Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dimarts , juny 27, 2017
Sou aquí: Home » Actualitat » Nou informe: «La perspectiva de gènere en docència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives. Situació actual i reptes de futur»

Nou informe: «La perspectiva de gènere en docència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives. Situació actual i reptes de futur» 

compartir

Brain-main

S’ha publicat l’informe La perspectiva de gènere en docència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives. Situació i reptes de futur, elaborat pel Grup de Treball d’Igualtat de Gènere de la Xarxa Vives d’Universitats.

Les 22 universitats que integren la Xarxa Vives, les universitats de parla catalana, suspenen en perspectiva de gènere. 

Així ho posa de manifest l’informe “La perspectiva de gènere en docència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives d’Universitats”, elaborat pel Grup de Treball en Igualtat de Gènere de la Xarxa Vives i coordinat per Tània Verge (Universitat Pompeu Fabra) i Teresa Cabruja (Universitat de Girona).

Segons l’estudi, tot i l’aplicació dels codis de bones pràctiques, la realitat a les aules mostra “un baix nivell de transversalització de la perspectiva de gènere i una pobre oferta d’assignatures específiques als currículums dels programes de grau i postgrau”. 

Traduït en xifres, només un 17% dels graus incorporen alguna assignatura específica en matèria de gènere representa  i en gairebé totes les universitats de la Xarxa “la major part d’aquestes matèries en gènere són optatives (61% de mitjana), “fet que permet als estudiants esquivar en la seua formació la competència de gènere del grau”. 

Pel que fa als postgraus i màsters, la mitjana d’assignatures específiques a les universitats de la Xarxa, se situa en el 7%. A tercer cicle, la Xarxa ha posat recentment en marxa dos programes interuniversitaris de doctorat on hi participen 7 universitats. Tot i que la UdL no en forma part, la Universitat de Lleida i la Autònoma de Barcelona són les úniques de la Xarxa a oferir un minor en estudis de gènere (en Gènere i Dret a la UdL, i en Estudis de Gènere a la UAB).
 
La presència equitativa de dones i homes a la coordinació de programes de doctorat manté desequilibris en favor dels homes. Així “només quatre universitats tenen una proporció equilibrada: la URV (48% de dones), la UdG (62%), la UAB (45%) i la UJI (37%), mentre que la UdL es queda per sota de la mitjana del 33%, amb un 25%.

L’informe posa de manifest que el sostre de vidre en els màxims òrgans de la universitat segueix latent, per exemple la proporció de dones com a vicerectores de recerca o com a directores d’escola de doctorat continua sent inferior en comparació a la dels homes. la UdL no té actualment vicerectores en aquest àmbit, tot i que les havia tingut, i si que és una dona la que dirigeix l’Escola de Doctorat. També s’aprecia una aclaparadora presència dels homes com a honoris causa, un 80%, i com a receptors de guardons i medalles d’honor a l’àmbit acadèmic, un 70%.   

No obstant això, en el cas de la Medalla d’Honor amb què la Xarxa Vives reconeix les trajectòries acadèmiques, cal destacar que durant els darrers anys s’ha equilibrat la distribució per sexes dels guardons. Des de 2012 fins a l’actualitat s’ha concedit la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives a 5 dones i 5 homes.

Pel que fa a grups de recerca, només 25 dels 1.435 de la Xarxa Vives està especialitzat en estudis de gènere, i 38, treballa alguna línia específica. Aquestes dades mostren com les universitats no han desenvolupat prou les directrius europees de science for women i science on women.

Les unitats d’igualtat de la Xarxa Vives que han elaborat l’Informe consideren necessari fer arribar els resultats al professorat i responsables acadèmics de deganats, departaments i equips de govern, per tal d’augmentar la sensibilització i fer que donen suport a l’estratègia de la perspectiva de gènere. Així mateix, reclamen l’elaboració de més recursos com poden ser guies i bancs de docència per a matèries i cursos per incorporar la perspectiva de gènere a les aules. En aquest àmbit, la col·laboració entre universitats “no només presenta un elevat potencial, sinó que resulta imprescindible”, sentencia l’informe. També recomanen incloure la competència en matèria de gènere a les avaluacions de l’alumnat i del professorat.

Les universitats de la Xarxa Vives treballen per incorporar la perspectiva de gènere des de fa més d’una dècada, a través de pràctiques com la formació del professorat novell, bancs de recursos, assignatures comunes entre facultats o projectes d’innovació docent. En el cas de la recerca, s’ocupen de millorar la formació en matèria de gènere a través de l’organització cursos i jornades, recursos per al PDI, visibilitzant la recerca realitzada en l’àmbit dels estudis de gènere, o el reconeixement de l’activitat investigadora amb premis a les millors tesis doctorals en aquesta matèria.

 

Resum dels deu punts els principals resultats recollits en l’Informe:

1. Baix nombre de diagnòstics realitzats sobre el grau d’incorporació de la perspectiva de gènere a la docència i la recerca universitàries, especialment en el cas de la recerca. Es detecta una manca d’indicadors suficients per a poder avaluar la implementació de les recomanacions i mandats nacionals i internacionals en aquesta matèria.

2. Extensa ceguesa al gènere dels currículums dels programes de grau i de postgrau, amb un baix nivell de transversalització de la perspectiva de gènere en el desenvolupament curricular de les assignatures dels programes i una pobre oferta d’assignatures específiques de gènere (la major part de les quals són optatives). Manca de supervisió de les agències d’avaluació del compliment de les universitats respecte les disposicions legals en matèria d’igualtat de gènere en la docència universitària. Malgrat l’oferta existent de programes de màster especialitzats en estudis de gènere, a excepció de l’àmbit científic i tecnològic, cal subratllar que no tots són oficials.

3. Existeixen programes de doctorat en estudis de gènere interuniversitaris i interdisciplinars en el camp de les ciències socials i jurídiques i les humanitats, però manquen programes de doctorat especialitzats per àrees de coneixement. Els doctorats específics de gènere són inexistents en els camps tecnològics o científics.

4. S’observa una satisfacció baixa per part de les unitats d’igualtat amb el grau d’execució de les accions dels plans d’igualtat relatives a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència i la recerca.

5. En totes les universitats trobem grups de recerca especialitzats en estudis de gènere i d’altres grups que treballen alguna línia de recerca en aquesta àrea, però representen una proporció molt baixa sobre el conjunt de grups de recerca existents a les universitats. En el cas dels grups que incorporen alguna línia de recerca en estudis de gènere, ens manca informació per valorar el pes que tenen aquestes línies sobre el conjunt de la recerca realitzada pel grup així com el nombre d’investigadors i investigadores que la duen a terme.

6. La presència de dones i homes en les coordinacions dels programes de doctorat està desequilibrada en favor dels homes, tot i que s’observen diferències importants entre les universitats. Només n’hi ha tres que presenten una distribució paritària.

7. El sostre de vidre en els màxims òrgans de la universitat segueix present. La proporció de dones com a vicerectores de recerca així com la presència de dones com a directores d’escola de doctorat encara és força baixa.

8. Aclaparadora presència dels homes com a honoris causa i com a receptors de guardons i medalles d’honor. Això té un fort impacte simbòlic sobre la producció d’un imaginari col·lectiu on les dones no són mereixedores de reconeixement (Moreno, 1986), fet que se suma a la manca de reconeixement a les majors dificultats per a desenvolupar una carrera cien-tífica en el cas de les dones. En el cas de la medalla d’honor amb què la Xarxa Vives reconeix les trajectòries acadèmiques, cal subratllar que en els darrers anys s’ha equilibrat la distribució per sexes dels guar-dons.

9. Les ponències de les lliçons inaugurals de curs acadèmic de les universitats segueixen també sent majoritàriament impartides per homes i la perspectiva de gènere en les temàtiques tractades brilla per la seva absència. Ens manquen dades per identificar si aquests fenòmens s’observen igualment en les lliçons inaugurals impartides des de les facultats.

10. Les universitats no són les úniques institucions que esbiaixen la concessió de les distincions en favor dels homes. Aquest fenomen també es constata en els premis a la innovació docent lliurats per les administracions. Això posa de manifest la manca d’incentius i de reconeixement institucional a la promoció de la transversalitat de gènere.♦

 

L’INFORME complet … CLICAR AQUÍ

Related posts: