèrgens poden induir reaccions si són inhalats (àcars, pòl·lens, epitelis, fongs…), ingerits (aliments, fàrmacs), injectats (fàrmacs, picada d’insectes) o si estan en contacte amb la pell (fàrmacs, aliments, cosmètics…).

Segons dades publicades de l’Enquesta de Salut a Catalunya (ESCA) 2015, les «al·lèrgies cròniques» afecten el 14.7% dels adults (8è problema de salut) i el 10.4% dels nens (2on problema de salut). A més, en la franja d’edat de 15  a 44 anys, són el primer problema de salut en els homes i el segon en les dones.

L’al·lèrgia més freqüent és la respiratòria, amb un 25% de la població que pateix rinoconjuntivitis i fins a un 12% amb asma. En el nostre entorn són produïdes principalment pels àcars de la pols domèstica, els pòl·lens i les espores de fongs. Els símptomes són ofec, tos, esternuts, picor al nas i ulls, obstrucció nasal, mucositat nasal, mal de cap i pèrdua d’hores de son.

Les malalties al·lèrgiques tenen un fort impacte en la demanda sanitària en forma de visites a urgències, hospitalitzacions i fàrmacs, en especial quan els pacients no són diagnosticats i tractats de manera adequada. Els costos socials i familiars també són elevats, atès que motiven pèrdues d’hores de treball i absentisme escolar i laboral. Tenen un impacte negatiu en la qualitat de vida dels pacients i, en el cas dels nens, també dels seus cuidadors.

El tractament requereix tant del diagnòstic com de la identificació de l’agent causal. Evitar el contacte amb l’al·lergen causant és la primera línia de tractament, però en moltes ocasions no és possible. La immunoteràpia (vacunes) és a dia d’avui l’únic tractament etiològic disponible capaç de modificar l’evolució natural de la patologia al·lèrgica. Cal considerar-la sempre com una eina terapèutica de primer ordre que proporciona una disminució significativa dels costos totals en salut, tant pel que fa a les despeses indirectes (absentisme i pèrdua de productivitat laboral i/o escolar i afectació de la qualitat de vida del pacient) com a les despeses directes (actes mèdics i medicaments per al control dels símptomes).

Situació preocupant de l’atenció dels malalts al·lèrgics a Catalunya

L’increment de les al·lèrgies en el futur a Catalunya serà degut, en gran part, al nombre de sensibilitzacions múltiples a diversos al·lèrgens en un mateix pacient. Això implica múltiples manifestacions en un mateix individu (asma, rinitis, urticària, anafilaxi…), amb un espectre de gravetat variat i causat per múltiples al·lèrgens. Aquest fet complica el diagnòstic i tractament, elevant els costos sanitaris, socials i familiars, i fent imprescindible la figura de l’al·lergòleg com a especialista format per tractar una malaltia sistèmica com és l’al·lèrgia.

La situació actual de l’assistència al·lergològica a Catalunya és preocupant, amb una manca d’equitat territorial que fa que encara hi hagi territoris amb una atenció especialitzada en al·lèrgia nul·la o insuficient, com ara l’Alt Penedès, Osona o la província de Girona. Tot i que és cert que no hi ha pacients que es quedin sense atendre, la manca d’especialistes en al·lergologia aboca a una fragmentació dels diagnòstics, a múltiples visites amb diversos especialistes, i a la multiplicació de la despesa sanitària.

La manca d’un abordatge integral del pacient al·lèrgic té una repercussió directa en el diagnòstic i en el disseny del tractament, que en el cas del pacients al·lèrgics hauria d’anar dirigit a la causa de la malaltia. La Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC, www.scaic.cat), amb l’ànim de donar la millor assistència a les persones amb malalties al·lèrgiques, mostra la seva voluntat de col·laborar en el desplegament del Model d’Atenció de les Malalties Al·lèrgiques aprovat per la Generalitat de Catalunya el 2011 (http://salutweb.gencat.cat/ca/el_departament/pla_de_salut_2011_2015i reflectit en el Pla de Salut 2011-2015, així com vetllar per la seva implementació, fer balanç del seu seguiment i continuar treballant en els aspectes pendents amb l’objectiu de millorar l’eficiència i l’accessibilitat de l’atenció al·lergològica especialitzada.

La SCAIC utilitza, com a eina molt important i necessària per a poder desenvolupar millor la seva tasca, la informació que proporciona la Xarxa Aerobiològica de Catalunya. A més, en recomana l’ús als seus pacients per tal de que es mantinguin informats i planifiquin el millor que puguin les seves activitats d’acord amb la evolució d’aquesta informació.

La XAC: mesura dels pòl·lens i espores de fongs atmosfèrics 

L’estudi dels pòl·lens i espores de fongs que hi ha a l’aire forma part de la disciplina que s’anomena aerobiologia. A Catalunya, la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC), (http://lap.uab.cat/aerobiologia) estudia des de 1983 la diversitat i els nivells dels pòl·lens i les espores de fongs a l’aire, actualment, de 9 localitats: Barcelona, Bellaterra, Girona, Lleida, Manresa, Planes de Son, Roquetes-Tortosa, Tarragona i Vielha. Per a fer aquests estudis se mostreja l’aire amb captadors tipus Hirst, el mètode estàndard a nivell internacional,  i els tècnics analitzen les mostres al microscopi òptic fent el reconeixent i el recompte de pòl·lens i espores seguint les normes acordades a les xarxes espanyoles.

El projecte XAC es porta a terme a la UAB, per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA-UAB) i la Unitat de Botànica del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia A la seva web (http://lap.uab.cat/aerobiologia) es publica setmanalment un butlletí amb les prediccions dels nivells de pòl·lens i espores al·lergògens que s’esperen pels propers dies, així com gràfiques que mostren la dinàmica d’aquestes partícules al llarg de l’any, calendaris pol·línics i altra informació sobre aerobiologia que pot ser d’interès. Hom pot donar-se d’alta a rebre el document setmanal amb la predicció.  La XAC atén també les consultes de professionals i de particulars.

Necessitat de garantir i potenciar la XAC

El Projecte XAC va néixer a la UAB com a continuació de la tesi doctoral de la seva actual coordinadora, Jordina Belmonte, i es finança mitjançant projectes de recerca, convenis i contractes amb empreses i institucions. Els seus responsables reclamen la necessitat de convertir la XAC en un centre que depengui directament d’institucions governamentals que el dotin del finançament necessari per garantir el seu funcionament i la seva possible ampliació, donada la important repercussió de les al·lèrgies a nivell social i sanitari i la utilitat de l’aerobiologia en el seu diagnòstic i prevenció.

A més, ja comença a haver-hi al mercat aparells que mesuren en temps real els pòl·lens i espores de l’aire i seria molt recomanable que a la XAC se’n pogués adquirir un per a adaptar-ne el funcionament al nostre territori. El fet de disposar de mesures en temps real contribuiria molt notablement a la prevenció i tractament de les al·lèrgies respiratòries; amb els mètodes actuals hi ha sempre com a mínim un dia i mig de decalatge entre que s’ha produït la situació i se’n pot donar la informació i en la major part dels casos això es pot fer de 8 a 10 dies desprès.

IMPORTANT: Si penseu que esteu afectats d’una al·lèrgia provocada per un pol·len o espora de fong recordeu que és important tenir el diagnòstic per part d’un especialista, aprendre a reconèixer la planta i/o l’ambient que ens causa problemes i fer el seguiment de la informació aerobiològica, que no ens cura però ens pot ajudar a planificar l’activitat i a millorar la qualitat de vida. Us podeu mantenir permanentment informats a través de http://lap.uab.cat/aerobiologia. ♦

Related posts: