Premsa universitària de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer|dijous, juny 29, 2017
Sou aquí: Home » Recerca » Un estudi demostra que l’ús de GPS amb malalts d’alzheimer gairebé suprimeix la sobrecàrrega dels seus cuidadors

Un estudi demostra que l’ús de GPS amb malalts d’alzheimer gairebé suprimeix la sobrecàrrega dels seus cuidadors 

compartir

alzheimer

El 98% dels familiars que tenen l’aparell senten que no tenen càrrega, segons una investigació basada en més de 700 enquestes

El GPS és un gran aliat per als cuidadors de malalts d’alzheimer, que milloren en qualitat de vida i veuen com se’ls alleugereix la càrrega que senten, fins al punt que gairebé desapareix, en no haver d’estar pendents d’ells en tot moment. Així ho demostra un estudi, fet per una infermera de Llagostera, que s’ha basat en les més de 700 enquestes que ha fet a cuidadors i pacients dividits en dos grups, els que duen l’aparell i els que no. I els resultats són contundents: el 97,6% dels familiars amb GPS afirmen no tenir sobrecàrrega mentre que el 75% que cuida pacients sense l’aparell admet que en té. “La qualitat de vida dels cuidadors amb pacients amb GPS millora moltíssim perquè saben que si s’escapa el trobaran aviat i els usuaris poden anar al seu aire i no se senten vigilats constantment”, subratlla l’autora de l’estudi que està ultimant una tesi sobre el tema. Aquesta setmana ha presentat els resultats a un Congrés sobre malalties de Parkinson i Alzheimer que es fa a Viena.”Els resultats en part són els esperats però no s’havien demostrat amb dades”, assenyala l’autora, Glòria Ribas, una infermera de Llagostera que està ultimant una tesi al departament de Psicologia de la UdG amb aquest estudi. Va començar el 2014 i ara ja té els resultats definitius. Els ha presentat aquesta setmana en un Congrés de malalties de Parkinson i Alzheimer que es fa a Viena.

L’estudi es fixa en la qualitat de vida i la sobrecàrrega dels cuidadors de pacients amb Alzheimer. En total ha enquestat a 509 cuidadors -254 que utilitzen GPS i 255 que no-. Tots ells són familiars, no hi ha cap professional i tenen una mitjana d’edat de 64 anys. El 66% dels enquestats són dones i el 34% homes.Pel que fa als pacients, s’han recollit 202 enquestes, tots amb un estadi inicial de la malaltia i capacitats per poder respondre. D’aquests, 103 utilitzen el GPS i 99, no. La mitjana d’edat és de 82 anys. El 56% són dones i un 44% homes. Bona part de les enquestes s’han fet per telèfon tot i que algunes han estat per Internet i en un nombre molt reduït en persona. Pel que fa a la procedència dels enquestats, la gran majoria són de la demarcació de Barcelona i Girona, i alguns de fora de Catalunya, com ara Andalusia o Madrid. L’autora, que ha fet l’estudi mentre combina la feina al CAP de Cassà de la Selva, admet que el més difícil ha estat poder fer les enquestes pel tema de la protecció de dades. Per trobar les persones que utilitzen l’aparell va comptar amb la col·laboració d’un distribuïdor de GPS i també amb la Creu Roja de Barcelona. Malgrat les dificultats, afirma estar satisfeta perquè l’objectiu que s’havia marcat eren unes 400 persones i les ha superat amb escreix. El 98% diu que no té sobrecàrrega gràcies al GPSEl treball quantifica el nivell de sobrecàrrega dels cuidadors i les xifres són molt contundents. Dels 254 que s’ocupen del pacient amb l’aparell, 248 (el 97,6%) senten no tenir sobrecàrrega mentre que només 1 cas (0,4%) diu que en té i 5 (2%) que és “intensa”. En canvi, el grup de cuidadors que no disposen del GPS admet tenir sobrecàrrega. D’un total de 255 enquestats, 63 (24,7%) diuen no tenir sobrecàrrega mentre que 72 (28,2%) en tenen i 120 (47,1%) afirmen que és intensa, és a dir, que el 75,3% sent que la pateix. La por a perdre’ls, la principal preocupacióUn total de 411 cuidadors enquestats han detallat com conviuen amb la malaltia i tots comparteixen una mateixa preocupació, que el pacient es perdi. Segons Ribas, “el GPS els dóna tranquil·litat, perquè saben que si se’ls escapa com a molt trigaran hores a trobar-lo i no dies com passa en cas que no en portin”. Aquesta descàrrega de responsabilitat es nota també en el seu estat d’ànim i salut. “No els afecta al son i això vol dir que descansen millor, que van menys al metge i que tenen una convivència molt més llarga amb l’usuari, que es pot quedar a casa més temps i no ha d’ingressar a una residència”, afegeix. Per contra, els cuidadors que no tenen l’aparell “no dormen bé, estan neguitosos i sempre estan pendents de l’usuari, que no es deixin cap porta oberta, que no se’ls escapi, que no prengui mal; alguns em diuen que es dutxen amb ell al costat perquè si no el veuen ja pateixen”, detalla l’autora de l’estudi, que afegeix que alguns no volen prendre medicació per dormir per por a no sentir a la persona que cuiden. L’autora està satisfeta perquè s’ha demostrat que aquest aparell “funciona molt bé” davant aquesta problemàtica. Cuidadors i pacients en surten beneficiats. Els primers perquè “deixen de patir perquè saben que el trobaran aviat en cas de perdre’l i els segons, perquè poden passejar i anar al seu aire sense sentir-se vigilants constantment. “I això que no és cert perquè el GPS sí que els vigila però ells no ho noten”, destaca Ribas. La infermera defensa que el GPS hauria de ser gratuït per a les famílies que cuiden malalts amb demència. I posa l’exemple de Barcelona on des dels serveis socials municipals ja s’ofereix. “A altres indrets de Catalunya, però, l’administració desconeix que és un aparell de gran ajut per a aquests casos i les persones se n’han d’assabentar pel boca-orella”, lamenta.♦

Related posts: